El funeral de les '17 roses' de Guillena (Sevilla) es durà a terme el dissabte, després de 75 anys de la seva mort

El funeral i enterrament de les 17 dones afusellades fa 74 anys, conegudes com les '17 roses' de Guillena (Sevilla) i els cossos de les quals van ser exhumats d'una fossa comuna en el camposanto del municipi sevillà de Gerena, es durà a terme el dissabte a les 11.00 hores en el cementiri de la seva localitat, després de la celebració d'un acte homenatge.

Prèviament a aquest acte a Guillena, es realitzarà un "breu i senzill" homenatge a les 10.00 hores a l'Ajuntament de Gerena, municipi que custodia les restes des que van ser exhumats, i en el qual participarà l'alcaldessa gerenera, Margarita Gutiérrez, i representants de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Guillena, després del que la comitiva partirà cap a Guillena escortada per la Policia Local. Les banderes de la Casa Consistorial de Gerena onejaran a mitja asta i doblegaran les campanes de l'Església Parroquial en senyal de respecte i duel, segons informa l'Ajuntament gerenero.

En aquest marc, la vicepresidenta de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica '19 Dones de Guillena', Lucía Socam, indica a Europa Press que aquests actes suposen homenatges a aquestes víctimes de la guerra civil abans que es dugui a terme un enterrament "que portaven ja 75 anys esperant" i en el qual estaran presents familiars i amics de les víctimes, així com membres de l'associació.

En el cementiri guillenero, les restes seran dipositades en un panteó comú, al costat del monòlit en el qual es poden llegir els seus noms. "Es necessitava fer justícia i trobar la veritat i les proves científiques han corroborat tot l'ocorregut", afegeix.

A més, des de l'Ajuntament de Guillena s'indica que el funeral havia d'haver-se celebrat el 22 de juliol, després dels treballs d'exhumació realitzats en el cementiri de Gerena, però que "problemes tècnics" en el laboratori on s'han realitzat les proves d'identificació de les restes de cada dona "van impedir que poguessin estar tots els cossos identificats en la data prevista". "El retorn al seu poble de les dones que van ser assassinades durant la Guerra Civil, en 1937, ha hagut d'esperar uns mesos, però ja tot va acabar", conclou.

cal recordar que les '17 roses de Guillena' van ser afusellades poc després de triomfar l'alçament militar com a "condemna ejemplarizante" per la seva relació conjugal o sentimental amb sindicalistes o dirigents d'esquerres, quedant "documentada" la seva desaparició. Després de prop d'un any d'investigacions i excavacions, els arqueòlegs contractats per a aquest projecte haurien localitzat en el camposanto de Gerena una fossa comuna on havien estat descoberts els vestigis de 17 persones, que "amb tota probabilitat" correspondrien a aquestes persones.

Així, el 23 de gener es va començar una exhumació que acabaria el 10 de febrer i on l'arqueòleg responsable, Juan Luis Castro, va indicar a Europa Press que les restes presentaven evidències de "violència extrema", entre els quals es troba un crani amb dos tirs, a més de nombroses fractures. També es van trobar objectes personals com un moneder, una pinta, pendents, un anell o forquetes.


AMB NOMS I COGNOMS

Segons l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica '19 Dones' de Guillena, la majoria dels homes havien fugit de Guillena al juliol de 1936, dels quals alguns van ser detinguts i afusellats per aplicació del bàndol de guerra, mentre que uns altres van arribar a Madrid, on es van allistar en l'exèrcit republicà.

"Les dones, no obstant això, es van quedar al poble convivint amb la por, la gana i les desesperació de la repressió que des dels primers moments es van instaurar a Guillena", s'afegeix, després d'assegurar que 19 veïnes d'aquest poble van ser detingudes a principis de setembre de 1937 "per l'únic motiu de ser filles, germanes o vídues de vermells", de les quals dos van rebre indult, mentre que les altres 17 van ser afusellades a primers de novembre de 1937 en el cementiri de Gerena.

La localitat de Guillena va concedir al gener de 2012 el títol de Filles Predilectes de la Vila a aquestes dones, assassinades al novembre de 1937, i els noms de les quals són Eulogia Alanís García, Ana María Fernández Ventura, Antonia Ferrer Moreno, Granada Garzón de l'Hera, Granada Hidalgo Garzón, Natividad León Hidalgo, Rosario León Hidalgo, Manuela Liánez González, Trinidad López Cap, Ramona Manchón Merino, Manuela Méndez Jiménez, Ramona Navarro Ibáñez, Dolores Palacios García, Josefa Peinado López, Tomasa Peinado López, Ramona Puntes Lorenzo i Manuela Sánchez Gandullo.