GANDÍA "NO SÉ QUE"

Fa molt, moltíssim temps, el Diari d'Eivissa va dedicar una edició especial a Gandía i allà que ens vam anar a compartir amb les seves gents la jornada festiva. Eren els temps del plorat Paco Verdera, copropietari amb el seu germà Juan del degà de la premsa eivissenca. Guardo des de llavors un grat record de la ciutat, dels seus paisatges i, sobretot, de la seva gent.

 Ahir, anava zascandilejant amb el comandament a distància que, per una vegada, estava en la meva poder i vaig topar amb un programa que portava el nom de Gandía seguit d'un estrany vocable. Portat de la nostàlgia i el bon record em vaig quedar uns instants pensant a trobar els bells paisatges d'aquella terra adornats pel mantell de la tardor. Quan vaig descobrir el contingut real d'allò, vaig sortir com a ànima que porta el diable del canal cuajadito de mossos atiborrados d'esteroides i dames, per usar un apel·latiu cortès, que em resisteixo a qualificar pel meu ancestral respecte a la dona.
No sóc un mojigato i, per la meva edat, he contemplat tot el que de dolent em va oferir la vida; el meu rebuig al programa, un més dels molts que circulen per la televisió, va venir pel maltractament donat al nom de Gandía barrejant la seva bellesa amb aquella porqueria.

Ignoro, entre moltes altres coses, si correspon als municipis la propietat intel·lectual del nom dels pobles i ciutats; si és així, malament favor ha fet la municipalitat de Gandía en autoritzar l'ús del seu nom per a producte tan ínfim. És possible que, gràcies a la tele, satisfacin les seves apetències de turisme minvades per la crisi, però esperin un temps i veuran el que arriba a aquesta terra. Després, no vengen amb plors.

Si no depèn dels ajuntaments la protecció del bon nom de les seves jurisdiccions, haguessin d'arbitrar-se les mesures per exercir custòdia davant aquests desaforaments perquè el bon nom dels nostres pobles, viles i ciutats no es veiés embolicats en assumptes de tan baixa estofa.