Brussel·les planteja una clausula "anti-abús" perquè les multinacionals no evadeixin impostos

Al no existir un consens sobre la definició de què és un paradís fiscal, la Comissió planteja que a través d'aquests llistats es pugui arribar a un marc comú i lluitar en contra d'ells. Es tindran en compte les definicions de cada país per poder realitzar una descripció comunitària que serà el criteri general que s'utilitzi posteriorment per generar una numeració comuna de la Unió Europea.

A Espanya, el llistat de paradisos fiscals es troba en el Reial decret 1080/91 del 5 de juliol en el qual s'enumeren 48 territoris entre els quals es troben Gibraltar i Luxemburg. No obstant això, en 2003 es va dur a terme una modificació perquè aquells països que signessin un acord d'intercanvi d'informació en matèria tributària quedessin fos d'aquesta numeració, per la qual cosa Andorra i Malta ja no són considerats com a paradisos fiscals.

La Comissió planteja que es deixi d'afavorir en alguns territoris a les empreses estrangeres que gaudeixen d'una exempció total o d'una reducció considerable dels impostos al no realitzar cap negoci dins del país que es considera paradís fiscal.

Els diners que perd la Unió Europea amb el frau i l'evasió fiscal és un bilió d'euros, la qual cosa correspon a "2.000 euros per ciutadà europeu", ha assenyalat Sementa. Per promoure la lluita contra aquestes pràctiques fraudulentes, la Comissió ha anunciat dues recomanacions a curt termini, la primera és la lluita contra els paradisos fiscals a través de la creació de les anteriors llestes.

En la segona recomanació, Brussel·les planteja estudiar la planificació fiscal agressiva per corregir les "llacunes o tecnicismes" de les quals s'aprofiten les empreses per no pagar impostos en alguns països, com ha succeït en el cas de Starbucks o Amazon a Regne Unit. Per a això, Brussel·les urgeix als estats membres al fet que introdueixin en els seus règims fiscals una claúsula "anti-abús" que impedeixi que les multinacionals esquivin taxes o impostos.

Brussel·les també sol·licita que els països europeus reforcin els seus convenis de doble imposició per evitar la tributació total per part de les empreses. Els convenis de doble imposició són mesurades per evitar els supòsits de doble imposició fiscal internacional, és a dir, evitar que una empresa declari en dos països.

No obstant això la falta de supervisió d'aquesta eina legal pot generar impagaments fiscals per part de les empreses. A Espanya, aquest tipus d'acord està regulat pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

A més, presenta una nova norma que permeti basar els impostos en les activitats econòmiques reals i apartar qualsevol transacció artificial que pretengui eludir els pagaments. Sobre aquesta línia, planteja que els països membre posin en comú els seus coneixements per poder identificar ràpidament els muntatges econòmics artificials que pretenguin evadir impostos.

El comissari europeu de Fiscalitat i Lluita contra el Frau ha recordat el context de crisi actual i creu que les mesures han de prendre's de forma "urgent" davant aquesta "escandalosa pèrdua de diners". Demana als estats una posició "forta i cohesionada" per a lluita contra aquestes pràctiques i poder "tenir èxit".