2. 1
  3. 2
  4. 3
  5. 4
  6. 5
  7. 6
  8. 7
  9. 8
  10. 9
  11. ...
  12. 49

No agafis el cotxe!!

dimecres, 5/12/2012

-

Ahir  a les 7 i poc del dematí la Natalia va publicar una foto al meu Facebook  i l’imatge que em va fer despertar de cop!

-

Heu vist mai un programa absurd que fan a la tele que es diu “Mil maneras de morir”? No pot ser d’allò més ximple però demostra que en aquesta vida t’hi pots deixar el coll sense fer res fora de l’habitual. A Milwaukee deuen ser fans d’aquest programa perquè s’han inventat aquesta bonica campanya de publicitat per intentar fer baixar els índexs de mort súbdita del nadons.  Tots voldriem poder evitar la SMSN, però per aconseguir-ho no sé si cal fe ús d’aquest tipus de publicitat agressiva i fora de lloc.

A veure, m’explico, imagineu una nova campanya de la DGT: Conduir et pot matar. No condueixes sota cap circumstància!

No té massa sentit, oi?

El que fa  per contra la DGT és explicar-nos com hem de conduir de la manera més segura: cinturó de seguretat, no podem beure ni pendre dorgues,  guardar la distància de seguretat, no superar el límit de velocitat…. Però  en cap cas no et diuen que no condueixis! Bé et diuen no condueixis, per exemple, sota  l’influencia de les drogues o l’alcohol i això és just el que hauria de fer aquesta campanya. Informar de com gaudir d’un llit familiar segur.Les normes del collit no són pas noves. De fet les imatges són una mica traïdores perquè el llit és ple de coixins i nòrdics (només falten uns cintes de ras  per acabar-ho d’adobar) que estan totalment desaconsellats quan collits, una criatura és situada de costat i l’altre de boca terrosa! És evident que cap família que vulgui fer collit deixarà al seu nen en un llit així  i en aquestes postures perquè és un perill! Com no els deixaries jugar amb  ganvinets com els de les imatges, no jugar amb medicaments ni pujar a una finestra… I tantes altres coses.

Perquè  és innegable que el collit pots ser molt perillós per les criatures si es fa malfet però  segur si es segueixen una sèrie de mesures de seguretat.

Dormir amb les criatures ha de ser segur, ho podem fer per tant amb consciencia  i  amb la seguretat de fer-ho ben fet perquè de la  mateixa manera que tindrem cura de la seguretat al cotxe, de buscar joguines lliures de plom,  de tiar la roba més  delicada per la seva pell….  Hem de tenir clar com dormirem amb ells i les campanyes haurien d’anar a favor de la informació  i no buscanr la por o el desconcert per evitar una conducta.  De la por no en traiem res,  de la informació en traiem coneixement i prevenció!

Així que si voleu dormir amb les vostres criatures us cal saber que dormir amb ells és segur si compliu unes normes de seguretat bàsiques, diria de sentit comú però ja sabeu que tot sovint ens falla:

  • No col·locar el nadó entre coixins.
  • Si dorm en un bressol  que va adossada al llit tapar els possibles forats perquè el nadó no quedi atrapat entre els dos matalassos. i prendre les mateixes precaucions en el cas de que dormi al llit, entre el llit i la paret.
  • No utilitzar edredons pesats, amb llaços o plecs.
  • Deixar la porta de l’habitació oberta perquè hi hagi una bona ventilació.
  • No practicar el collit si algun dels progenitors se sent molt cansat (o treure’l del llit)
  • El nadó mai ha de dormir de boca terrosa ( ni  al llit familiar ni al bressol)

Qui no ha de practicar collit:

  • Si  els pares dormen en un sofà o en un llit d’aigua.
  • Els pares fumadors amb un nadó menor de 14 setmanes.
  • Els pares que prenguin medicaments com somnífers, drogues o alcohol.
  • Els progenitors amb obesitat mòrbida.

Ja veieu que simple!  I no penseu que dormir al bresssol és més segur pels nadons, la mort sobtada també afecta als nadons que dormen solets al seu bressol.

El collit és una bona opció per: facilitar les preses noctures i ajudar a la mare a descansar, per poder gaudir de les criatures no només quan estan despertes, per  poder-los controlar i cuiadar quan estan malalts, per explicar-se secrets a mitja nit, per rebre abrassades i petons inesperats….

Si voleu informació de veritat, contrastatda  i basada en l’ evidencia científica visiteu aquesta web de  la María Berrozpe i la  Gemma Herranz, perquè és molt trist tenir que arribar a fer servir la por per adoctrinar al poble!

Tags: , ,
Publicat a Mitologia i "rumorologia tetil" urbana, Situacions de la lactància | 1 comentari »

Molta feina per fer

diumenge, 2/12/2012

-

La coordinadora del Comitè de Lactància de la AEP, la doctora Marta Díaz, demanava divendres a l’administració central una major implicació per promoure l’alletament.

-

És un tema molt complex el de la promoció de la lactància materna per aconseguir millorar les xifres i aconseguir un pla concret d’acció per millorar la situació d’aquí al 2015.

Tinc la sensació que és més simple resoldre la crisi econòmica!

Com bé diu la Dra. Díaz, les diferències en la promoció de la lactància materna són abismals, no és estrany doncs que l’augment de mares lactants en algunes comunitats, com Catalunya, hagi forçat a les institucions com la Generalitat a posar-se les piles. En altres comunitats encara estan a les beceroles del canvi.

