Vegueria de les Terres de Lleida

La política d'austeritat salvatge ha fracassat, és una evidència. La dada d'un 25% d'atur és prou rotunda. I tanmateix hi ha qui insisteix en voler fer-nos creure que això és l'únic que es pot fer, que no hi ha alternativa, que no podem fer res: que no podem demanar-li més a qui més té, que no podem enfrontar-nos al sistema financer, que no podem decidir perquè qui manen són els mercats, que no podem mantenir els drets socials i laborals que tant van costar aconseguir, que no podem dir prou a l'especulació, que no podem fer res més que resignar-nos. No és un missatge nou. Els poderosos sempre han utilitzat aquesta sentència per intentar aconseguir que res canviï, per mantenir els seus privilegis.  Finalment fou la força unida de la gent la que ho va fer possible totes aquestes fites. Els poderosos mai no han cedit el seu poder i privilegis si no ha estat per por a perdre-ho tot. Igualment ara PP i CIU, com Merkel o Draghi, com el BCE o l'FMI, com les elits econòmiques i financeres, ens vol fer creure que no podem canviar res. Això sí, depèn a qui li preguntis la cosa varia: El cert és que tot és possible. I tant si podemEn tan sols uns mesos em pogut comprovar com el dret a decidir passava de ser una meta gairebé impensable a ser una realitat possible en els propers anys. Si això ha estat possible amb el dret a decidir respecte a l'Estat, perquè no podem aconseguir-ho respecte a moltes altres coses igualment importants. No és, de fet, més possible que una majoria contra l'austeritat i per l'ocupació, a Catalunya sumada a les que van creixent a Europa, aconsegueixin fer girar la truita? Sí, i tant si podem qüestionar el deute que ens ofega i començar per aclarir quina part és legítim i just que el retornem i quina part no perquè és culpa d'especuladors i del sistema financer. I podem apostar per redistribuir la riquesa per créixer, exigint més a qui més té, per reduir la pobresa i les desigualtats: recuperant l'impost de successions, introduint un nou impost sobre les nuclears, sobre els dipòsits bancaris, combatent el frau fiscal. I creant una Renda Garantida de Ciutadania. Podem crear ocupació invertint i estimulant l'economia. Podem protegir el medi ambient a la vegada que fem de la sostenibilitat un revulsiu per sortir de la crisi: invertint en energies netes i renovables, amb més eficiència i estalvi en el consum, i amb més innovació en el sector verd de l'economia. Podem refundar la nostra democràcia si la posem realment en mans de la ciutadania per fer-la més transparent i més participativa: amb una llei d'accés a la informació, amb una llei de consultes ciutadanes, amb llistes obertes. Podem dir-li als bancs que s'ha acabat el joc, que primer són les persones, i que aquells qui són responsables d'estafes i de la crisi s'han de seure davant de la justícia.Podem aplicar la dació en pagament i posar al servei de la gent la gran quantitat de pisos buits. Podem garantir que la salut i l'educació seran un dret i no pas un negoci de profit per a uns pocs: deixant de finançar escoles d'elit, recuperant la 6a hora,  eliminant el copagament sanitari.Y podem, per suposat, decidir la relació que volem tenir amb l'Estat i amb el món.  ·         En definitiva, podem decidir el nostre futur, perquè som lliures. Perquè tot està per fer i tot és possible. I tant si podem.  Perquè la lluita que duem a terme a Catalunya també s'emmarca en el context europeu. És el recolzament polític per una política alternativa el que està esquerdant el dogma de les retallades. En altres paraules: com més força política tingui l'alternativa, més fàcil serà canviar la política dominant. El dogma de les retallades està en crisi.  ICV-EUiA defensa tots els drets Avui a Catalunya hi ha indignació social per les retallades i l'atur, i indignació nacional per la sentència de l'EAC i el maltractament continuat de l'Estat. ICV-EUiA aspirem a traslladar aquesta indignació en il·lusió per fer possible el canvi en ambdós terrenys. Un canvi que és necessari i que és possible.  La relació amb l'Estat es decidirà durant la propera legislatura, el model de societat que volem es comença a decidir en aquestes properes eleccions. Des del 25 de novembre fins a la realització de la consulta hi ha molts pressupostos de la Generalitat per aprovar, moltes lleis per fer, moltes polítiques per impulsar en el camp de l'educació, la salut, els serveis socials, infraestructures, medi ambient... Si aquestes polítiques continuen les retallades o aposten per redistribuir, depèn del nostre vot.  Només ICV-EUiA s'oposa, sense ambigüitat a les retallades socials i reclama alhora, per la propera legislatura, l'exercici del dret a decidir.  El que votem el proper 25 de novembre marcarà quines són les polítiques educatives, fiscals, sanitàries o econòmiques dels propers anys i en un context tan dur com el que vivim. Per això, a ICV-EUiA reivindiquem TOTS ELS DRETS: el dret a decidir, davant de l'Estat i davant dels mercats, drets socials i drets laborals. Dret a decidir sí, drets socials també.