Els hispans hem tingut un trànsit digne d'analitzar pels antropòlegs; en poques dècades, passem del bany semestral, encara que no fes mancada, a necessitar peremptòriament un jacuzzi als nostres domicilis conjugals i acudir a les cases de banys, que ara es diuen "spa" amb major freqüència de la qual abans anàvem a missa.
També és digna de contemplació l'afició que ens ha entrat per acudir als tribunals per un "lleva'm allà aquestes palles" mentre abans teníem gravat en el frontispici mental allò de "plets tinguis i els guanyis" com a maledicció cap a aquells que s'atrevien a ficar-se en judicis. Si, a més, l'hispà és famós, popular o mig pensionista, no és que recorri a els tribunals en demasía, és que no surt de la Plaça de Castella on ja li saluden fins a les fotocopiadores.
Suposo que és aquesta mania judicial la que ha animat a Gallardón a convertir la justícia en alcancía i com m'encanta contribuir a l'estalvi dels diners que no tenim, aprofiti el senyor ministre que el Pisuerga passa per Valladolid i revisi els salaris dels seus conmilitones a l'Ajuntament d'Alcalá d'Henares on, sembla ser, que l'Alcalde cobra més que el Ministre i més que el propi president del Govern.
Això de posar-se sous desmesurats és una altra afició però privativa dels càrrecs públics; la resta ens conformem amb la dutxa diària i fresquita que ja no dóna el pressupost per a escalfadors.
