VÀNDALS

En ocasió dels successos esdevinguts ocurreguts de Madrid i Barcelona, sento a la meva al voltant l'apel·latiu de vàndals per classificar i qualificar a aquesta punta de salvatges que, sense més objectiu que causar dany, van fer de la seves en ambdues ciutats.

Des d'aquest modest racó demano un respecte per a aquells que, al costat dels suevos, alanos i godos, van arribar a la Hispània romana buscant seient i sustento per a les seves gents. Van saquejar, és cert, quant van trobar al seu pas, però era la gana el que els impulsava. Asdingos i silingos van creuar la Gàl·lia i la Hispània fins a la vall del Guadalquivir deixant al seu pas un rastre de destrucció.

Mes, a la meva manera de veure, per a la població autòctona van presentar un avantatge sobre els fills de mala mare destructors de mobiliari urbà: es van anar. Al comandament de Genserico van creuar l'estret, es van establir a Tunísia on van trobar el blat que anhelaven; allí van acabar les seves aventures picats per l'exèrcit bizantí.

Aquests, els de ara, no es van; romanen entre nosaltres agotnats en els seus caus esperant una altra oportunitat per comportar-se bastant pitjor que aquells pobres germans que, empesos per la gana i la guerra van creuar Europa de buscant acomodament.

Un respecte per als vàndals i tot el pes de la llei per a aquests salvatges que fan tot el dany que poden sense justificació alguna.

Andrés Madrid
Periodista