Vivim moments convulsos, des d'un punt de vista social, polític i econòmic. Moments de múltiples crisis; a banda de l'econòmica, també patim

crisi sistèmica, de valors, de model. La gent surt al carrer per donar suport a protestes de moviments socials com ara la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, el dels indignats del 15-M, i també contra les retallades salarials o de drets i serveis. Tots plegats són moviments socials, que fan reaccionar els polítics. Els governs que no van saber veure la crisi sembla que tampoc hi saben fer front. La política va sempre a remolc dels esdeveniments, i la societat civil massa sovint marca el camí amb manifestacions, protestes o vagues com la d'avui. La vaga és un dret que, com tots, es pot exercir lliurement, o renunciar-hi. I com a tal, no se'n pot deslegitimar l'exercici, ni tampoc desprestigiar els sindicats, que, agradi o no, han estat i són un puntal de la democràcia. No entraré en els motius d'aquesta vaga, que potser no tindrà ni el ressò ni el seguiment d'altres convocatòries, però la seva repercussió és d'una gran transcendència política perquè aquesta és la primera que s'organitza a escala europea per l'ocupació i contra més mesures d'austeritat a la UE, que es fa en aquest segle XXI i que va més enllà dels motius laborals, i temo que és només l'anunci de futures aturades generals a Europa.