Jo tinc un esborrany d'informe……

El primer acte de la tragicomèdia "Jo tinc un esborrany d'informe" l’acaba d'escriure la Fiscalia Superior de Catalunya enviant-li al diari El Mundo un avís molt seriós del què l'espera en els tribunals pels seus articles sobre els comptes en paradisos fiscals de diversos dirigents de Convergència. S'ha acabat la història o hi haurà un segon acte i fins i tot un epíleg?. Pedro J. es va llançar, sense aigua, a la piscina de la calúmnia per pura vanitat i per afavorir el sector més dur del PP?. Mirin, amb tota sinceritat, no ho sé. Però el meu sentit comú de periodista em diu que no hi ha ningú tant boig com per tallar-se una mà per evitar una temptació, com el Messies demana al pecador en la Bíblia. A mi m'hauria agradat que en aquestes eleccions tots poguessin fer una campanya "normal", dins de l'anormalitat que suposa convocar uns comicis, només dos anys després de fer-se càrrec del més gran honor que pot tenir un polític català, com ho és, poder ocupar la Presidència de la Generalitat després de guanyar unes eleccions democràticament. I no obstant això, no ha estat així, però cal reconèixer, un cop passats per la farina, que tots els partits haurien d'haver tingut l'oportunitat d'explicar els seus programes, i els seus caps de campanya demostrar la seva veritable vàlua, traient dels candidats i de les candidatures el millor de cada casa.

Però ara ja no serà possible, perquè després del que s'ha publicat i del que s'ha arribat a dir a tots els mítings i compareixences públiques, mai sabrem si el que un fiscal en diu calúmnies, afavorirà electoralment al calumniat, com ja va passar en el cas Banca Catalana amb Jordi Pujol, o si, pel contrari, el que s’ha escrit i publicat li causarà al principal afectat un dany irreversible en la seva carrera política, i en el seu honor.

Qui hi perd més en tota aquesta història?: A mi em sembla que tots els que volíem votar sense cap tipus de condicionant que ens pogués alterar l'ànim i molt menys sentir-nos escandalitzats.

I una altra cosa més, per concloure, tindrem prou temps per tornar sobre el tema. Mortadelo i Filemon són, per aquest fan del genial Ibáñez, dos senyors molt seriosos. Si us plau Homs, no me'ls compari amb els ministres Montoro i Fernandez Díaz. Ja voldrien tots dos estar a la seva altura intel·lectual i haver fet feliços a tanta i tanta gent.


Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es