Treballadors públics
El percentatge de empleats públics a Espanya -més encara a Catalunya- es el més baix de la EU-15. Respecte a Suècia menys de 1:4. En aquest context s'incrementa la ineficiencia de lo públic mitjançant la disminució d'hores contractades i l'increment d'’activitat. Això és propiciat pel celtibèric tòpic de que el funcionari, per extensió, tot empleat públic (public worker), es improductiu, intocable i un llast per reflotar l'economia. La notícia que resumeixo a continuació fa pensar sobre el fons del tòpic.
La ciutat de Minamisanriku es la que més ha patit pel terratrèmol de l'11 de març de 2011 i del posterior tsunami. En les ruïnes d'aquesta petita ciutat de 17.000 habitants, es van trobar un miler de morts. No obstant això, el nombre hauria estat més pesant, sense la valentia de Miki Endo, una jove empleada municipal (public worker) a l'oficina de protecció contra els desastres naturals, a càrrec d'anuncis per altaveus. Informada de l'arribada de l'onada gegant, aquesta jove de 24 anys, es va quedar al centre repetint sense cessar a les persones que deixessin la seva llar o lloc de treball per refugiar als turons. Durant tot un any, els documentalistes han reconstruït el fet amb l’ajut dels supervivents del desastre, incloent-hi els seus pares.
Roger Bernat Landoni.
Associació Catalana per la Defensa de la Sanitat Pública.
La vaga i el congrés de mòbils
He sentit molts polítics, empresaris i opinòlegs demanar responsabilitat als sindicats i als treballadors de metro i autobusos de cara al congrés dels mòbils. Ara que han desconvocat la vaga, em pregunto si ¿hi haurà la mateixa corresponsabilitat, per part de tots els que demanaven seny, per reclamar a la direcció de TMB que entri en raó? Molt em temo que no, perquè un cop la protesta es fa invisible, se la ignora, de manera que donen la raó als que defensaven que la vaga seria més efectiva precisament durant el congrés dels mòbils perquè seria més molesta. I la incomprensió arriba fins al punt que el Conseller d'Empresa i Ocupació de la Generalitat ha instat el Congrés dels Diputats, controlat pels seus amics del PP, a canviar la llei per limitar el dret de vaga en moments "importants". A més, els mitjans de comunicació porten temps promocionant valors de dretes (aquesta és la pitjor nota que va treure el tripartit: la de no haver fet servir els mitjans de comunicació per crear debats públics educatius socialment parlant), i fan que la gent rebutgi les protestes laborals i les interpreti com a defensores de privilegis. Molts es queixen que no es poden mobilitzar perquè estan en precari o en sectors desorganitzats, i veuen els que sí que poden reclamar millores com a barruts egoistes, quan podrien entrendre que estan creant millores en el seu sector que acabaran afectant a tots els sectors del país. I és que una societat és un sistema de vasos comunicants. De totes maneres, un veterà lluitador social em comentava que, en l'actual conjuntura social i econòmica, cal buscar maneres de protestar imaginatives que crein solidaritat. Per exemple: fer "vaga" deixant pujar gratis a tothom a l'autobus. En època de crisis això molestaria a l'empresa, però generaria simpàtia i solidaritat dels usuaris vers els vaguistes. Potser tingui raó...
Jordi Oriola i Folch
Realitzador àudiovisual
Carta oberta al diari Regió 7
No serem nosaltres qui li direm què és avui un mercenari de les paraules, ni com hauria de mesurar l'ètica a l'hora d'exercir la seva professió doncs per a això ja hi ha l'ordenament jurídic, els col·legis professionals, els consells d'ètica i els sindicats com el nostre, que ho fem per a defensar persones, col·lectius i drets.
Opinar és expressar una convicció o punt de vista, donar a conèixer en forma oral o escrita el pensament individual. En la mateixa línia d'opinar estaria el concepte d'argumentar, que seria presentar i emprar un raonament amb l'objectiu de tractar demostrar que l'opinió és aquella que més pot acostar-se a la veritat que un mateix creu, molt apropiat per a la teràpia del narcisisme. Dit això, convenim a dir que opinar i argumentar són verbs transitoris i, per tant, malgrat poder ser considerats similars, exponencialment són totalment diferents i, malauradament, sovint emprats segons convé als murris i demagogues.
