Isabel i Antonio

Maleïts siguin els temps que ens ha tocat viure, i amb ells els qui han fet tot el possible perquè encara siguin pitjors o aquells que podent fer alguna cosa pels altres, es posen a discutir sobre assumptes pels que no els han votat o no solucionen els problemes que afecten a la gent!.

Els meus herois d'avui tenien 84 i 85 anys. Vivien al poble granadí de Pins Puente, el lloc en el qual el Sultan de Granada va derrotar militarment a Alfonso XI tambien anomenat el Justicier en la batalla del Desastre de la Vega de Granada allà l'any del Senyor de 1390.

Els seus tretze mil veïns els coneixien i sabien dels seus patiments. A ell li havien escoltat lamentar-se en alguna ocasió, amb certa amargor, que estaven molt vells i malalts i que eren un greu problema per a la seva família. Ningú havia presenciat ni una mala paraula, ni una discussió en el matrimoni. I la Guàrdia civil ja ha descartat qualsevol besllum de violència domèstica.

Ella havia sofert un ictus que li tènia el cos mitjà paralitzat i ell tampoc tènia molt bona salut, malgrat la qual cosa cuidava de la seva dona el millor que podia.

Ahir van decidir anar-se d'aquest món i Antonio li pego un tir a Isabel i després l'hi va pegar el mateix, van deixar una nota explicant les seves raons: Ja no destorben a ningú.

I avui, a tots aquells als quals aquestes notícies ens segueixen semblant les més importants si ens ha partit el cor…una vegada més. Però que han fet de malament els nostres vells perquè no vulguin crear als mes joves cap problema i prefereixin suïcidar-se?Que merda de societat és aquesta en la qual vivim?.

Facin-me un gran favor. Si encara els conserven, cridin a la seva mare o al seu pare aquest cap de setmana amb qualsevol excusa, no importa com. Si em fan cas, el drama d'Isabel i Antonio, haurà servit per a alguna cosa.

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es