La Conferència de les Parts de la Convenció de l'ONU sobre Canvi Climàtic (COP18) que se celebra a Qatar ha conclòs amb un acord per prorrogar fins a 2020 el conegut com a Protocol de Kyoto per a la reducció de gasos d'efecte hivernacle.
L'acord, conegut com a Porta Climàtica de Doha, suposa prorrogar Kyoto vuit anys, l'únic tractat internacional vinculant per combatre l'escalfament global. No obstant això, Rússia, Japó i Canadà, entre uns altres, no han accedit a aquest nou compromís amb el que les emissions de CO2 dels participants suposen ara amb prou feines el 15 per cent de les emissions globals.
"Els agraeixo a tots vostès la seva bona voluntat i el dur treball per avançar en aquest procés", ha afirmat el president de la Conferència, Abdulá bin Hamad a l'Attiyah, durant la presentació dels resultats de les negociacions maratonianas de la conferència. La COP18 en realitat hauria d'haver conclòs el divendres, però va ser prorrogada per aconseguir un acord.
El delegat rus, Oleg Shamanov, no obstant això, ha manifestat la negativa del seu país, que, com Bielorússia i Ucraïna, rebutgen prorrogar el Protocol de Kyoto més enllà de 2012. Rússia defensava una utilització menys restringida dels drets d'emissió no usats.
L'acord aconseguit a Doha ajorna a més fins a 2013 les negociacions sobre la demanda dels països en vies de desenvolupament, que exigeixen majors donacions per ajudar-los a frenar les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Totes les delegacions presents a Doha han reconegut que l'acord final no satisfà les recomanacions dels científics, que demanaven mesures dràstiques per evitar un escalfament que provoca ones de calor, tempestes de sorra, inundacions, sequeres o la pujada dels nivells del mar.
El Protocol de Kyoto, signat en 1997, obligava a 35 països industrialitzats a reduir una mitjana d'almenys un 5,2 per cent les emissions de gasos d'efecte hivernacle prenent com a referència les emisioens de 1990. No obstant això, ja a l'origen no incloïa a països desenvolupats tan importants com Estats Units i no imposava objectius de reducció dels gasos als països en desenvolupament com Xina, Índia, Brasil o Mèxic.
Les emissions de diòxid de carboni, el principal gas d'efecte hivernacle, creixeran aquest any un 2,6 per cent a nivell mundial i dupliquen ja les taxes de 1990, fonamentalment per les aportacions de grans potències en desenvolupament com Xina o Índia.