Entendre que  els baixos índexs de manteniment de lactància materna son un problema de salut publica encara és un handicap pel 50% dels sanitaris. Tenim clar des de fa anys que els beneficis de l’alletament no es circumscriuen només al temps que les criatures prenen el pit, els beneficis d’haver estat alletat arriben a la vida adulta, el que suposa directament un descens en la despesa sanitària. A més lactància més salut i menys despesa sanitària. No sé matemàtiques però és l’equació perfecte!

I què fer per aconseguir que les dones alletin més i durant més temps? Doncs al meu entendre hi ha molta feina per fer i cal atacar la situació des de la base i des de diversos fronts

1. TEMARIS ESCOLARS:

  • La lactància materna hauria de formar part dels temaris de les criatures a primària i ESO. Especificar quina és la manera normal d’alimentar les criatures, explicar com funciona la glàndula (de la mateixa manera que han d’aprendre com funciona el cor o els ronyons) i explicar la quantificació d’avantatges de la lactància materna.
  • Eliminar les imatges relacionades amb l’alletament artificial a la resta de llibres de text que fan servir les criatures.

2. FORMACIÓ DELS SANITARIS:

  • Formació específica pels pediatres en nutrició infantil i lactància materna.
  • Exigir la renovació de coneixements, de la mateixa manera que els especialistes aprenen tècniques noves, envers la lactància que s’adaptin als nous coneixements.
  • Formació específica més amplia que l’existent actualment per les llevadores
  • Formació (mínima) per la resta de sanitaris no relacionats directament amb les criatures però sí relacionats amb possibles mares lactants. Per exemple: informació adequada sobre medicació i compatibilitat amb la lactància.
  • Exigir als hospitals l’implementació d’un codi de bones pràctiques relacionades amb l’alletament (tipus IHAN)

3. POLITIQUES A FAVOR DE L’ALLETAMENT

  • Millores/ampliació de la baixa per maternitat, aconseguir que sigui com a mínim de 6 mesos per garantir l’alletament exclusiu de les criatures.
  • Permetre amb més facilitat les baixes per risc de pèrdua de la lactància.
  • Unificar criteris i aconseguir  polítiques a nivell autonòmic i nacional.
  • Foment en el centres de treball de sales/espais/escoletes on les mares lactants puguin alletar o mantenir la lactància materna mitjançant extracció i conservació.

4. CONTROL REAL SOBRE LES EMPRESES/FARMACÈUTIQUES RELACIONADES AMB LA DISTRIBUCIÓ I VENTA DE LA LLET ARTIFICIAL:

  • Implementació REAL del Codi de comercialització de succedanis de llet materna
  • Implementació REAL del Real Decret 867/2008, de 23 de maig, pel qual s’aprova la reglamentació tecnico-sanitària específica dels preparats per a lactants i dels preparats de continuació. Especialment pel que fa als Articles 9/ 11/12/15.
  • Aplicació de sancions efectives i exemplars a les empreses que no respectin la llei.

5. FORMACIÓ MATERNAL ESPECÍFICA:

  • Formació útil sobre alletament a les classes prepart per tal de donar a les dones una visió real i una formació específica a l’hora de ser mares.
  • Evitar la distribució de canastretes amb productes de regal que poden interferir en l’alletament.

6.TREBALL CONJUNT DELS SANITARIS AMB ELS GRUPS DE SUPORT

  • Només treballant a la vegada, donada la realitat sanitaria del nostre país on l’atenció personalitzada a les mares en consulta no és sempe possible, aconseguirem que les mares lactants puguin trobar el suport necessari per mantenir la lactància.
-
-

Segurament em deixo coses però ja veieu que és complicat poder aconseguir a curt termini millorar les xifres i la prevalença de la lactància

Cal una renovació generacional complerta abans no puguem eliminar perjudicis i mites instaurats en la nostra societat. Les nostres criatures, nens i nenes, que han estat alletats i que han viscut l’alletament com quelcom habitual i normal són la nostra esperança, estic segura que ells i elles aconseguiran trencar un cicle nefast en l’alimentació/salut infantil.

Tags:
Publicat a Situacions de la lactància | 6 comentaris »

D’anys a mesos, Malson ataca de nou!

divendres, 30/11/2012

-

Recordeu aquesta entrada, doncs cordeu-vos el cinturó,  serreu les dents i ompliu-vos de paciència que n’hi ha per llogar-hi cadires!

-

Arrel de la intervenció del Dr.  Malson en un diari digital se’ns van posar els pèls de punta quan vam llegir que ens deia que el seu mètode no es podia utilitzar fins als tres anys. Ho recordeu? Vam buscar en el seus llibres les seves recomanacions i evidentment sabíem llegir i el seu llibre deixa clar que segons ell el seu mètode es pot utilitzar des de  el primer dia de vida!

Fa unes setmanes havia quedat amb una persona, a qui tots coneixeu i admireu, i em va preguntar que es coïa pel mundillo de la teta. Vam fer un repàs de novetats i  li vaig explicar que semblava que el Dr. Malson havia rectificat la seva postura i que havia modificat les seves reomanacions. Em va demanar que li enviés l’enllaç amb l’entrevista  del diari digital però evidentment  ho vaig oblidar i no ho vaig recordar més. La sorpresa va ser majúscula quan dimarts em va enviar  un mail per dir-me que a l’entrevista no deia tres anys i  deia tres mesos!

