Registrar-se
Recorda contrasenya

fòrums -> Actualitat

Minut 17:14, ara silenci

2524 lectures   201 respostes

Minut 17' 14" al nou camp.

Silenci del public.

Ja no es crida In-inde-independencia!!!!

Després direu que el proces no  ha mort..

 

Segona part... 57 .000 espectadors

Puyal diu que alguna cosa s'ha sentit a la segona part

Però res comparat amb el que va impressionar al Madrid fa mes i escaig.

Ens podem enganyar tot el temps que vulgueu...la realitat ens passarà a tots per sobre

I si no pregunteu-vos perquè a Madrid estan tan conents

  • LA FOTO QUE TERRORITZARÀ ESPANYA
    "Es tracta d'evitar l'enèsima fractura del bloc sobiranista per les discussions que molts dels qui viuen en les gàbies polítiques s'entesten a provocar"
    Efectivament, no són els resultats que m'esperava. És més, reconec que just el moment de conèixer l'enquesta de TV3, trobant-me en els estudis de “la Xarxa” fent de tertulià -era el meu primer dia- , vaig entrar en un estat de xoc que va allargar-se perillosament, fins el punt que els espectadors que seguissin atents a la pantalla és probable que pensessin que aquell individu que era incapaç d'articular quatre frases seguides amb sentit era Francesc de Carreras. Des d'aquella nit que tinc un gran respecte per la professió tan abundant a casa nostra com la del tertulià habitual, activitat d'alt risc només superada per la del tertulià encara més habitual.

    Però m'he anat recuperant i avui torno a ser jo, cosa que tampoc no és res de l'altre món però que venint de l'espant de ser Francesc de Carreras ha ajudat a asserenar molt el meu esperit. I penso que estem més a prop que mai de posar fi al malson de romandre a Espanya. M'explico.

    Prescindint de les valoracions que cada u pugui fer dels resultats -jo m'esperava i desitjava la majoria excepcional del president Mas que pogués servir de palanca per avançar, conjuntament amb la segona posició d'ERC-, el que és una ximpleria és que els arbres dels resultats electorals no ens deixin veure el bosc d'una esplèndida majoria sobiranista i encara més abassegadora majoria pel dret a decidir. Coneixen les xifres, no m'hi estenc. 

    Després han anat arribant els comentaris i avaluacions de la premsa internacional. Com podia ser que ells veiessin els resultats de manera tan diferent a com a mi em semblava? Doncs perquè senzillament, qualsevol individu no català -és a dir, amb sentit comú- arriba a la conclusió que amb aquests resultats Espanya ha estat liquidada de l'imaginari col·lectiu dels catalans. 

    Sentit comú. Sobretot , sentit comú contra els polítics d'extrem centre, que, tot i que ja no és temporada, semblen sortir de nou com rovellons a l'octubre. I per sentit comú el meu germà, el qual en un aforisme digne de La Rochefoucauld, va dir-me ahir: “No sé perquè li dónes tantes voltes. És molt senzill, es tracta de fer exactament tot el contrari del que vol el PP”. Irrebatible, tot i que jo hi afegiria: fer tot el contrari del que vol el PP, el PSOE i Ciudadanos.

    Es tracta, doncs, de tornar a centrar el debat on ara mateix hauria d'estar: treballar, junts, de manera incansable, per a l'estat propi, en base a uns resultats que avalen i legitimen el procés. Es tracta d'evitar l'enèsima fractura del bloc sobiranista per les discussions que molts dels qui viuen en les gàbies polítiques s'entesten a provocar. Es tracta de derrotar l'status quo, la Santa Aliança, el Círculo de Economía i el Círculo Ecuestre, Pedralbes i la Castellana. Es tracta de fer, sí, exactament el contrari del que voldria que féssim el PP, el PSOE i Ciudadanos.

