Albert Batalla

11 de setembre a la Seu i Castellciutat

// 12 setembre, 2011 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Castellciutat, Catalunya, General, ciutat, comarca, cultura, la Seu d'Urgell, llengua, país, personatges, pirineu, política, societat

Som a 12 de setembre i ja sabeu que diuen que la commemoració de la Diada Nacional de l’11 de setembre és per recordar la capitulació de Barcelona a mans de les trobes de  Felip Vè, però també per reivindicar l’esperit del 12 de setembre. Un esperit de recuperació de la derrota, de tornar-se alçar per defensar un país, una llengua, unes institucions, una societat…

Ahir i abans d’ahir es van realitzar diversos actes a la Seu d’Urgell en commemoració de la Diada Nacional, entre d’altres el primer acte institucional que es feia a la Seu convocat per l’Ajuntament. Avui, malauradament, sortirem a les 19h a la concentració de la plaça dels Oms per defensar una cosa tan òbvia com el model d’immersió lingüística a les escoles del nostre país.

En tot cas, l’objectiu d’aquest apunt era donar a conéixer el text que va preparar per l’acte institucional d’ahir el Lluís Obiols, arxiver municipal, i que contextualitza els espiosdis de la Guerra de Successió a la Seu i Castellciutat. Sovint, per desconeixement, creiem que el nostre territori ha quedat lluny dels grans esdeveniments històrics del país i això no és així com bé demostra el següent text:

L’onze de setembre

El gener de 1716, amb la proclamació pel rei Felip V del Decret de Nova Planta, es posava fi a les institucions polítiques pròpies del país. El barri de la Ribera de Barcelona desapareixia per construir-hi la fortalesa de la Ciutadella, les universitats del país van ser tancades i substituïdes per la de Cervera, de nova creació, la Generalitat era abolida i el govern i la justícia eren confiats a una nova institució, la Reial Audiència. A la Seu, el Consolat, el règim municipal que ja existia des del segle XIII, va ser eliminat. Les Usances de la ciutat, que havien regit la vida urgellenca des de 1430, van ser abolides. El Consolat i els cònsols van ser substituïts per un Ayuntamiento de Regidores. El castellà es va anar imposant com l’única llengua de relació amb l’administració.

Any 1700. El rei Carles II mor sense descendència. Dos cosins germans seus, els rei Lluís XIV de França i l’Emperador Leopold I d’Àustria volen aconseguir la monarquia hispànica per als seus descendents, Felip de Borbó (nét del rei francès) i l’Arxiduc Carles d’Àustria (fill de l’emperador austríac). El temor de les potències europees per mantenir l’equilibri de poders entre aquestes dues cases reials va convertir el conflicte en una veritable guerra internacional.

Des de 1701 fins a 1714 tot Europa viu enfrontaments derivats d’aquest conflicte. Els països del vell continent es van enfrontar entre ells al costat d’un dels dos pretendents. La Seu no en va quedar al marge. Només com a exemple, l’any 1705, els canons del castell de Ciutat es van baixar amb rais fins a Ponts, i el juliol de 1711, els francesos comandats pel general Moret van assetjar la ciutat.

El desenvolupament de la guerra va ser complex. L’any 1711 l’Arxiduc Carles d’Àustria va ser proclamat emperador. La situació havia canviat, i, en aquest moment, l’equilibri de poders feia decantar les forces europees a favor del pretendent borbó. El 1713, amb la signatura del tractat d’Utrecht, les potències europees abandonaven el conflicte. La guerra, que fins aquell moment havia estat un conflicte internacional, va focalitzar-se a Catalunya, amb l’enfrontament entre els catalans partidaris de l’Arxiduc i els exèrcits borbònics que anaven apoderant-se del territori.