Per un moment vaig pensar que la  meva dislèxia m’havia  jugat una altre mala passada, que  m’havia  equivocat i havia llegit malament l’entrevista. Però la notícia que el Dr. Malson es retractava no la vaig fer córrer jo;  així que algú ho havia llegit malament????

Per sort en el seu moment  vaig fer un copiar/enganxar de tota l’entrevista i la  tenia guardada, i en el text que jo vaig guardar deia  3 anys! Què ha passat????

Segurament el Dr. Malson va ficar la pota mentre feia l’entrevista digital  i va escriure “anys” quan el que volia dir era mesos. Ho van veure  (o no) , i es van esperar uns dies prudencials per modificar el text de l’entrevista digital

Així que cagada pastoreta! Estem igual! Ni el Dr. Malson es retracta ni demana perdó  ni res de res! Segueix pensant que als tres mesos és un bon moment per aplicar el seu mètode plagiat a les criatures! Tornem a l’origen, torna a dir les mateixes insensateses que  ha  dit sempre, cap novetat. I sí, realment cal ser molt insensat i molt temerari per fomentar la separació nocturna en la franja  on estadísticament  es produeix una major incidència de mort sobtada del nadó.

Perquè això no ho explica als seus llibres? És evident que a la majoria de criatures a les que se’ls apliqui el mètode no patiran aquet síndrome. Però les xifres són clares, la mort sobtada del nadó afecta a 1-2 de cada 1000 nadons al nostre país!  I per quina raó com a pares no hauríem de lluitar perquè les nostres criatures no formin part d’aquesta dramàtica estadística!

I no  m’agrada treure aquests temes perquè de la mateixa manera que no m’agrada fer proselitisme dels beneficis de la lactància no m’agrada fer-ho del llit familiar i si jo dormo en  família és perquè sempre m’ha resultat: simple, fàcil, meravellós i especial!

Senyor Malson, resistirem i segurament arribarà el dia, no sé si falta  molt o poc però arribarà i mentre aquest dia arriba jo penso cantar a tot pulmó la bonica i encertada cançó del Carles Cuxart!! Feu-ho còrrer!!!!!

Publicat a General | 1 comentari »

7 hores de tels

dimecres, 28/11/2012

-

Dissabte vaig tenir el plaer d’assistir al curs d’anquiloglòssia i lactància que va tenir lloc a Sant Joan de Déu. Avui un mini resum de la jornada per les que no van poder venir.

-

Cal destacar abans d’entrar en matèria l’alta participació en aquest curs, la veritat és que érem moltes assessores i  molts sanitaris, cosa que fa goig perquè tots busquem el mateix:  apedre i entendre cada vegada més coses sobre els tels linguals curts i la seva implicació en la lactància.

Enterm amb matèria: Amb la primera ponència ens va quedar clar que no hi ha evidencia científica que  justifiqui la relació entre el  tel i la  duració/ fracàs de la lactància. Per tant el següent pas va ser escoltar al Dr. Alejandro Allepuz, al Dr. Olmedo i al Dr. González Jiménez que ens van presentar cada un la seva proposta per determinar quina és la incidència del tels linguals curts ( l’evidencia que  hi ha fins ara parla d’entre el 4 i el 10%) i si són o no un factor pertorbador per la lactància, si determinen d’alguna mateixa la durada d’alletament…. Ens caldrà esperar impacient  un parell d’anys per tenir el resultats.

Seguidament els Dr. Luis Ruiz ens va parlar  d’aquiloglòssia i postura. I de com no podem  oblidar  com nés d’ important  la postura en la lactància.  També ens va recordar que hi ha molts nenes amb tel lingual curt que aconsegueixen vèncer part de les seves dificultats siplement millorant la postura, i sovint  no cal intervenir-los. De fet aquesta sempre seria la primera opció: veure si amb mesures pal·liatives la cosa millora i si no és el cas plantejar-se ( o no) la intervenció.

El Dr. Paco Vera ens va parlar de la possible relació entre mastitis i tels linguals curts i de com una mala succió pot causar una retenció mamaria que pot produir  una infecció. En aquest tema encara hi ha molt a dir i estic segura ens els pròxims anys  ell  juntament amb Juan Miguel Rodríguez ens descobriran molt més sobre aquest tema, que també com els tels encara esta molt a les beceroles i  té poca evidència científica.

La següent ponent va ser la Dra. Conxa de Alba.  Amb aquesta intervenció ens va quedar clar que hi ha dos grups clarament diferenciats, els que pensen que  no cal tallar tels i els que pensen que cal tallar-los com abans millor. La Dr. de Alba és del primer grup.

El Dr. Joaquim Badosa no va poder presentar la seva conferència, malauradament  havia perdut el seu germà divendres. El Dr. ens presentava una ponència sobre el diagnòstic ecogràfic de l’anquiloglòssia. El Dr. Ruiz ens la va presentar en el seu lloc i realment era apassionant! Vam poder observar els moviments en forma de tobogan que realitza la llengua de la criatura i les succions  modificades i deficients que presentaven les criatures amb tels. Així mateix ens va mostrar com la succió es modifica just després de tallar el tel. Va ser realment molt interessant i em vaig quedar amb ganes de més.

