Inici / Itàlia
Itàlia
Genova 2001 i la sentència 10x100 | Horitzonts de Glòria.
Està clar que aquesta nit no hi ha cap glòria. I demà al matí, cap horitzó. Era antònim, antifràstic també el títol de la pel·lícula de Stanley Kubrick, una de les més belles contra la ineptitud anti-humana del militarisme. La trama és coneguda: durant la Primera Guerra Mondial, al front occidental, un inepte general francès llença un atac impossible contra una fortificació alemanya. Les tropes franceses, ni tant sols se'n surten a sortir de les trinxeres, són segades per les metralladores, i rebutjades. L'atac és una catàstrofe colossal. Per no ser près per incapaç, el general imputa la culpa a la cobardia dels seus soldats i sol·licita que siguin afusellats cent, triats aleatòriament. L'Alt Comandament li'n concedeix tres. Tres bocs expiatoris, que pagaran per tots, tot i que la culpa no sigui de ningú, o millor dit, és de qui prenia les decissions. De qui havia volgut aquella guerra.
Enric Juliana, els anarcoitalians i el català assenyat
Aquest article és una resposta al publicat pel director adjunt de La Vanguardia, Enric Juliana, on parlava d'un grup d'anarquistes d'origen italià com a autors dels aldarulls que van tenir lloc a Barcelona durant la passada vaga general del 29M. L'article ha estat publicat a Mientras Tanto per Carlo Pisacane, membre de la comunitat italiana arrelada a la capital catalana.
D'acord amb l'autor, una de les raons que tindria Juliana per atribuir els aldarulls als "anarcoitalians" seria l'intent de mantenir l'imaginari del català assenyat i d'ordre. La casta governant al nostre país va crear ja fa molt de temps la imatge d'una Catalunya idílica (el famós oasi català) poblat per gent de seny, treballadora, cívica, i que, en tot cas, podria estar emprenyada amb "Madrid", però manifestant el seu descontentament sempre d'una manera ordenada. D'acord amb aquesta tesi, la gent que provoca aldarulls a les manifestacions no encaixaria amb la imatge del que ha de ser un autèntic català, i per tant cal cercar-ne un origen forani. Tot oblidant, no cal dir-ho, la gran tradició catalana anarquista que va ser bandejada de la construcció d'aquest imaginari. I, segons el mateix article, ens trobem ara davant del fet paradoxal de que les pròpies polítiques de retallades de CiU estant escanyant i poden arribar a fer desaparèixer la classe mitjana catalana, la que millor es correspon amb aquest imaginari del català potser emprenyat però assenyat. La difícil feina que tindrien, per tant, els mitjans afins al règim seria intentar amagar que el govern tira endavant unes polítiques que estan ferint de mort les seves pròpies bases electorals.
Emergeix una imatge borrosa a les eleccions locals italianes
A continuació us oferim un article de la pàgina web Struggles in Italy que resumeix els resultats de les recents eleccions municipals i administratives italianes, on el PDL de Berlusconi ha patit una clara derrota.
Mentre les forces social-demòcrates europees celebren la victòria del socialista Hollande en la carrera presidencial francesa, les eleccions administratives i municipals celebrades a Itàlia semblen oferir una imatge més borrosa i matisada.
El mite del racista boig i solitari
Estem vivint un moment molt particular a Europa, amb un creixement sostingut de la potència de la ultradreta, una qüestió sobre la que malauradament ens pensem que l'haurem d'anar tractant sovint. A Hongria, un govern conservador amb suport neofeixista ha fet una nova constitució que anularia el dret de vaga, obligant a les persones desocupades de llarga durada -que a Hongria sólen ser d'ètnia rom- a treballar en camps de treball... mentre la ultradreta austríaca munta una gran trobada europea de fins a 3000 ultradretans i populistes europeus sota l'excusa d'invitar-los a un ball clàssic. En aquest clima, quan un d'aquests militants feixistes supera l'estadi de l'"escuadrisme" clàssic i agafa directament les armes és simplement considerat un boig solitari. Per tant, la qüestió es resol sense criminalitzar ni prohibir les organitzacions ni partits als que pertany ni tamoc tancant els diaris que donen suport al pensament racista d'aquests individus. Evidentment, tot el contrari del que es fa en d'altres casos. Us reproduïm l'article "El mite del racista boig i solitari", d'Antumi Toasijé, publicat al web de la CGT de Catalunya.
Un perillós mite s’estén per Europa: el mite del Boig Solitari. Segons els seus defensors, els militants feixistes autors de les matances d’Oslo i de Florència serien pertorbats mentals que actuarien en solitari. Casos aïllats, sol dir-se. Denominar-los pertorbats mentals tranquil·litza a molts que despatxen com a malalt tot aquell que comet un acte menyspreable.
Assassinats racistes a Florència
Aquesta setmana Gianluca Casseri, un militant del grup neo-feixista italià Casa Pound, ha matat a Florència dues persones i n'ha ferit altres tres a trets, per després (segons el fiscal de Florència) suicidar-se al veure's rodejat per la policia. Les víctimes són venedors ambulants senegalesos. A continuació reproduim dos articles sobre els fets. El primer, "Assassinat racista de Diop Mor i Samb Modou a Florència, amb altres tres ferits greus" (traduit per Enfocant.net de l'original en italià extret de GlobalProject), relata els fets i rebutja el tractament que han fet els principals mitjans i institucions italians sobre l'assassí com un "boig depressiu". El segon, "Massacre racista a Florència" (traduit per Enfocant.net de l'original en anglès de Struggles In Italy), relata i contextualitza la tragèdia i en compara també el tractament de "boig" que ha rebut l'assassí amb els casos semblants, i recents, de Noruega i Estats Units.
