SENTIT D’ESTAT

Catalunya, i per tant els catalans, no tenim sentit d’estat. Potser perquè fa força segles que no tenim estructures independents de govern, potser perquè som massa idealistes... No ho sé. El resultat però és que en un moment transcendent de la història no s’ha volgut donar una majoria àmplia a la única persona que a hores d’ara podia dur el país cap a la independència. 

En els grans moments, el món no entén de mitges tintes, de sumes i restes, de majories de partits i partidets. Quan la història s’escriu en majúscules, sempre s’ha fet al voltant de persones concretes, a les quals el poble els hi ha donat un crèdit en forma de confiança electoral. Evidentment que l’adhesió total a algú o unes idees mai existeix, i és bo que així sigui, però en aquest moment calia donar un missatge clar, i no ho hem sabut fer.

Tot i que des de l’interior de Catalunya es poden trobar mil explicacions del resultat, democràtic i inqüestionable, de cara enfora no s’entén el que ha passat. I no parlo de com es llegeix el resultat a Madrid, on la brunete mediàtica s’està fregant les mans. Parlo dels mitjans internacionals, de la UE, dels EUA... Allà no volen saber res de les nostres baralles de campanar i de la nostra mentalitat de trabucaires de cap de setmana.

David Abelló
Periodista