La logopeda Ivette Ventosa va parlar del diagnòstic logopèdic del tel. En la meva opinió la ponència més fluixa, no per culpa d’ella, sinó perquè ella tracta a nens en la primera infància però no tracta, evidentment a bebès. Això si ens va mostrar, cosa que ja intuíem, com els tels aparenment són hereditaris, si els pares tenen tel la criatura té tots els números de tenir-ne!

El Dr. Cahuana va parlar sobre els tels i el diagnòstic odonto-pediàtric.  Vam poder observar com els incisius inferiors dels nens amb anquiloglòssia roten.  Amb nens grans  que ja  tenen dents i que no ens permeten observar-los la boca amb tanta facilitat com un nadó, l’observació dels incisius inferiors ens permet verificar o no el tel curt de manera simple i fàcil i sense emportar-nos una mossegada de regal!

Sorprenent i fantàstica va resultar la sessió de la Dra. Camila Palma. Ens va parlar dels respiradors bucals, de com respirar per la boca modifica les estructures i com pot produir: rinitis, escoliosis… Evidentment la lactància materna intervé en la formació oro facial i evita  que es criatures siguin  respiradors bucals. Els nenes amb tel tenen les estructures orals modificades i això, com pensàvem, pot  perjudicar la salut de les criatures.

El Dr. Martín Romero ens  va aportar documentació històrica des de els grecs on ja deixen clar que els tels curts són un inconvenient i es poden seccionar, aquí cada u feia servir la seva tècnica. I el més trist, van comprovar com la cultura del biberó va esborrar tots els coneixements que teníem dels tels! Segles i segles de tècniques i descripcions esborrats!

El Dr. Josep Escolà i el Dr. Albert Montaner, ens va explicar com de simple resulta realitzar les frenotomies a la consulta i com és un procediment simple i segur que no acostuma a tenir cap mena de complicació. Els va costar MOLT trobar efectes secundàris a una frenotomía.

I finalment el Dr. Parri i el Dr. Briz ens van mostrar com treballen en els seus respectius quiròfans i com seccionen tels tipus  3/4  i com treballen amb efectivitat, afectivitat i respecte.   Un plaer sentir-los i veure’ls treballar. Per cert per mi va ser molt emcionant poder conèixer el Dr. Briz en persona! Tants anys parlant per mail i per fi cara a cara, va ser molt emocionant!

I fins aquí el resum de la jornada de 7 hores.

El que ens va quedar clar és que encara ens cal investigar molt en el tema tels, ens manca molta informació que ens permeti conèixer la prevalença dels tels linguals curts, que ens permeti saber totes les conseqüències dels tels i de com afecten la lactància i investigar de quina manera les intervencions sobre els tels poden millorar no només la lactància sinó el desenvolupament correcte de les criatures.

* Les fotos són de l’Eulàlia Torras, presidenta d’ALBA

Tags: , , , ,
Publicat a Problemes més comúns del pit, Situacions de la lactància | 1 comentari »

25N respecte!

dilluns, 26/11/2012

 

Ahir a Catalunya estàvem d’eleccions però també era el Dia Mundial contra la Violència Obstètrica. No vull deixar passar aquest dia tot i no ser estrictament un tema de lactància.

-

Quan vaig escriure el part de la Maria per primera vegada vaig escriure un relat en agraïment a la llevadora que em va salvar d’una cesària totalment inecesasària. Li estava eternament agraïda per aconseguir-me un part vaginal.

Recordo un dia fa molts anys que em van convidar  a una quedada a la plaça Sant Jaume per repartir informació sobre el part  amb la plataforma pro drets del naixement. Estava perduda, no sabia massa bé que es demanava feia pocs mesos que acaba de parir i encara considerava que el que havia viscut en el meu part era normal, que tot allò que  em van fer formava part del que era un naixament. Vam estar repartint octavilles, recordo que especialment una dona, em va agafar el paperet i em va preguntar que reivindicàvem. Li vaig explicar la lletania que em sabia però que no entenia: que cada dona pogués parir com volgués. I ella em va contestar molt enfadada que no hi estava d’acord de cap manera, que voler eliminar les epidurals i parir a casa no era un avanç era un retrocés en la lluita per la salut de les dones. Em vaig quedar amb cara de pàmfila sense poder dir ni rebatre res. Cal dir que en aquell moment tampoc tenia l’evidencia que tinc ara que els parts a casa fossin segurs i que els parts en els hospitals acostumen a ser iatrogènics i sovint una agressió cap a nosaltres i el nostre cos.

De camí cap a casa amb la Inma Marcos em va demanar que li expliqués el meu part i evidentment es va esgarrifar dels procediments negligents que havien aplicat en el meu part: inducció injustificada, ruptura de bossa amb col·locació de gel de prostaglandines, maniobra de Kristeller, episiotomia, fòrceps, ventoses, separació (rutinària) de la Maria per més de dues hores…. I els procediments sumats amb les paraules, perquè les paraules també fan mal: si no ho fas així no pariràs mai, posat del cantó que més mal et faci, deixa de demanar anar al lavabo que ja no ets una nena, no cridis, no respiris així, no empenys bé,  això no fa mal (en un tacte) calla i dorm una estona, però no em vas dir que no volies la epidural? Veus com ara me la demanes,  la nena va a la nursery que  cal vigilar-la o és que tu en saps més que un pediatra?….

En aquell moment vaig començar a ser conscient que ens havien robat el part de la meva filla, que parir no ha de ser un tortura ni un moment terrible per oblidar.