El juliol de 1713 l’exèrcit de Felip V va iniciar el setge Barcelona. El 28 de setembre, el general Moragues, governador de les fortificacions de Castellciutat, fidels a l’Arxiduc Carles, va capitular. L’11 de setembre de 1714, després d’un any de setge, Barcelona va ser ocupada per les tropes borbòniques. Una setmana després, amb la caiguda de Cardona, van finalitzar les actuacions militars. Alguns ciutadans de la Seu partidaris de l’Arxiduc d’Àustria, van exiliar-se a Viena. Francesc Carreu va retornar a la Seu el 1732. Llorenç Tomàs i Costa, però, va morir a Viena el 1738, i només les seves despulles van poder retornar a la ciutat, on va ser enterrat a Sant Domènec.

La cultura com a motor econòmic i de cohesió social

// 14 agost, 2011 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, General, ciutat, comarca, comunicació, cultura, economia, empresa, la Seu d'Urgell, llengua, país, pirineus, societat

Avui acaben a la Seu d’Urgell les representacions del Retaule de Sant Ermengol, una mostra històrica de teatre amateur realitzada per un centenar de voluntaris durant deu nits d’agost al claustre de la Catedral. Quan l’any 1957 un grup d’urgellencs va impulsar aquesta obra, ho feren com un estimul turístic per a la ciutat i avui encara ho suposa. El Retaule pretén difondre la vida d’un personatge històric de fa 1.000 anys; suposa també un intent reixit de portar a escena l’obra escrita fa una mica més de cinc dècades per Esteve Albert; esdevé una mena de petit miracle social en què gent de tota mena, ideologia i condició es posen d’acord incondicionalment per tirar endavant un projecte en comú; però el Retaule també és promoció de la Seu d’Urgell, de la Catedral, del claustre, de la nostre romànic…

I el romànic és precisament un dels grans arguments de la nova aposta cultural del Pirineu, el Festival de Música Antiga del Pirineu, el FëMAP. Prentent la millor tradició i experiència del Festival Brudieu, hem realitzat una aposta per créixer i sobretot per sumar esforços amb altres administracions per crear un festival singular i de referència a Catalunya i al sud d’Europa. Competir amb altres festivals de Catalunya, i rebre el suport de la Generalitat i la Diputació, requeria una especialització músical -la música antiga- i una aliança territorial, en aquest cas pirinenca. De moment, els primers concerts en els deu municipis pirinencs que hi participem, estan traçant una esperançadora línia per oferir als nostres veïns una altíssima qualitat cultural i alhora fer que hi hagi gent de fora que aprofiti el concert per visitar-nos i fer estada a les nostres comarques.

I entre l’aposta consolidada del Retaule i la recent del FëMAP hi ha un clàssic que també va presentar novetats urgellenques: la Trobada amb els acordionistes del Pirineu, que aquest any va fer una exitosa parada a la Seu i una bona combinació amb Arsèguel. La veritat, és que el multitudinari concert davant de la Catedral fou la millor imatge per entendre les moltes dimensions de la cultura: gaudi pels sentits, el manteniment de les nostres arrels, la innovació, la cohesió social i la dimensió d’entendre-la motor econòmic i un gran aparador de promoció de la nostra ciutat i comarca.

L’Espai Ermengol. Orgull de ciutat, motor d’oportunitats

// 20 abril, 2011 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Castellciutat, Catalunya, General, agricultura, ciutat, comarca, comunicació, cultura, economia, empresa, la Seu d'Urgell, país, personatges, pirineus, política, societat

Ambició de ciutat, autoestima, orgull, projecció de futur, respecte pel passat, dignificació del patrimoni, revitalització del centre històric, potenciació dels productes del territori, motor d’oportunitats turístiques i econòmiques, capitalitat alturgellenca i pirinenca… aquests són conceptes que expliquen l’aposta de l’Espai Ermengol fa pocs dies ha obert les seves portes en ple carrer Major de la Seu d’Urgell.

En aquestes primeres setmanes des de la seva obertura em trobo molta gent que ja l’ha visitat i que en surt contenta i encantda. Els de fora perquè és una excel·lent oportunitat de coneixer millor la Seu d’Urgell, el formatge i la figura d’Ermengol. I la gent de la Seu i comarca perquè veiem concentrats molts motius d’orgull col·lectiu i de confiança de futur.

