Estem tan acostumats als sorolls que ens envolten que sense adonar-nos els deixem de sentir. Posar-se els auriculars i començar la gravació d’una entrevista en vídeo és descobrir que el silenci no existeix.
L’aire condicionat, la impressora, un cop de porta, la vibració d’un mòbil, les passes d’algú amb sabates de taló, un esternut… Pels micròfons entra tot! No són com la ment que sap fer tria.
Llegint, pensant, cuinant… som capaços de concentrar-nos i evadir-nos en un silenci pur. Aquest és el mateix silenci que s’esfuma a l’hora de gravar un vídeo.
La d’ací baix és una mostra espectacular de la capacitat de concentració i aïllament de la nostra ment. En paraules de l’amic que va compartir aquest vídeo al seu facebook, el protagonista “Cerca el centre al lloc més cèntric de Nova York”. Ho trobo admirable:
Seria magnífic que els micròfons també pogueren aïllar-se…
Sempre he estat molt curiosa i observadora. Per això, el món de la comunicació em va atraure tant a l'hora d'orientar el meu futur. Ara, estic vivint una experiència engrescadora a l'àrea audiovisual de l'ARA. Una de les meues màximes és "de les experiències positives gaudeix, i de les negatives aprén".