Als parts deixem el nostre cos en mans “d’experts” i  sembla que en aquest acte renunciem als nostres drets, que deixem de tenir veu ni vot en les intervencions que realitzen sobre el nostre cos i ho tenim assumit i ho veiem normal…  No som més que unes espectadores, amb seient de primera fila això sí. El pitjor és quan passes a l’altre cantó quan  t’explica una amiga o una coneguda el seu part, quan sents les burrades que li han fet i com accepta com a normal el que ha patit.

I del meu part en farà 13 anys d’aquí res i la violència contra el cos de les dones segueix, les rutines, les humiliacions, les paraules…. Tot segueix! És cert que hi ha sanitaris meravellosos, respectuosos, humans i que saben acompanyar un naixement és just dir-ho!

Us deixo aquest  meravellós curt d’Icíar Bollaín. On es pot veure part del tracte (em sembla força desnatat) que s’ofereix a les dones, com freda i deshumanitzada és la situació.

I per si teniu estómac, reconec que a mi encara em costa de veure, aquest altre. On s’explica utilitzant imatges  molt clares que no és el mateix, que els parts no tenen perquè ser carnisseries, que els parts poden estar farcits d’amor  i respecte.

Una anècdota, l’Abril té gairebé 8 anys i l’altre dia em va dir. Jo no vull que quan tingui un fill m’obrin la panxa, ni em facin mal, jo vull tenir al meu bebè a l’aigua.  Ens toca lluitar a tots per aconseguir  per les nostres filles la millor atenció, perquè a elles no els robin els seus parts. Per una nova manera de néixer!

Tags: , ,
Publicat a General | 5 comentaris »

Aquests guionistes!!!!

divendres, 23/11/2012

 

Ja sabeu que em falten hores per veure series de televisió però quan em xiven que en una es parla de lactància no puc evitar fer-li una ullada.

-

Antena 3 fa des de fa uns anys (pel que llegeixo) té una sèrie que es diu  “ El barco” .  No he vist ni un capítol en ma vida però quan em van dir com es tractava el tema de la lactància i del part no vaig poder evitar  fer el xafarder i veure com enfocaven el tema.

He trobat el nom d’un parell de guionistes, són homes, no sé si hi ha dones a l’equip, però tinc clar que ser guionista és tot un repte, cal saber una mica de tot, tenir una imaginació desbordant, ser atrevit…  i no tenir ni idea de certs temes per fotre la pota i seguir igual de feliç.

Pel que m’han dit la sèrie té molt bona audiència, em fa pànic preguntar quina és la franja d’edat que consumeix aquesta sèrie, però pel que puc deduir pels atractius actors i actrius que la protagonitzen, quantitats d’adolescents.

Quan en una sèrie hi veus una embarassada ja pots suposar que li passarà quelcom! I el que és pitjor saps que es posarà de part!!! Horroorrr!!! Ja havia comentat en altres entrades que el que aprenem de la vida: del naixement, la lactància, el sexe, la mort… Ho aprenem de les pel·lícules, de les series…. Aquests són els nostres referents i no cal dir que en la majoria de casos perpetuen el mateix model: el part es una mena de bodevil sanguinari on la dona no és més que una simple secundaria i on es deixa totalment el protagonisme a ells. A ells, ja siguin pares,  metges, policies o passavolants ( part 6, minut 8:24). Si, és igual, només cal que siguis un home per atendre un part, no cal res més! Ells saben parir nosaltres només sabem obeïr ordres, bé de vegades ni això, i ho fem malament,  i ells ho fan tant i tant bé. En resum sort en tenim de tenir-los!

En aquest part ( part 5, minut 0:43) en concret tenen una mena d’infermeria dins un vaixell, fins aquí encara. Tenen la camilla pertinent no fos cas fer una revisió en una cadira o d’empeus! Però el més sorprenent és que tenen estreps per col·locar les cames de la pobra dona!!! És que ara els vaixells venen equipats amb estreps de sèrie?

I com no podia ser d’altra manera la següent patinada arriba amb el tema lactància.

A veure un detall, no us he explicat que el vaixell en qüestió està essent abordat per una mena de pirates moderns. Evidentment hi ha una situació de mooolllta tensió  (part 1 minut 10:45) al vaixell i per tant la mare està moooolllt nerviosa i per tant  no li puja la llet. Cagundena!

Si és que no podia ser d’altre manera! No podien fer una escena romàntica d’aquelles roses, pasteloses, enganxoses on mare i fill estan junts pell amb pell, es miren, s’idolatren, s’enamoren…… NOOOOOOOOOO, de cap manera, és millor que el vailet que no en sap res de parts i lactàncies continuï salvant al món i els separi i es disposi a alimentar la criatureta amb el que té a la nevera (part 3 minut 2:20) perquè la mare no té llet pels nervis! Perquè és evident que els guionistes no saben que això de no tenir llet després de parir és el que toca, que la llet no puja només acabar de parir com qui obre l’aixeta. I no us ho perdeu el simpàtic protagonista arriba a la cuina i comença a pensar, que per alguna cosa s’ha vist tots els capítols de Mac Gyver i les repeticions posteriors no fos cas, com alimentar IMMEDIATAMENT a la criatura que segons ells i literalment es mort de gana.