Comunicat de la Wikipedia italiana sobre la llei d'intercepcions
La setmana passada, la Wikipedia en italià va estar tres dies tancada en protesta per "llei interceptacions" (en fase d'aprovació al parlament italià), que segons els seus usuaris podria minar la neutralitat de la Wikipedia. La llei, coneguda també com a Legge Bavaglio ("Llei Mordassa") o Amazza blog ("Mata blogs"), ha estat a punt d'aprovar-se diverses vegades (la darrera, l'estiu passat), i a finals d'aquest setembre passat va tornar a posar-se en l'agenda del parlament. Sembla, però, que de nou se n'ha ajornat la discussió fins a més endavant. Es tracta d'una llei que promou l'autocensura dels mitjans de comunicació, tant tradicionals com digitals i blogs, en un país que ja es troba als nivells més baixos d'Europa pel que fa a llibertat de premsa, segons un anàlisi de Freedom House (pdf).
A continuació us presentem el comunicat de 4 d'octubre de 2011 de la Wikipedia italiana (originalment en italià, i disponible també en altres llengües), que en va ser l'única pàgina visible durant el 4, 5 i 6 d'octubre i que va aconseguir un ampli ressò en la premsa internacional. La mateixa Wikimedia Foundation, en el seu blog, va emetre un comunicat recolzant la decisió de la comunitat de la Wikipedia italiana.
Tornar a Gènova 10 anys després. Tornar a Gènova avui units contra la crisi
Aquesta setmana és també l'aniversari, el 10è, dels fets de Gènova (del 19 al 21 de juliol de 2001), durant la reunió del G-8 a la ciutat. A continuació us presentem la traducció d'un text d'Units Contra la Crisi, on contextualitza la situació actual italiana (que ha viscut un any de moltes mobilitzacions, algunes de les quals hem pogut seguir des d'Enfocant: les manifestacions dels estudiants i universitaris contra la reforma de la ministra Gelmini, l'intent de censura d'alguns llibres al Vèneto, les manifestacions de precaris, el moviment No-Tav), i planteja el repte de coordinar totes aquestes lluites a partir de propera tardor.
Solidaritat al moviment “No Tav”
Des del passat 27 de juny, quan la policia va desallotjar la població de la Vall Susa, a Itàlia, que s'oposen a la construcció del tren d'alta velocitat Lió-Torí que amenaça la vall alpina, el moviment No-Tav ha crescut amb força i rebut múltiples recolzaments. El 3 de juliol passat, la Val Susa va viure una segona movilització (n'hi ha nombroses moltes cròniques, en italià; per exemple: 1 2 3). Testimonis directes que, com diu Altraitalia, "contrasten la previsible i innoble campanya de desinformació del Govern i de la magioria dels mitjans de comunicació italians". I és que també el Partito Democratico (PD) italià participa en aquesta campanya, com denuncien Altraitalia.
Us reproduïm a continuació el manifest de solidaritat d'aquesta associació d'italians a Barcelona.
Pareu! Una crida a les institucions i a la política
Abans d’ahir, media.cat cridava l’atenció sobre la necessitat d’un debat sobre el model ferroviari després de l’aparició de tres notícies sobre trens. Una de les notícies explicava la supressió del servei de tren d’alta velocitat (TAV) entre Toledo, Albacete i Conca, que utilitzen diàriament només entre 7 i 9 viatgers. Una xarxa TAV que, com recorda media.cat, va ser durament criticada des del seu disseny inicial, preveient que passaria justament això.
Al nord d’Itàlia, els plans de construcció d’un TAV entre Torí i Lió fan passar la línia per una vall alpina, la Val Susa, han trobat també la forta oposició del moviment No Tav. Aquest dilluns 27, la policia italiana ha intervingut durament per desallotjar la població de la vall que s’havia concentrat per impedir l’inici de les obres. La crònica dels fets i de les movilitzacions que s’han fet per tota Itàlia es poden seguir des de les pàgines No Tav i Infoaut. Aquesta última, junt amb la ràdio Black Out, tenen l’amenaça de tancament que ha demanat un diputat de Il Partito della Libertà.
A continuació us reproduïm un manifest, presentat el dia abans d’aquests fets, demanant la no intervenció de la policia i l’inici d’un debat obert sobre el model ferroviari i la gestió dels bens comuns.
Lampedusa com a metàfora
Blog d'Hibai Arbide Aza
(Article que serà publicat al proper número de la revista Masala de Ciutat Vella)
Som al nadal de 1996 a Lampedusa, la més gran de les illes de l'arxipèlag de les Pelagias, a la mar Mediterrània. Es troba a 205 km de Sicília i a 113 km de Tunis, sent el territori italià situat més al sud. Segons relata Melting Pot Europe, fa fred, plou, hi ha molt vent. Els habitants de l'illa preparen el sopar de nadal. Fa cinc dies que cap pescador surt a la mar. Mentrestant, en aigües internacionals, a 19 milles de Portopalo di Capopassero, Sicília, està succeint el que ha estat el naufragi més gran de la història europea: una embarcació sota bandera libanesa tracta de superar la difícil situació amb una maniobra complicada i es produeix la tragèdia.