Alex Salmond va cremant etapes en el seu projecte polític de fer d’Escòcia un país independent. L’última, un pas de gegant. Londres i Edimburg han pactat que el 2014 els escocesos podran decidir sobre el seu futur, si volen quedar-se al Regne Unit o escindir-se i fundar un nou país. Del procés d’independència escocès, algunes reflexions:
1. Unitat política
Mentre a Escòcia hi ha un únic partit polític, amb majoria absoluta, que persegueix la independència, a Catalunya no n’hi ha només un i cap d’ells no té majoria suficient, ara com ara, per imposar les seves tesis.
2. Majoria social
A Escòcia costa trobar al carrer partidaris de la independència. Les enquestes situen el sí al voltant del 30 per cent. El suport social a la creació d’un nou estat és molt menor que a Catalunya on les mobilitzacions sobiranistes tenen una resposta més massiva.
2. La qüestió econòmica
Catalunya és una regió rica, més que no pas Escòcia segons la classificació regional que fa habitualment Eurostat. Els escocesos no han estat el motor econòmic del Regne Unit en el sentit del que l’economia catalana aporta a Espanya. I tot i que la campanya del sí manté que hi ha un greuge fiscal, les xifres que tenen indiquen que a Escòcia es recapta el 9,6 per cent dels impostos britànics i la despesa pública que ve de Londres a aquell territori és del 9,1 per cent. Un cas molt diferent del català.
3. Els greuges identitaris
El debat identitari català i escocès no té res a veure. I si l’esport és un bon termòmetre per mesurar-ho, Escòcia té seleccions esportives pròpies. Reduint-ho tot a una frase, el sentiment de ser escocès i britànic alhora no té cap paral·lelisme amb el de ser català i espanyol al mateix temps.
4. L’argumentari del sí
La campanya del sí es basa en un sol argument, que les decisions “com més aprop es prenguin millor”, és a dir, que si les prenen els escocesos, Escòcia prosperarà més que ara. Aquest poble se sent cada cop més lluny del govern de Londres sobre el qual tenen molt difícil influir ja que el sistema polític britànic prima només, com se sap, els grans partits.
5. El lideratge d’Alex Salmond
Alex Salmond, el líder del Partit Nacional Escocès (SNP), és un polític enèrgic i carismàtic –expulsat del seu partit de jove durant uns mesos, obligat a deixar un cop el lideratge i reintegrat a la direcció poc després–, d’aquells que no deixa indiferent ningú. És aquesta capacitat de lluita la que, els seus partidaris, veuen com un element determinant per capgirar en dos anys les enquestes que no els són favorables.