200 jutges creuen que l'indult a quatre mossos és  un "frau" que "suposa un afronta al Poder Judicial"

Aquests quatre mossos d'esquadra van ser indultats per segona vegada en l'últim Consell de Ministres després d'haver-los concedit al febrer passat un primer indult parcial pel qual se'ls commutaven les diferents penes de presó per una única de dos anys de presó per a cadascun d'ells.

 

Després d'aquesta primera mesura de gràcia, l'Audiència Provincial de Barcelona es va negar no obstant això a concedir-los la suspensió de la pena de dos anys de presó i per tant havien d'entrar a la presó, per la qual cosa els quatre condemnats per tortures a un ciutadà romanès van sol·licitar al Govern un nou indult per eludir la presó, que divendres passat els va ser concedit commutant la pena de presó per 7.200 euros de multa.

 

MENYSPREU A TOTS ELS AGENTS

Per aquests 200 jutges, entre els quals figuren la vocal del Consell General del Poder Judicial Margarita Robles i el magistrat del Tribunal Suprem Joaquín Giménez García, "concedir un indult en aquestes circumstàncies suposa realitzar un ús groller i desviat de la institució". "En instrumentalitzar l'indult per a la consecució de finalitats alienes als quals ho justifiquen, el Govern dinamita la divisió de Poders i usurpa el paper del Poder Judicial, traslladant a la judicatura un missatge inequívoc de menyspreu en situar-la en una posició subordinada en l'ordre constitucional", critiquen.

 

En el manifest, titulat 'L'indult com a frau. En defensa de la independència judicial i de la dignitat', aquests jutges defensen que l'Audiència de Barcelona, "en estricta aplicació del previst en el Codi Penal", acordés el compliment de la pena que quedava després del primer indult. Per això creuen que es tracta de "un exercici abusiu pel Poder Executiu de la facultat d'indult allunyada de les funcions d'aquesta institució, que suposa un afront al Poder Judicial", destaca el document.

 

Al seu judici, l'actuació del Govern en aquest cas suposa "un menyspreu" als milers d'agents de policia que en tot l'Estat "compleixen diàriament amb les seves funcions democràtiques", de "defensar i promoure els drets fonamentals de la ciutadania", per la qual cosa aquest indult "sembla incentivar comportaments que han de ser expulsats de qualsevol cos policial". A més, "suposa una actuació contra la dignitat humana en incomplir l'obligació que incumbeix a l'Estat de perseguir qualsevol acte de tortura, sobretot quan és realitzat per agents al seu servei".

 

FINALITAT PREVENTIVA

Recorden que l'indult "implica afirmar la falta de necessitat de l'execució de la pena" i solament es justifica quan el seu compliment "no exerceixi finalitat preventiva, resocializadora o retributiva alguna, o quan resulti desproporcionada". Per tant, creuen que no existeix "motiu raonable algun per a un doble indult com el qual el Govern ha concedit", ja que "els fets declarats provats són molt greus i contraris a la dignitat humana".

 

Aquest cas de tortures va ocórrer al juliol del 2006, quan cinc mossos d'esquadra van detenir per error a un ciutadà romanès a Barcelona, li van copejar per tot el cos, li van amenaçar i li van arribar a ficar una pistola en la boca per fer-li confessar. L'Audiència de Barcelona va condemnar en el 2008 a tres dels agents a sis anys i set mesos de presó a tres dels agents, a un altre a dos anys i tres mesos, i al cinquè a sis mesos de presó.

 

El Suprem va rebaixar en el 2009 en un any i deu mesos la condemna als tres principals acusats i posteriorment el Govern va concedir a quatre mossos un indult parcial que va reduir la pena a dos anys de presó, la qual cosa obria la porta al fet que es lliuressin d'entrar a la presó. No obstant això, l'Audiència de Barcelona es va negar a suspendre'ls la pena de presó i van demanar el segon indult, que els va ser atorgat la setmana passada.