Així ho explica Josep Maria Loperena a "El poder nu"
“Els Borbons sempre han estat uns puters”
25/11/2012
08:36
Carmen P. Flores
Acaba de sortir a la venda el llibre "El poder nu", escrit per Josep Maria Loperena. Al llarg de 382 pàgines, l'autor fa una crònica de sàtrapes, reietons i altres redemptors de la humanitat. És un relat de tot allò que li va ser vetat abans i durant la democràcia. És un llibre amè, en molts capítols divertit, però té un pòsit de decepció d’algú que ha lluitat per aquest tòpic que no passa de moda "per un món més just, més solidari més lliure, en definitiva, per un món millor". Amb ell hem volgut parlar obertament del seu llibre
“Nebreda i Carmen Chacon són unes trepes de pronòstic”
--Perquè ha escrit aquest llibre?
-- Ha arribat un moment en què ja m'he cansat d'estar censurat tota la vida: des de l'escola, en el periodisme, en el teatre i fins i tot en el cinema. Quan va arribar la democràcia, a les redaccions dels diaris et deien que hi havia tres coses que eren intocables: el rei, l'Església i els militars, així que no podia escriure sobre aquests temes. Bé, m'anava mantenint escrivint articles d'opinió, com a tertulià a la TV i a ràdio, etc. Fins un dia que, en el programa d’en Josep Cuni, a TV3, vaig fer públics els tretze càrrecs, amb els seus sous inclosos, que tenia la senyora de Montilla, que cobrava més que el seu marit, essent aquest president de la Generalitat. No em van dir res, però en poc temps vaig haver de deixar de col•laborar en tots els mitjans públics del Tripartit. No em van cridar més. Més tard, a RAC1 -del grup editor de La Vanguardia-, em van fer fora perquè havia explicat l’embolic de Barbara Rei amb Joan Carles. Llavors, vaig dir, ja n'hi ha prou, ara escriuré un llibre explicant tot el que és i se, sense censura, peti qui peti-..
--Despulla tots els poders?
-- Si, parlo del poder de la República, que és l'autèntic, perquè raja de la voluntat popular; del poder de la Monarquia; del poder robat que és el de Franco, i també una mica dels sindicats. Tothom no és corrupte, evidentment, però és ben cert que hi ha gent aprofitada. El cas de l’esposa d’en Montilla, per exemple, pot ser legal, però és immoral, quan saps que hi ha gent que no pot menjar, i no vull ser un demagog. Aquests són els personatges que surten al meu llibre, no vull dir que siguin corruptes, sinó uns aprofitats. Parlo dels altres poders, el legislatiu, l’executiu, el poder de l'Església i, naturalment, del poder del poble i dels aprofitats i de trepes- Vaja, de tots ells.
--Qui són els trepes que surten en el seu llibre?
-- Són aquells que volen arribar dalt de tot, sigui com sigui, però a l’estil Maquiavel. Aquí, en política, n’hi ha molts. En el llibre els analitzo, amb nom i cognoms. Són a la en política per grimpar, per escalar. L'exemple més clar el trobem en Carmen Chacón. I un altre exemple pot ser Montserrat Nebreda.
--Totes dues són dones. Si precisament el poder està en mans dels homes, com és possible?
-- He esmentat dos exemples, dona, però al llibre hi surten molts homes. Parlo del Clan de la Truita, els de Suresnes, és a dir Felipe i la seva colla. No dubto de la seva honestedat, però els altres volien el poder pel poder i per beneficiar-se’n ells... El mateix passa amb Aznar i els seus nois, els Arriola, Miguel Ángel Rodríguez, Miguel Angel Cortés. Tots ells eren uns trepes de pronòstic. El mateix que alguns sindicalistes. Els sindicats majoritaris estan subvencionats pel govern de torn...
--I els comunistes, no?
-- No, perquè no han aconseguit mai el poder i "el poder corromp"
--Però en els ajuntament si que hi són?
--D’acord, però no filis tan prim. Fins als ajuntaments no hi arribo
“Amén d'un dictador, Franco era el corrupte més gran”
-- Passem als Borbons, és veritat que Alfons XII era fill d'un català ?
-- El rei Alfons XII va ser fruit d'un adulteri. Era fill d'Isabel II i d'un capità d'enginyers català, ben plantat i galant, que es deia Enric Puig i Moltó. La pròpia reina, un dia a Paris, es va sincerar amb el seu fill i li va dir que "l'única sang dels Borbons que tens a les venes és la meva"
--Alfons XII havia heretat les "debilitats de la seva real mare?
-- D’ella va heretar la seva luxúria desenfrenada, la seva concupiscència patològica i la seva puteria innata. Quan el jove Alfons estava estudiant a Viena, la seva mare li va arreglar una visita a l’escola de la soprano Elena Sanz, de la qual en va quedar enamorat i des d’aleshores va mantenir una relació amb ella abans i durant els seus dos matrimonis. Elena era la seva amant oficial, amb qui va tenir dos fills, però, al mateix temps, també mantenia relacions amb altres dones.
--Franco?