    Amb modèstia, però amb una certa legitimitat que em dóna haver criticat els pactes entre el darrer govern Pujol i el PP i els d'ERC per formar el tripartit, afirmo solemnement que fora de l'eix nacional no hi ha vida, mai no “catalanitzarem” ningú que no vol ser “catalanitzat”, que avui és necessari el pacte entre CiU i ERC senzillament per poder respirar, que el país no es pot permetre la no entesa, i que estic convençut, completament convençut, que d'una manera o altra s'assolirà.

    Avui -ahir per vostès- sembla que sabem que Oriol Junqueras prefereix no entrar en un govern de coalició. Llàstima, perquè penso que la solució passava per un govern d'àmplia base, fort, amb consellers de prestigi internacional (nivell Col.lectiu Wilson, per entendre'ns), que blindés el dia a dia i centrés els seus esforços en sortir de la crisi, és a dir, en assolir la independència. Jo al menys entenc que el que està en joc no és saber si posarem una escola bressol a Riudarenes, sinó la llibertat. 

    Però és igual. L'acord hi ha de ser. El no acord és simplement ridícul, inimaginable, francescdecarrerístic. I en canvi... a vostès no se'ls posa la mel a la boca d'imaginar-se el president Mas i Oriol Junqueras, junts, un faristol al costat de l'altre, la bandera catalana i la d'Europa al darrere, davant de la premsa de tot el món, al Palau de la Generalitat (i després a Madrid i després a Brussel.les) explicant que Catalunya emprèn democràticament i pacíficament, però de manera inexorable, el seu camí cap a l'ONU, amb calendari sí, però sobretot amb il.lusió i esperança? 

    Aquesta és la foto que terroritzarà Espanya perquè significa volar tots els ponts autonòmics; aquesta és la foto que Mas i Junqueras han de regalar-nos perquè el país es torni a encendre de nou.

     

     

    http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/11/la_foto_que_terroritzara_espanya_91371.php

     

     

  • Alerta: molta gent té ganes que Mas plegui, que Junqueras la vessi, que sigui la legislatura més breu de totes... I si ho fem bé per un cop?

  • Pren-te una tila i reanalitza la situació amb calma apartidista, segur que pots.

  • berta, se'm cauen els collons al terra amb tu...

     

    Si aquest és el comportament dins de CiU si que la hem fotuda de veritat

  • Sembla que te n'alegris.

     

    >suposant que fos veritat..

  • Ejpanyoles CIU  morta!l´independència morta!!

     

    En fi...

  • Sí, és veritat. Catalunya està totalment derrotada.

     

    Entre els 3 espanyolistes no sumen tant com CiU sola, i encara queden dos partits desacomplexadament independentistes al Parlament (ERC i CUP, un d'ells segona força), i un com a mínim autodeterminista (ICV, amb un 60% d'independentistes).

     

    Però sí, tens tota la raó, crec que la millor solució seria un suïcidi col·lectiu massiu de tots els independentistes. Podries organitzar-ho per al proper Onze de Setembre, seria un esdeveniment amb gran ressò

  • Berta la teva actitud és bel·ligerant advers els somnis d'altri.

    Guaita l'aixopluc de l'ombra del vell roure.

    Fora de CiU també hi ha anhels estelats. 

    Serà un viatge compartit i ERC ha senyalat aquest camí des de fa molt de temps.

  • Entenc que el procés a mort perquè l'afició del Barça no canta? Fa temps que Catalunya està morta, doncs.

     

    (Sí, sí, ho he entès. Era conya)

  • Berta, no em diràs que mesures la intensitat del moviment independentista pels crits d'un partit de futbol, oi?

     

    Si Mas s'ha quedat sol és el resultat de la seva ambició, no es pot estar amb Déu i amb el diable alhora, saps perfectament que ni tan sols pensava anar a la mani de l'11S, per a posar-se després com el messies independentista, la gent no és ximple i no oblida, hauries de tenir-ho clar abans de tenir aquesta actitud.

2524 lectures   201 respostes

xarxes socials