Retorn

Pagar un cafè i que valgui un euro i deu cèntims. Agafar el metro i veure que la gent entra civilitzadament al vagó. Sentir el repartidor de butà moure les ampolles per advertir de la seva presència. Dinar entorn d’una taula on tots cridem i gesticulem molt. Passejar pel Portal de l’Àngel a les nou del vespre i observar que les botigues estan encara obertes i plenes de gent. Constatar que encara hi han les mateixes iaies a les terrasses de Rambla Catalunya prenent un Cacaolat. Escoltar el soroll de la font de la Plaça Sant Felip Neri i el silenci dels carrerons del barri del Call. Mirar la Sagrada Família il•luminada des del balcó de casa i veure com s’apaga a les dotze en punt. Constatar que la T-10 és cada vegada més cara.

Comprar al mercat dos cents grams d’olives mortes. Sentir l’olor de mar prop de la Barceloneta. Pujar a Montjuic i contemplar el port com si fos una maqueta de miniatures. Anar a l’Ateneu i llegir 4 diaris en una tarda. Comprovar que aquest Nadal tornarà a haver-hi pista de patinatge al mig de la Plaça Catalunya. Fer cua per menjar un suís amb melindros en una granja del carrer Petritxol.

Sentir que tot està al seu lloc, però res ja no és igual.

David Abelló
Periodista


Dav