Votants avançats

Les jornades electorals (en plural) ja estan avançades per als electors catalans censats com a residents a l’estranger. Començades fa dies a les oficines de correus, es tanquen aquest divendres als consolats, com el d’Andorra.

Enrere queden enrenous i protestes per demanar l’exercici d’aquest dret i deure ciutadà, que ja va resultar difícil i complicat. Hi ha casos, com el de Veneçuela, on les autoritats van demanar que el termini de votació s’escurcés en un dia, per corregir la lentitud del servei postal, demanda rebutjada per la Junta Electoral. En d’altres, com a la generalitat dels Estats Units, es multipliquen les reclamacions perquè les paperetes no han arribat a temps.

Al principat pirinenc, tanmateix, la tramitació ha anat fluïda. Ho va comprovar durant la seva visita el cap de cartell per CiU a Lleida i jove alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, i els fets posteriors han confirmat el que semblava una impressió abans de temps.

Cal dir, amb tot, que la votació dels residents a l’estranger es va complicar fa més d’un any, amb un canvi de llei que obliga l’elector a afegir un pas més als que fins aleshores eren habituals. Abans es rebia directament la documentació per fer efectiu el vot, amb les paperetes corresponents.

Ara, el primer enviament que es rep és un certificat de inscripció al cens, que s’ha de reenviar per correu, o per fax, amb la petició de l’exercici de sufragi, en un imprès adjunt i amb una fotocòpia del passaport o document d’identitat. Un cop fet aquest pas, cal esperar que la junta electoral corresponent respongui, i el servei postal corresponent faci arribar una segona tramesa, certificada –que si el carter no et troba a casa s’haurà d’anar a buscar a l’estafeta, amb l’avís deixat a la bústia-.

La celeritat en la resposta, i en el repartiment, és clau. Perquè es pot donar, i es dóna, el cas més o menys freqüent, que la documentació definitiva, amb les paperetes, arribi fora, o a tocar, del termini màxim establert i que és dos dies abans de la jornada electoral “in situ”, o tres –per correu-.

En el cas de la present convocatòria a Catalunya, i als Estats Units, el retard massiu s’ha atribuït als estralls del Sandy sobre la costa est, que és el punt d’arribada d’aquesta mena de correspondència al país.

Els emigrants, si han marxat per feina i treballen, han d’estar molt conscienciats políticament per perdre hores, moltes o poques, en horaris d’oficina per quelcom que els agafa lluny geogràficament. Aquesta vegada, a més, i segons els correus espanyols i les autoritats consulars a Andorra, encara hi ha molts dels censats que no coneixien o recordaven el canvi de llei i s’han quedat esperant que, com fa dos anys o més, els hi arriben directament les paperetes de les candidatures i la resta de impresos definitius.

Amb tot plegat, i pel que fa a aquest Principat veí del nord, tot ha anat bastant bé i raonablement. No es coneixen queixes, i el nombre més gran de incidents han estat conseqüència de no haver advertit a temps un canvi de domicili que es pugui haver produït, i de la recepció, on ja no s’hi viu, dels documents, retornats conseqüentment.

El termini per votar a correus acaba un dia abans (aquest dijous) perquè la correspondència es dirigeix al corresponent consolat, que durant tres dies, i en un horari tan ampli com als mateixos col•legis de vot directe (de nou del matí a vuit del vespre) s’exerceix el sufragi en urna.

I cal dir que la participació, aquesta vegada i es d’Andorra, sembla minoritària, com sempre, però més abundant que en comicis anteriors. Dimecres, a primera hora de la tarda, quan encara no havien arribat els sobres de correus, ja hi havia un quart de la urna plena. Això coincideix amb l’anunciat increment, en un 40 per cent, del vot postal enviat des d’altres llocs del mateix Estat espanyol.

Robert Pastor
Periodista

Periodi


R


R


Robert