-- Amen d'un dictador, Franco va ser el més gran dels corruptes, un corrupte amoral, que no tenia consciència de la seva pròpia corrupció. La seva obsessió pel poder tenia com objectiu ser milionari, ja que procedia d'una família humil. Es va creure amo d'un latifundi anomenat Espanya. Franco va inventar un sistema de captació de d’àvides que després convertia en diners. Cada dimarts de l'any rebia empresaris, alcaldes, gent benestant que complimentaven al cabdill amb grans regals. Els que més li agradava era l'or i les pedres precioses. Així, i amb altres mètodes, va aconseguir ser multimilionari. Bé, però, en el llibre ho explico més àmpliament...
--Com va arribar Joan Carles a ser Rei ?
-- Franco no volia a Don Joan. Per això, des del primer moment volia a "Juanito" com el seu successor lliurant-li el poder, el que suposava per añ pare de l’actual rei, per la seva part, renunciar al seu legítim regnat. El fill d'Alfons XII va parlar amb el seu fill, Joan Carles, en un vaixell, a alta mar. Li va preguntar que si Franco li proposava succeir-lo ell què faria. “Juanito” li va respondre que el més important era retornar la monarquia a Espanya, no qui dels dos anava a regnar, afegint que no li fes aquesta pregunta. El pare es va adonar de la situació i no va afegir res més. "De tota manera, pare, si Franco m'ho proposa jo acceptaré" va sentenciar “Juanito”. Al cap d'uns dies, Franco va rebre Joan Carles de Borbó i li va comunicar que el dia 22 de juliol tenia previst nomenar el seu successor amb rang de rei. El va tutelar durant tot el temps que va viure el dictador i així va pujar al tron...
"Això dels sous de la dona de Montilla seran legals, però és immoral"
--Com ha influït l'aparell de l'Estat en la continuïtat del rei?
-- Els problemes amb què es trobava el govern de l'època eren els comunistes, amb Carrillo, i els socialistes, amb Felipe González, Què passa llavors?, doncs que fan un pacte entre ells dos i el rei. Hi ha l'anècdota d'una assemblea de militants comunistes, en què Carrillo volia canviar la bandera comunista per la d'Espanya, es va muntar un enrenou i no es va poder fer, però sense acceptar, perquè no hi havia més remei, la monarquia. Però el perill que van tenir en aquesta època, van ser els militars, que no estaven d'acord amb el que estava succeint amb el govern de Suárez, Llavors, va ser el mateix rei, amb uns militars amics, entre ells, el general Armada, els que van forjar el cop d'Estat, perquè es tractava de neutralitzar uns militars que aquests si volien donar el cop d'Estat. Al rei, el que li interessava era continuar essent el rei, però amb els militars que volien donar el cop d'estat de veritat, no ho hagués estat. Es van realitzar una sèrie de reunions, una d'elles a Lleida, en la qual hi van ser fins i tot alguns socialistes, arribant finalment a l'acord de donar el cop d'Estat d'Armada. Però Tejero no en sabia res de la farsa, i s’havia pres el cop com una cosa realment seriosa. A l'hemicicle del congrés van deixar una càmera encesa i quan van veure les burrades que estaven fent Tejero i la guàrdia civil, van donar ordre de desmuntar-ho tot i arrestar Tejero, a partir d’aquí ve aquell famosos discurs de TVE. Joan Carles ja havia aconseguit el que pretenia, seguir essent el rei, treure’s de sobre els militars colpistes, i poder canviar el govern.
--Vol dir que hi havia un pacte per a la continuïtat del rei Joan Carles?
-- El rei volia continuar sent rei. Per tant, pacte amb comunistes i socialistes i quan veu que els militars s’estaven regirat, passa el que acabo d'explicar, però ell hi estava d'acord, i els partits també, en fer un govern de concentració, amb un militar "democràtic" com a president, per fer callar el malestar. Però com ja he explicat el fals cop, un cop acabat, per carambola va sortir bé. Així que va treure a Suárez, va guanyar Felipa i el rei molt content.
--Per què el rei "sacrifica” al general Armada?
-- S’havia de cobrir l'expedient. Als seus familiars, els del cop de broma, els van fer un consell de guerra, en el qual tots van declarar que seguien ordres del rei. Els van imposar penes molt curtes, van sortir al carrer, i viuen tant tranquils...
--Després dels diversos escàndols de la monarquia com creu que evolucionarà?
-- Jo espero que s'acabi i vingui una República. Desitjo que l'actual rei faci com el seu avi, Alfons XIII, que, quan va perdre les eleccions el partit monàrquic, ell va marxar, es va auto exiliar, i no va passar res. El rei que hi ha ara, no és el successor de cap rei, ell va ser autoimposat per Franco, que va dir "el nomeno el meu successor, a títol de rei". Veig que el rei no fa res per deixar pas al seu fill, perquè s'ha adonat que tenen un problema en aquest país, ja veurem
--Està decebut?
-- Com tothom que tingui una mica d'intel•ligència. Estàs esperant tants anys l'arribada de la democràcia i quan aquesta arriba, els que governen, els que tenen el poder, fan el mateix que els altres...
