Actualitzat el 01/12/2012 a les 00:01h

Tots a una, però quina?

A les recents eleccions hi va haver dos partits sobiranistes que van perdre vots, CiU i SI, i dos que en van guanyar, ERC i CUP.  Podem estar d’acord que aquests dos últims representen la franja del centreesquerra i l’esquerra, i aquest era el to de les seves propostes socioeconòmiques del programa electoral. Si aquestes formacions són les que han rebut més suport, és fàcil deduir que els electors, a l’hora que apostaven per l’estat propi, també reclamaven que aquest estat tingués un contingut determinat.

També podem pensar, en aquest mateix sentit, que un dels motius de la baixada de Convergència i Unió és la seva actuació des del Govern.  Com que no veig creïble que l’electorat es deixés entabanar per les maniobres matusseres d’El Mundo, m’inclino a creure que el que ha rebut un càstig a les urnes ha estat la manera de gestionar el control del dèficit, allò que genèricament anomenem retallades.

És a dir, no tots els votants han vist aquesta convocatòria com un plebiscit o una tria unívoca entre unionisme o separació. A l’hora de donar la seva opinió, molta gent també ha tingut en compte les condicions de vida, els serveis públics, la situació de la sanitat, l’ensenyament, l’habitatge. Aquí és on ha patit el cop més fort el partit en el poder. Perquè, a banda de fer totes les passes necessàries per convocar el referèndum de l’autodeterminació, un govern ha de prendre mesures cada dia, i malgrat l’estretor del camí a seguir, gairebé sempre hi ha més d’una opció: això és la política. I és en aquest punt, en la manera com s’aconsegueixen els nivells exigits de dèficit públic, on els programes de CiU i ERC xoquen i on es complica la possibilitat d’un govern comú.

O sigui, quan des de tants fronts mediàtics i polítics s’insisteix a fer crides a ERC amb l’argument que els partits sobiranistes han d’anar “tots a una”, cal pensar que aquesta “una”, en realitat, és diversa. Perquè des d’avui fins al dia de la independència la societat catalana té molts altres fronts oberts. I després de la independència també.

COMENTARIS

+4
-1
Sort que Junqueres és historiador
Jordi M, 01/12/2012 a les 01:47
Fronts mediàtics que empenyen ERC a no cometre el frau de no fer costat a Artur Mas? No sé de quins fronts mediàtics parla aquest espanyolista. Gairebé tota l'opinió publicada, radiada i televisada que ens arriba va en sentit contrari. Va en el sentit d'aquest article. Va en el sentit de pretendre la ridiculesa que el vot recuperat d'ERC a CiU era perquè fes polítiques més d'esquerres i no per assegurar el procés independentista. Ridiculesa que naturalment és la que li convé a Espanya ('Antes roja que rota', com sempre). Sort en tenim que Oriol Junqueres és historiador i sap molt bé quin ridícul que faria, si el seu nom s'afegís a la llarga llista d'oportunitats històriques que Catalunya ha desaprofitat per ser lliures, tot allò que si com pot ser que el comte de Barcelona no passés a dir-se rei, que si el puto compromís de Casp, que si Pau Claris, que si la cagada de la primera república quan ja ho teníem tot preparat per fotre el camp, que si la claudicació posterior al 14 d'abril. Quin ridícul que faria, Junqueres, si el dia de demà ell fos a aquesta llista amb la que sempre ens hem autoflagelat i els catalans del dia de demà recordessin que hi va haver un dirigent independentista que no va sumar amb un altre per formar una majoria que ho tenia tot a favor per aconseguir la llibertat, perquè va trobar que era peremptori armar-la contra el Govern juntament amb espanyolistes d'esquerres per impulsar una puta taxa turística de merda i eliminar un puto impost que és la xocolata del lloro. Hem de confiar que Oriol Junqueres no voldrà passar així a la història. Sobretot atès que podria passar-hi en lletres d'or.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Manel Lucas
Periodista i guionista. Va néixer a Barcelona l’any 1963. Llicenciat en Periodisme i Història. Ha estat molts anys dedicat a la informació política, i ara en fa uns quants que va començar a parodiar-la a programes com Minoria Absoluta o Polònia. Ha treballat a diferents mitjans de comunicació, i ha escrit llibres com “ERC: La llarga marxa” o “Sóc perico, i què!”. 
Resultats - Eleccions al Parlament 2012
 
Escrutat100%
Escons totals135
Vots comptabilitzats:3.657.45069,56%
Abstencions:1.600.51030,44%
Vots nuls:32.2320,88%
Vots en blanc:52.8991,45%
Vés a: Freixenet Cordón Negro Reserva: la sorpresa al davant del nas

Freixenet Cordón Negro Reserva: la sorpresa al davant del nas

S'elabora amb un cupatge que potencia la frescor, amb un 40% de parellada, la varietat més fina, un 35% de macabeu i només un 25% de xarel·lo, el raïm amb més cos

Vés a: Els 25 vídeos en anglès per saber com es prepara la independència (1)

Els 25 vídeos en anglès per saber com es prepara la independència (1)

The 25 videos in English essential to know Catalonia and the current process towards independence

#igerscatalunya


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: