"La dansa és habitar el cos amb el cor i la ment, i això és útil per a tot", afirma VALÈNCIA, 13 (EUROPA PRESS) El coreògraf barceloní Cesc Gelabert considera que la situació actual de la dansa a Espanya és "absolutament crítica" i ha advertit que "es pot emportar la professió per davant". De fet, ha augurat que si no hi ha una millora en els dos pròxims anys "desapareixeran gairebé totes les infraestructures professionals". Així ho ha assenyalat l'artista en una entrevista concedida a Europa Press abans d'impartir aquest dijous una classe magistral de coreografia a l'estudi de dansa María Carbonell de Valencia. La iniciativa, organitzada per la Fundació Autor de la SGAE, es repetirà a Madrid, el 15 de desembre; a Barcelona, el dia 17, i a Bilbao, el 19. El guanyador del Premi Nacional de Dansa 1996 ha lamentat les dificultats per les quals atravessa el sector de la dansa arrossegat per la crisi econòmica general. "Una cosa és que sorgeixi un ballarí, que és difícil, però és molt més complicat que aparegui una companyia, un estil o un llenguatge coreogràfic; jo ho he intentat i si hagués anat a treballar quan era jove a l'estranger la meva vida hauria estat més senzilla però jo volia treballar i crear-la des d'aquí", ha explicat. "Espanya --ha continuat-- és com un arbre que ha crescut molt però que no té unes estructures sòlides i correm un greu perill, per això necessitem l'ajuda de totes les persones a les quals els hi pugui interessar la dansa per intentar que això sobrevisqui", ha insistit. L'artista ha assenyalat que, a més, és també, a través de la seva companyia Gelabert Azzopardi, productor, una activitat que li "consumeix el cervell i l'estómac", confessa. Alhora, ha fet notar que, després de quatre dècades de trajectòria, està "en un moment clau" de la seva experiència però no la pot compartir completament perquè la societat no pot treure-li tot el suc i s'ha d'autoexprimir. Amb tot, Gelabert ha expressat la seva confiança en què els joves talents trobin altres camins: "Però hauran de ser infraestructures voluntàries o molta gent s'haurà de traslladar a treballar al nord d'Europa, cosa que seria una llàstima", ha asseverat. "UN BÉ HUMANISTA" El coreògraf ha subratllat que lluita per la dansa perquè creu en ella "com a bé humanista i no només com una forma d'art". "La dansa és habitar el cos amb el cor i la ment, aquest és el meu mantra, i això és útil per a tot: per a les matemàtiques, per fer de mare, per fer d'amant i per ser polític", argumenta. Desafortunadament, ha dit, tot i que el que fa realment feliç a les persones són coses com la mirada d'una persona que apreciem, la societat "està organitzada entorn d'altres prioritats, com vendre i consumir productes físics". "Un ballarí, un artista, no té res d'especial, és com qualsevol altra persona i els seus problemes no són més importants que els dels altres, però el que ofereix a la societat sí que té un valor", ha ressaltat. Sobre la concepció que té d'aquesta disciplina, l'autor català ha apuntat que la "coreografia és un acord secret i intangible entre un coreògraf i un ballarí", i ho ha comparat amb els pactes íntims que es produeixen en un matrimoni. Potser per això, ha comentat, a la gent li costa acudir als espectacles de dansa. "És més segur anar al cinema perquè vas allà, veus 'El senyor dels anells' i cal ser tonto per no somiar, alguna cosa et remou a dins teu, però veus a un senyor ballant i... tot i això, un penal de Messi provoca llàgrimes i suor, i és alguna cosa també molt senzilla", ha conclòs.