El seu escrit "La Policia Local ha guanyat les eleccions" publicat en l'espai editorial del dia 08.01.2012 al Diari Regió 7 té aquestes connotacions i és un clar exemple de voler aprofitar una condició professional, la seva, per valer-se d'un espai d'opinió i transformar-lo, inevitablement, en argumentació malintencionada i que, malgrat sigui legítim fer-ho, estaria residint en el menyspreu. Creiem, és la nostra opinió, que vostè no ha opinat: ha argumentat i ha fixat el camí a seguir. Aquesta pràctica alguns podrien qualificar-la de fràgil i totalment qüestionable. Nosaltres la considerem una crida a la rebel·lió social, un sermó més d'acord amb èpoques anacròniques.
Una argumentació mai hauria de ser promoguda per al foment de la crispació social i menys al de l'estigmatització d'un col·lectiu professional. Avui és la Policia, demà podria ser traslladat a qualsevol altre, com per exemple al periodisme groguenc que vos practiqueu.
Aquesta campanya que vostè ha engegat com a responsable del diari Regió 7 contra la Policia Local de Manresa, no mostra una opinió, és una argumentació que emana directament de la rancúnia i des de la ignorància. Nosaltres, la direcció del nostre sindicat, la considerem fora de mida, calculada i dictada, provablement per a satisfer dèficits en l'estima d'amics i coneguts. Voler presentar to un col·lectiu de professionals com uns inútils manipuladors, insinuar-los xantatgistes i fins i tot comparar-los amb corruptes, és una parcialitat que ratlla l temeritat, per dir-ho d'alguna manera.
La seva manipulació ha estat servida, els buròcrates acostumen a emetre judicis sense plena certesa. El seu punt de vista personal està ple d'intromissió ideològica i s'aprofita de la seva posició, al capdavant d'un mitjà, per cercar la complicitat dels seus lectors, ja segurament maltractats per la crisi sistèmica, i poder cercant algun elogi fàcil.
Encapçalar, potenciar o encoratjar aquest tipus de discurs ens ha permès conèixer el seu més radical ressentiment envers la Policia Local.
Vostè ha creuat una línia vermella, la del menyspreu. I ara, avui, amb aquesta carta oberta, només volem deixar constància del fet que, nosaltres, el SPPME-CAT, vetllarà per la dignitat de la Policia Local que representem arreu de Catalunya.
Per concloure dir que "Certament, que tot això passi pels nostres caps és impensable. Però tant se val: el camí que s'ha iniciat el gener del 2012 és perillós, és molt lleig". Tanmateix, emprant la seva ironia: ara poder algú ja podrà passar per caixa a cobrar la propina de l'amo.
Felicitats per mostrar-nos a tots qui sou realment, i només ens resta desitjar-vos tingueu un Bon any 2012.
Daniel Bel Pujadas
Secretari general Sindicat Professional de Policies Municipals d'Espanya-Catalunya
Potser si ens ho diu el PP ho entenem millor
És sorprenent que estiguin aconseguint que tothom cregui que les retallades són inevitables. El problema no és el deute públic perquè Alemanya o EEUU tenen un percentatge de deute superior a l'espanyol o a l'italià, però les seves economies fan creure que podran tornar els deutes. El problema és l'economia real, però si el sector privat no inverteix i al sector públic tampoc se'l deixa invertir sota el mantra de les retallades, llavors tot i que no es gastarà, tampoc es generarà superàvit per poder pagar el deute. Em sembla que el que està passant és que s'està utilitzant el pretext del deute per poder desmantellar les conquestes socials aconseguides. La dreta catalana, gràcies a l'entramat mediàtic que té, gràcies a les adhesions cegues que aconsegueix a través de les emocions identitàries, i gràcies a que d'Europa ve el mateix missatge degut a que també hi dominen les dretes neoliberals, doncs gràcies a tot això la dreta catalana (CiU i PP) han aconseguit convèncer que les retallades són inevitables.
