La sobreinformació, causant de la 'síndrome de fatiga informativa', pot repercutir en la quantitat i qualitat del somni, explica el doctor Eduard Estivill, responsable de la Unitat d'Alteracions de Somni de l'Institut Dexeus de Barcelona, qui aclareix que "no importa el tipus d'informació" encara que "lógicamente les negatives provoquen més preocupació, o sigui, més augment de la tensió mental".
D'aquesta forma, Estivill explica al fet que la 'síndrome de fatiga informativa' és un "terme descriptiu" amb el qual es denomina al "efecte negatiu que té la sobreinformació com a font d'estrès per al nostre cervell".
"Lògicament les conseqüències principals és aquest estat de tensió continu que podem sofrir durant el dia amb la seva repercussió sobre la quantitat i qualitat del somni", resumeix.
Per al també autor de 'Què no t'amoïnin', aquesta síndrome "pot afectar a tots". "Fins i tot a nens i adolescents perquè es tracta d'estímuls externs que arriben al nostre cervell, causant aquest estat d'augment de tensió i confusió".
Sobre si aquest estat de tensió mental a conseqüència de la contínua exposició a notícies pot ser previngut, Estivill aposta per "filtrar el tipus d'informació", especialment si el destinatari va a ser un menor. "En els adults és més difícil perquè arriba per tots els mitjans, sobretot les xarxes socials que se sobreutilizan per a finalitats informatives".
Malgrat que "tothom està exposat a aquesta sobreinformació", assenyala aquest expert, "no tots sofreixen les conseqüències". "Hi ha persones que manegen millor l'estrès i acumulo de tensió causats per la sobreinformación", precisa Estivill, per qui, en el cas que la persona es noti "més irritable, de mal humor i amb problemes de somni, és possible que estiguem afectats per aquesta situació".
La 'síndrome de fatiga informàtica' no compte, en paraules d'aquest expert, amb un "diagnòstic reconegut" en els manuals mèdics "però la situació existeix". "És simplement una forma de descripció d'una evidencia conseqüència de la vida actual", descriu.
"Els metges coneixen perfectament aquesta situació i ha de ser tractada en funció dels símptomes que presenti cada persona. No hi ha un tractament generalitzat que serveix a tothom", afegeix.
En relació a si, després de la contínua exposició a males notícies per part de l'espectador, lector o oïdor, pot incrementar-se el nombre de casos, Estivill considera que "no solament es pot incrementar sinó que és realment causant d'aquesta situació".
CAL SABER UTILITZAR LES XARXES SOCIALS
D'altra banda, aquest expert considera que "les xarxes socials són molt útils però cal saber-les utilitzar". I, d'aquesta manera, aconsella que, almenys tres hores abans de ficar-se al llit, cal "apagar el mòbil, desconnectar de les xarxes socials, no consultar Internet".
"És una actitud positiva que ens pot ajudar a conciliar millor el somni. Fàcil de dir i difícil de fer. Però cal fer-ho. No tenim una altra solució. El cervell necessita desconnectar per poder dormir", argumenta.
En relació a si els mitjans de comunicació poden tenir part de culpa en escollir malament les notícies que ofereixen al públic o al no oferir més casos positius que serveixin com a exemple a la societat, Estivill creu que "els mitjans de comunicació són solament una part d'aquesta societat" en la qual ens ha tocat viure. "Tot de pressa, sense pausa, sense temps per a nosaltres, sempre exposats a complir expectatives", postil·la.
"No són els culpables, solament un element més de l'engranatge social. Informar és bàsic, o sigui que no podem qüestionar als mitjans de comunicació. No és tant el tipus de notícies, sinó la sobrecàrrega d'elles, encara que evidentment els casos positius sempre proporcionaran un major benestar i, sobretot, menys tensió o ansietat", argumenta.