I apa invent al canto: una mica de llet de la nevera, no se sap si semi o entera, un guant de làtex, un foradet i ja té una imitació d’un mugró! Osti tu! Un mugró de vaca potser sí però de dona???? O quina mena de dones viuen en aquets vaixell??? És clar que no podia fer servir mètodes normals: una cullera, un gotet …. Nooooooooooo….. És que no llueix si l’escena la fan tant simple!

De veritat,  hi ha dies que entenc perquè no veig la tele!! Ara que el que realment em fot és pensar en quantes noies han rebut aquet imput. Quantes esperaran que el noi les faci parir, quantes creuran que el normal és produir llet com una font quan acabes de parir i que és normal que et separin de la teva criatura tot just nèixer.

Sembla una tonteria, quelcom banal però visions com aquesta compromet les nostres capacitats i ens amaguen els nostres poders màgics i únics!

Guionistes parleu d’un altra tema, que les tetes i els parts no són el vostre fort!

Tags: , ,
Publicat a Mitologia i "rumorologia tetil" urbana | 9 comentaris »

Encara no hauria d’haver sortit del forn

dimecres, 21/11/2012

-

Quan imagines el teu fill l’imagines ros o amb ulls negres, o rodonet com una poma, o amb el nas de l’avi,  potser un nen o una nena…. Però qui s’imagina parir una criatureta tan petita que et cap a les mans?  Que té la pell tan fina que sembla paper?…. Qui s’imagina tenir un fill prematur?

-

Dilluns la Marta ens va explicar com va viure el naixement  i alletament del seu fill prematur.  Com sabeu tot i parir a terme parim cries immadures que no estan preparades per viure per elles mateixes, que ens necessiten a cada moment, doncs  néixer abans de temps, quan encara els teus òrgans són immadurs, quan els teus reflexos vitals per sobreviure no estan a punt….

Els sentiments d’uns pares que acaben de tenir una criatura prematura  són molts i molt variats: por, decepció, tristesa, culpabilitat….

Encara són poques les UCIP (Unitat de Cures Intensives Pediàtriques) que permeten el contacte freqüent, sense horaris ni restriccions. Aquest fet complica molt l’alletament i les possibilitats  de sentir-se útil, sovint els pares se senten  un destorb, descol·locats i deixen en les mans dels metges la vida dels seus petits tresors, i ells només es poden limitar a visitar-los cada poques hores, a vegades no els poden ni tocar ni agafar….  Aconseguir alletar amb tots aquets sentiments i aquesta situació no és gens simple, però sovint és l’única cosa que les mares poden fer pel seu nadó.

Els nadons que neixen abans de la setmana 32 solen  no tenir els reflexos, i la coordinació dels mateixos, que els permeten alimentar-se: cerca, succió i deglució madurs. Per tant normalment passen un període alimentant-se a traves de sonda fins que van madurant.

De la mateixa manera que cada nen aprèn a caminar a una edat determinada, els nadons prematurs estan madurs per mamar cada un al seu moment. Cal tenir paciència, fomentar la succió no nutritiva (es buida al màxim al pit abans d’oferir-lo), el pell amb pell (si pot ser irrestricte) i esperar el dia en que poden començar a mamar.  Són tan petitons que s’acostumen a fatigar i cal controlar que aconsegueixen mamar de manera efectiva.

La llet materna és un aliment únic, per les criatures prematures és un tresor, un medicament que s’adapta a les seves necessitats i que els permet créixer i evitar certes malalties característiques dels infants prematurs. Per tant cal animar i ajudar a les mares de nadons prematurs  a aconseguir una bona producció de llet que els permeti alimentar-los. I com tot en aquesta vida és qüestió de planificació. Què cal preparar:

-Sovint calen mugroneres per facilitar i millorar la transferència de llet (buscar la mida adequada per cada mare/mugró)

-Un bon tirallets doble elèctric

-Pots de congelació

-Bossa  tèrmica de transport

-Plaques de fred per transportar la llet.

Quan començar? Doncs tan bon punt superat el xoc inicial les mares es poden començar treure llet per les seves criatures. És cert que la situació és extremadament dura i complicada que és esgotador però cal començar  a estimular la producció de llet com abans millor. Així doncs al cap de dues o tres hores després de parir cal començar a estimular el pit per extreure el calostre.

La quantitat de calostre és petita per tant és més útil treure la llet a mà i recollir-la amb una cullereta, una vegada acabada l’extracció es pot xuclar amb una xeringa i deixar-la a nevera (o al congelador) perquè quan el nadó estigui estable se li pugui administrar.

Les extraccions cal que imitin el que seria la succió d’una criatura per tant cada  2 hores de dia i cada tres de nit cal posar-se a la feina.

La llet pels nens prematurs cal emmagatzemar-la i congelar-la sota uns paràmetres diferents que la llet de nens a terme:  24 hores a la nevera, i no per res especial, simplement per garantir que la llet serà  el màxim de fresca i que no hi haurà temps ni opció perquè es contamini.

No us negaré que les extraccions nocturnes són esgotadores i que molt sovint es recomana que la mare dormi tota la  nit per poder descansar i que la producció no es  vegi perjudicada per l’estrès. Però el que més perjudica la producció és la falta d’extraccions. En total cal fer-ne  entre 8 i 12 vegades  en vint-i-quatre hores.
-

Quan surten del forn abans d’hora res és fàcil però la llet materna és el toc màgic que sovint marca la diferència en la recuperació  i creixement d’aquests petits aventurers.