Potser se'ns caurà el vel dels ulls si escoltem com, el secretari general de la FAES, afirma que el govern català està essent "responsable" i "valent" i que representa un exemple del que haurien de fer les altres comunitats... Si no ens agrada res que vingui d'Aznar i del PP, ens agradarà que estiguin encantats amb Mas? Van bojos per esquilar l'estat, privatitzar i deixar mans lliures als empresaris. Ni parlar-ne d'apujar impostos a les empreses i als rics, molt millor apujar l'IVA i sobretot retallar despeses, per molt necessàries que siguin per als pobres, ja que "cal fer sacrificis" diuen amb posat responsable, però en realitat se'ls veu molt il·lusionats amb aquests "sacrificis" d'altri.
Jordi Oriola i Folch, realitzador audiovisual
Assegurament alternatiu al model actual d'assegurament públic
El comentari del Conseller Català de Salut el PP dia 29 de Novembre: "... Seria bo explorar altres vies d'assegurament alternatives al model actual d'assegurament públic" ha elevat a la tarima mediàtica Franscesc Moreu, qui, en una entrevista, en horari de màxima audiència en una televisió privada catalana, lloava la proposta del Sr. Boi Ruiz, dient:" A mi em sembla encertada", i que es va esforçar a matisar, també en negre sobre blanc (http://medicablogs.diariomedico.com/francescmoreu/2011/11/30/sr-boi-ruiza-mi-me-parece-oportuna-su-propuesta/). No ens sorprèn la seva actitud i ni el discurs subsidiari, ja que són consistents amb un enginyer industrial que des de 1982 ha ocupat càrrecs directius en diferents empreses multinacionals per donar suport a la politica oficial. Com tampoc ens sorprèn la proposta d’un exdirectiu de la patronal sanitària catalana triat per a la direcció de la Salut Pública. Però els sotasignats, metges amb un recorregut assistencial de més de 40 anys en la sanitat pública catalana, ens permetem dissentir sobre la base d’altres evidències. En una de les revistes mèdiques de més factor d'impacte mundial, New England Journal of Medicine (2011, 10:1056), es publica un article sobre Holanda, país que dedicava el 2006 el 9,8% del seu PIB a l'atenció sanitària. Aquest any, el Govern holandès va reformar el sistema, i va establir l'obligatorietat de l'assegurament sanitari (privat) per a tota la població. El resultat avui és que el 65% dels assegurats estan insatisfets amb els nous plans privats i s’enregistra una inflació de la despesa de més del 12% del PIB en Sanitat, un dels més alts de l'OCDE, només darrere de Suïssa, EUA i França. Aquests quatre països són avui el paradigma de gestió de la Sanitat que Boi i Moreu lloen virtuts i pretenen vendre. Vénen a dir que per salvar la Sanitat Pública cal posar-la al mercat. A la qual cosa responem que no. Que el que resulta d'aquests models és la salvació del mercat posant-hi la Sanitat Pública. Però la realitat és que, com a conseqüència de la competència comercial, es produeixen majors desigualtats, més pressió mercantil sobre els professionals i més dèficit: públic i familiar. Si un terç dels diners púbics dedicats a Sanitat és gestionat directament pel privat, la indústria medicofarmacèutica, la bona governança per la qüestió social és apartar al màxim la Sanitat del Mercat. Potser ens estan vencent, però no ens estan convencent.
Roger Bernat Landoni, Marta Carrera Plans i Josep Ma. Capdevila, cirurgians jubilats
Eix Diagonal: Una nova hipoteca , un preu alt pel territori iun benefici per confirmar.
El dia 2 de Desembre s’inaugura l’Eix Diagonal, la nova carretera que comunicarà Manresa amb Igualada, Vilanova i amb el port de Tarragona. Una altra obra projectada en temps de vaques falsament grasses en el que es van dur a terme moltes altres infraestructures abans de tenir clara la seva necessitat. Un efecte més de la inèrcia desfermada per la bombolla immobiliària dels últims anys. Pisos i polígons buits, AVEs sense passatgers i aeroports innecessaris.