Si l’heu visitat, torneu-hi perquè sempre descobrireu algun detall que us havia passat per alt i els que encara no hi heu anat aprofiteu aquests dies de setmana santa per badar-hi una estona i gaudir-lo. “A la Seu li feia falta això”, és una de les frases que més em comenten durant aquests dies. Doncs ara que ja ho tenim, gràcies a la tossuderia d’uns quants,  la feina i l’esforç de molta gent, i  la col·laboració de diverses administracions depén ara de tots nosaltres, treure’n el màxim suc per la ciutat i la seva dinamització econòmica.

Toca passar comptes del mandat municipal. La Seu 2007-2011. 173 imatges valen més que 1000 paraules

// 26 març, 2011 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Castellciutat, CiU, General, ciutat, comarca, comunicació, cultura, economia, empresa, esport, infraestructures, joventut, la Seu d'Urgell, país, pirineus, política, societat, tecnologia

Amb Les Monges som millor ciutat

// 27 febrer, 2011 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Castellciutat, General, ciutat, comarca, cultura, infraestructures, la Seu d'Urgell, pirineus, política, societat

la seu d'urgell

Poc es pensava el Bisbe urgellenc Simeó de Guinda que la capella de la Immaculada, que ell va ajudar a establir al voltant del 1736 amb l’arribada de la comunitat de les monges de l’Estonac a la Seu, seria avui una nova i magnífica sala cultural per al ciutat.

Des d’aquelles mitjanies del segle XVIII fins als darrers anys del segle XX Les Monges va ser una escola, un centre de formació de generacions d’urgellenques i també d’urgellencs en èpoques més recents. Però amb la reforma educativa, Les Monges va decidir tancar com a centre educatiu.

En aquell moment l’Ajuntament de la Seu va fer un molt bona acció aconseguint la propietat de l’edifici per al municipi a través d’una acord de compra venda. Ens situem prop de l’any 2000. Una dècada més tard, Les Monges s’ha convertit en un centre cultural de referència per a la Seu d’urgell, la comarca i, siguem-ne conscients, per tot Catalunya. Molt sovint, quan rebo visites d’alcaldes i els porto a veure les instal·lacions del centre queden impressionats de com un municipi de poc més de 13.000 habitants pot tenir un pulmó cultural, formatiu i creatiu com aquest. “Això no ho tenim ni a Sant Cugat“, em deia el Conseller Recoder i fins ara alcalde d’aquesta ciutat durant la seva visita a la Seu.

Les escoles municipals de música, dansa i art que sumen més de 800 alumnes; el centre associat de la UNED que compta amb 27 carreres i més de 730 alumnes; l’Escola Oficial d’Idiomes amb 350 alumnes; la llar d’infants muncipal La Grandalla amb prop de 100 nens i nenes; el Telecentre i el viver d’empreses on ja n’hi tenim 5 d’instal·lades; la seu de l’Associació d’Empresaris de l’Alt Urgell i de Turisme Rural de l’Alt Urgell que impulsen activitat econòmica i formativa als espais de les Monges; les aules de formació dels programes PQPI i Suma’t per joves que no han finalitzat l’ESO… i des d’ahir la capella de la Immaculda com a sala cultural, aula magna i petit auditori.

Les Monges bullen de coneixement, d’oportunitats i de creativitat, com també bull la ciutat. Com a alcalde me’n sento orgullós d’haver aportat, conjuntament amb els companys del govern municipal, el granet de sorra per a que el gran objectiu fós possible: omplir d’ànima Les Monges i fer una ciutat millor. Però val a dir que aquest és un granet de sorra. Aquest és un projecte que ha mantingut una continuitat institucional des de fa una colla d’anys -primer amb l’alcalde Ganyet i després amb l’Alcalde Ausàs- un projecte que ha aplegat recursos de moltes i diverses institucions i sobretot, un projecte en què moltes persones hem cregut i hi continuem creiem per fer-lo créixer encara més, com l’ànima de la nostra ciutat.