Tags: , , ,
Publicat a Situacions de la lactància | Deixa-hi un comentari

La batalla d’un prematur

dilluns, 19/11/2012

-

El dia 17 es va celebrar a tot el món el Dia Mundial del Prematur. M’ho havia dit la Marta, i li vaig demanar que fos ella la que ens expliqués la seva lactància amb un  nen  prematur. Gràcies.

-

“ Dissabte 17 de novembre vam cel·lebrar la segona edició del Dia Internacional de la Prematuritat. Aquí va la nostra història.
-

Vaig alletar la meva filla fins als tres anys i mig. Aquest no és el relat del seu alletament, però començo aquí perquè aquesta experiència és el motiu pel que vaig aconseguir alletar el nostre fill malgrat sortir abans d’hora amb 1,1 kg. Confús? M’explico.

Després d’un embaràs complicat i enllitat, una segona ruptura de placenta a la setmana 32 em va abocar a una cesàrea d’emergència i un segon ensurt: el nadó era més petit del previst… Un nadó IUGR (Intra Uterine Growth Retardation)*en tota regla.

 Amb l’espant encara al cos, vaig començar a estimular el pit. Recordo pujar amb el cap cot a la Unitat de Prematurs: només 2 ml de llet a la xeringa! Un remenat de dolor, cansament, patiment, desesper i certa vergonya per poder aportar només quantitats tan minses al fill que no havia pogut aguantar a dins fins al final. Aviat vaig començar a prendre sulpirida i la producció va millorar. Innocent de mi, vaig pensar que havia resolt l’alletament.

A les dues setmanes, la infermera en cap va preguntar del no res si volia provar d’alletar directament. Encara era petit i seria poqueta estona, però es tractava d’anar provant. Res memorable però un primer intent. Després d’uns dies, vam fer un segon intent. Impacient, l’endemà vaig demanar repetir a la infermera encarregada aquell dia del petit. La resposta? “Millor no, amb tant cable, és un daltabaix per a ells cada vegada que els treiem de la incubadora…”. Poc després rebia la notícia: el petit tenia una infecció severa amb 3 bactèries a la sang, i volien controlar totes les possibles causes. Havien enviat la meva llet al laboratori i detectat una bactèria (diferent de les que tenia el meu fill). Així que llençaven les reserves de llet congelada que havia aconseguit acumular i em posaven també en tractament.

Vençudes les infeccions, un segon entrebanc: al petit se li va inflar la panxa. Les proves van detectar només gasos. Però en una visita durant un àpat, vaig veure que l’etiqueta a la seva llet era de fòrmula. Així que després de demanar-ne el motiu, vaig saber que havien tornat a enviar la meva llet al laboratori i que, malgrat estar tot bé, li estaven donant fòrmula per si funcionava millor.

És aleshores quan vaig parlar sobre el tema amb el pediatra que visitava els prematurs a la unitat. Aquest va ser el seu consell: “Deixa d’intentar-ho. Pensa que si continues, tindràs constants dubtes de si l’estàs infectant o no. M’he trobat amb més d’una mare angoixada a la consulta després de portar el prematur a casa, amb noves infeccions i una càrrega de consciència bestial. No val la pena: creixen perfectament amb fòrmula.”

Però alletar a la nostra filla ens havia fet molt més conscients dels beneficis i del que erem capaços. També ens havia aportat coneixements i contactes, com ara l’Alba. Més enllà dels errors que ella va detectar en la gestió de l’hospital, va ser el seu suport moral i la seva convicció el que ens van ajudar a no tirar la tovallola. Així que vam decidir que jo continuaria extraient llet… Però els intents de posar al petit al pit a la unitat es van acabar.
I és que el cos d’infermeres en això estava dividit, algunes m’animaven a continuar extraient (“potser més endavant serà prou fort per poder prendre la meva llet”). En canvi, la reserva amb què altres agafaven la meva llet deia més que mil paraules. Totes eren grans professionals i autèntiques “mares”, i estic convençuda que el meu fill mai podria haver estat en millors mans durant les sis setmanes que va passar a l’hospital…. però cap d’elles no sabia un borrall sobre lactància o, més ben dit, portaven a la feina les seves creences o prejudicis personals sobre l’alletament.
-
Tal com em va dir una experta en lactància que vaig visitar l’endemà de portar al petit a casa, en els 15 anys que havia treballat a  unitats de prematurs com a infermera: cada cop que hi havia un problema amb un prematur i no se’n detectava l’origen, es culpava la llet materna.
Ara des de la distància, ho veig més clar. Però en aquell moment, amb l’opinió del pediatra que havia posat al meu fill a la incubadora al mateix quiròfan, després de veure’l superar una severa infecció i altres ensurts (que retardaven el moment de portar-lo per fi a casa), amb sentiment de culpa les 24 hores del dia, part de mi estava disposada a fer el que fos pel seu benestar, per més irracional que semblés. Ara crec que si hagués estat mare primerenca, avui no podria explicar que encara alleto al nostre fill de 10 mesos”

-

*Intra Uterine Growth Retardation, en català Creixament Intrauterí Retardat (CIR)

 

Tags: , ,
Publicat a Posem cara a la lactància | 2 comentaris »

El pessic

divendres, 16/11/2012

 

Alletar no  fa mal, bé no n’hauria de fer de mal. Si fa mal vol dir que quelcom  no va del tot bé. Però què passa els primers dies? Avui entrada dedica a l’Anna Bermudo.