En el terme de Manresa, el traçat triat, l’orogràficament més complexa i car, ha tingut unes repercussions mediaambientals irreversibles en l’entorn i paisatge d’un dels llocs més ben conservats de l’Anella Verda de Manresa: Els plans del Suanya i de Maria, el camí del Gorg Blau, i la falda de Collbaix.
Per altra banda aquesta nova infraestructura significarà una important despesa per a les butxaques de tots els catalans que serem única i exclusivament els que pagaremaquesta obra amb escreix i durant 30 anys a l’empresa ACS del Sr FlorentinoPereztant si hi passem com sinó, pel fet que es finançarà amb el malèfic sistema de peatge a l’ombra.
Tot té però,la part positiva: La polèmica que hi va haver fa 6 anys a l’hora de triar el traçat va despertar l’interès dels ciutadans per els espais i valors naturals del rodal de Manresa, l’actualment anomenada Anella Verda. Aquest fet ha comportat que actualment aquests espais siguin emprats i valorats i estiguin ja en l’imaginari dels manresans. Aquest fet ha influït en un fetde cabdal importància: el Govern local ha agafat el testimoni del’ anterior i s’ha definit clarament a favor que l’Anella Verda sigui inclosa en el nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) que s’ha de redactar en els propers dos anys. Així ens ho va manifestar el nou alcalde Sr Valentí Junyent en la reunió que vàrem tenir recentment els representants de totes les entitats que formem part de lacomissions que treballen en aquest projecte de ciutat.Aquest serà sens dubte un pas definitiu per a la conservació, defensa i potenciaciódels espais naturals i agrícoles de l’Anella Verda de Manresa.
Finalment dir, que tots esperem que tard o d’hora aquest nou eix viari tingui un impacta positiu per a la implantació a Manresa i el Bages de noves empreses amb valor afegit . El preu que pagarem i la pèrdua de paisatge han estat molt grans per què no hi hagi una repercussió positiva en la creació de llocs de treball.
Jaume Torras
President Meandre
Pot demostrar-se que millorarà la Salut?
La reforma de l'ICS (Institut Català de la Salut) que pretén descentralitzar, trossejar i dotar-lo de més autonomia de gestió, assajarà al mateix temps una fórmula de cooperativa professional, anomenada de moment EPP (entitats professionals participades). S'assegura que passar els professionals del marc legal laboral en que estan dins de l'àmbit públic a constituir una entitat privada no és privatitzar.
S'aclareix que el principal canvi és el tamany i no és un tema petit. Com més petita sigui la nova entitat tindrà menys capacitat d'influir en el preu de la compra donat el gran poder del lobby dels poderosos proveïdors dels hospitals i de farmaindustria. El preu no ho podran marcar ells. Per molts compradors que siguin, sempre seran molt menors que els venedors. Aquesta mida també els fa molt vulnerables a la compra per grans firmes de asseguradores que disposen d'impressionants quantitats de diners, no oblidem que Capio és una cartera de fons d'inversió. S'obliden de les relacions laborals i del paper dels agents socials com els sindicats que segurament en aquest marc no tindran cap paper. No diuen res de que el professional assumeix el risc econòmic en precari ni tampoc del risc legal que es derivi d'un excessiu estalvi. Perquè, anem a veure, a mi em costa veure una figura del professional que: 1 .- decideix quines són les necessitats del pacient, 2 .- gestiona les necessitats del pacient i 3 .- viu de la gestió del que ell decideix que necessita el pacient ..
És a dir, seran terriblement vulnerables a ser comprats en breu pel sector financer.
Per això es diu que privatitzar "No entra per ara en els seus plans". És clar!, Primer cal fragmentar, després afeblir, baixar el preu i llavors, si, comprem.
Això va passar a Anglaterra fa anys i ha suposat pèrdua de control per part del poder polític dels negocis de la sanitat, augment de la despesa sanitària que es va a mans privades, disminució de la cartera de serveis i empitjorament de la seva qualitat. Gairebé res!
Luis Capacete, metge.
Membre de l’Associació Catalana per la Defensa de la Sanitat Pública (ACDSP) |
