Els jutges de Còrdova decideixen paralitzar tots els processos de desnonaments

La mesura es basa en l'acceptació i adaptació del decreto llei aprovat pel Govern de Mariano Rajoy, segons el qual, a partir de l'entrada en vigor de la norma, les persones desnonades podran romandre en l'habitatge dos anys (fins al 15 de novembre de 2014 com a màxim). No obstant això, la mesura no té caràcter retroactiu, és a dir, no afecta als processos que ja s'han iniciat.

Per això, la decisió dels jutges de primera instància de Còrdova és positiva per unes 50 famílies que anaven a ser desallotjades en el proper mes i per aquells para els que hi ha ordre d'execució sense data concreta. Segons recull el Diari de Còrdova, els expedients en tramitació també seran interromputs. D'aquesta manera, els afectats poden presentar al·legacions per acollir-se al nou decreto llei, és a dir, documentar que pertanyen als "casos d'extrema necessitat" (famílies que ingressin menys de 19.000 euros anuals que siguin nombroses, monoparentals, que tinguin un fill menor de tres anys o al seu càrrec una persona depenent, etc.).

D'altra banda, la mesura pretén respondre a la petició que ha realitzat la Plataforma Stop Desnonaments perquè es paralitzin tots els procediments en curs fins que es pronunciï el Tribunal Europeu de Justícia, que actualment està en procés de revisió de la legislació hipotecària espanyola.

Aquesta mateixa raó va esgrimir, a títol individual, una jutgessa a Terrassa, que va suspendre l'execució d'un desnonament que havia de practicar-se el 30 de novembre fins que el citat Tribunal es pronunciï sobre l'adequació del reglament al dret dels consumidors. Aquest cas va ser imitat per un jutge a Catarroja (València), qui va frenar un desallotjament i va elevar al Tribunal Europeu una consulta sobre una clàusula del contracte amb el banc que podia, al seu judici, ser abusiva.