-

No recordo dolor durant la lactància de la Maria, aviat farà 13 anys i potser és que tinc la neurona fora de servei però  no recordo cap sensació de dolor als mugrons durant els primers dies de lactància.

Les neurones de la lactància de l’Abril les tinc més fresques, només (només) fa 8 anys i si recordo dolor. Em veig asseguda al sofà preparant-me pel moment en que la puça s’agafava al pit.  En aquells moments veia les estrelles, galàxies i constel·lacions! I  m’havia de concentrar per vèncer aquests segons de dolor sense xisclar!

Ella mamava de llibre, no tenia el tel de la llengua curt, mamava en bona postura… Per què m’havia de fer mal?! És cert que era un dolor  molt breu, un dolor agut i intens però que només durava uns segons.

 I jo recordava els llibres del Carlos González  que havia llegit mil vegades que alletar no fa mal i vaig tornar a rebuscar als  llibres buscant una explicació a aquella sensació tan molesta.

Així que avui una mini entrada per explicar-vos aquest doloret.

Aquest dolor és força habitual en  moltes mares, per no dir totes.  Però no hauria de ser més que un pessic, una sensació que ha de durar menys de 5 segons, un vist i no vist.

La molèstia els mugrons es produeix per causes hormonals. Els estrògens estan relativament alts uns quants dies després de parir, poc a poc van disminuït i el dolor  també ho fa. És tot degut  als canvis hormonals que es produeixen en el nostre cos durant la gestació que s’allarguen una mica en el post part i fan que la lactància sigui un pèl molesta.

Aquest dolor és conegut per les mares que alleten en tàndem  perquè durant la gestació, especialment durant  el primer trimestre, l’han patit.  Però quan és la primera criatura i no has fet servir mai els pits per alletar no coneixes aquets dolor, màxim  has descobert que els mugrons estan més sensibles durant la gestació però és clar no  pots saber ni valorar si aquesta sensació és normal o no.

Per tant ens cal saber:

-Alletar no fa mal

-Alletar no hauria de causar clivelles  ni ferides, ni cap tipus de lesió.

-Els mugrons no s’han d’adobar com diu el mite.

-Però els primers 15-17 dies de vida en el moment de l’agafada al pit es pot sentir una mica de dolor

-Aquest dolor hauria de ser breu, un màxim de 10 segons com a molt

-El dolor hauria de desaparèixer  i  la resta de la presa no hauria fer gens de mal

Si hi ha dolor durant tota la presa, o si hi ha ferides cal buscar ajuda. El dolor no desapareix sol de manera espontània, cal  buscar qui pugui valorar a què és degut i pugui oferir opcions per solucionar-ho.

I mares; no us conformeu si el dolor que sentiu és més que un pessic. Quelcom hi ha que va malament i val la pena  que demaneu ajuda com abans millor.

Tags: , , ,
Publicat a Problemes més comúns del pit | 2 comentaris »

13/11/2012

dimecres, 14/11/2012

-

Ahir en vaig fer 36, volia escriure l’entrada d’avui al arribar a casa però em van ben ensarronar! Gràcies!!!

-

Normalment escric les entrades el dia abans de ser publicades. Tinc un esborrany i el treballo per deixar-lo apunt. Però ahir les coses van ser diferents.

Ahir era el meu aniversari, sí m’acosto als 40!!! uauuauuuu hehe, el 36 ja és més a prop de la quarantena que de la trentena! Així que vaig treballar tot el dia com sempre.

A la tarda teníem amb la Maria una entrevista per una revista que sortirà dilluns ( ja us donaré més informació) hem parlat de què és ALBA, què fem…. I també de l’accident de la Maria i de com vam poder fer-ho per que la Laura només prengués llet materna. Després de l’entrevista i la sessió de fotos, ( quina vergonya) amb la Maria ens vam acostar a veure el Jaime Rodríguez, el metge ( àngel de la guàrdia) que la va atendre en els primers moments després de l’accident. Va ser emocionant poder unir més peces del trencaclosques i poder celebrar la vida! Ens podeu veure a la foto com n’estem de xules i contentes! Per cert la Maria treballa cada dia tres hores per recuperar-se! És la meva heroïna! T’estimo!!!!!

I després d’acomiadar la Maria, quan ja pensava que me’n anava cap a casa,  el meu marit amb les meves filles i la família Alimbau-Escutia m’havien organitzat un sopar sorpresa!!! I jo sense saber res!!! Ho van prepara amb l’excusa que era un berenar per uns clients i jo m’ho vaig empassar tot!!!

Gràcies Ruth, t’estimo,  no cal que et digui res més!!!!!!! Gràcies Salva, Marc i Clàudia…. M’encanta sentir-vos riure!!!! Gràcies Ceci i Nivardo per tots els bons moments junts  i per tots els que vindran!!!!!Gràcies Maria i Abril per ser com sou, especials, úniques, meravelloses i sorprenents!!!!  I gràcies Sr. Romero per compartir la seva vida amb mi, t’estimo!!

I les fotos no m’agraden però us deixo el testimoni d’una tarda espectacular! Divendres torno a parlar de tetes i lactància, us ho prometo!!!

-

Publicat a General | 5 comentaris »

  2. 1
  3. 2
  4. 3
  5. 4
  6. 5
  7. 6
  8. 7
  9. 8
  10. 9
  11. ...
  12. 49