El PSOE proposa una reforma de la Constitució per respondre a "les crisis" perquè s'han trencat tots els consensos
El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha proposat aquest dissabte, amb el suport dels 'barons' del partit, una reforma constitucional per "respondre" a la crisi que viu Espanya i que, a la seva manera de veure, ja no és només econòmica, sinó també política, social i institucional. Segons Rubalcaba, aquesta reforma de la Constitució ha de servir per recompondre tots els consensos trencats i respondre a les "inquietuds" i als "qüestionaments" que plantegen els ciutadans, des d'alguns sectors fins i tot de la pròpia democràcia.
El cap de l'oposició ha fet balanç del primer any de Govern de Mariano Rajoy i li ha acusat de, en solament un any, haver convertit la crisi econòmica en una crisi política, social i institucional. I a més, creu que, hagut d'en gran part a l'acció del Govern, s'han trencat molts consensos que portaven en vigor 30 anys, i per això ha proposat una reforma de la Carta Magna, per reforçar-la.
"La Constitució hem de reformar-la els que la volem", ha dit. Així, ha deixat clar que no pretén "posar potes enlaire la Constitució ni revisar-la de dalt a baix" sinó proposar una reforma "parcial" sobre tres eixos per recompondre tres consensos trencats: el territorial, el social i el polític.
És a dir, el PSOE proposarà una reforma territorial per reformar l'Estat autonòmic en sentit federal i així recuperar el consens "territorial", una reforma de certs drets -com situar el dret a la salut entre els fonamentals-- per recuperar el "consens social" i reformes sobre el règim electoral i el funcionament dels partits per recobrar el "consens polític".
Encara que el PSOE ja va proposar en 2004 i 2008 reformes de la Carta Magna, Rubalcaba creu que ara la seva proposta pot tirar endavant precisament perquè Espanya viu una crisi que és "paorosa" i no està "com fa quatre anys ni fa vuit", sinó que ara és "absolutament imprescindible", atès que els qüestionaments al sistema són majors i també les tensions "centrífugues i centrípetes".
Al seu entendre, previsions constitucionals que en el seu moment van ser "magnífiques" estan ara en l'origen d'alguns problemes, per exemple, els conflictes competencials que podrien resoldre's amb una millor definició del repartiment de competència entre nivells de l'Estat.
El PSOE proposarà una reforma "de calat", no "retòrica", que exigirà "consens". De moment, la seva intenció és presentar les seves propostes en un Consell Territorial del partit el proper estiu i Rubalcaba ha avançat que, des del punt de vista territorial, proposarà reformes en el Títol VIII , el finançament autonòmic, el Senat i la "lleialtat federal".
El cap de l'oposició ha esmentat la reforma de la Carta Magna com una de les propostes de" reformes de fons" en la qual treballarà el seu partit en 2013 i que se sumaran a la seva resposta i alternativa als assumptes de "rabiosa actualitat" que va plantejant el Govern en la seva acció.
"ESPANYA SE LI ESCAPA DE LES MANS"
Durant la seva compareixença, Rubalcaba ha lamentat que l'Executiu "no solament no hagi sabut lluitar contra la crisi sinó que l'ha usat com coartada per transformar el model social"; ""ha posat en qüestió consens polític dels últims anys i ha ocasionat "una societat més dividida i menys cohesionada".
"En resum, no ha resolt cap problema sinó que ha creat molta desigualtat", ha assenyalat el líder socialista sobre un Govern que "no dialoga amb ningú ni sobre res". "Es creu omnipotent però Espanya se li està escapant de les mans", ha incidit Rubalcaba, que ha advertit que el PSOE no entrarà en cap acord que suposi trencar el model social" i ha mantingut que entre estar amb Rajoy o "compartir indignació de ciutadans que estan perdent drets", els socialistes estaran amb aquests.
Per a Rubalcaba, la reforma de la llei educativa és un dels màxims exemples de l'actitud delG obierno, un avantprojecte que considera "el més reaccionari dels últims trenta anys", caracteritzat per "segregar a alumnes amb més dificultats, posar en qüestió la igualtat d'oportunitats i retornar a l'educació el seu caràcter confessional".
Sobre aquest tema, ha advertit que si el Govern segueix avanci i "trenca el consens" en matèria d'educació religiosa, el PSOE demanarà la revocació de l'acord amb la Santa Seu per reclamar que l'assignatura de Religió sigui extracurricular i s'imparteixi després de classe, com en el model francès.
L'impost estatal a la banca amb un tipus d'interès del 0 per cent és un altre dels exemples que, per al líder del PSOE, demostra "clarament les prioritats" del Govern, que en aquest tema usa "un truc torticero" per "llevar-los competències a les comunitats autònomes". El resultat d'aquesta maniobra és que la compensació que el Govern haurà de pagar a Andalusia, Extremadura i Canàries, regions que ja tenien aprovat l'impost, haurà de ser abonada pel conjunt dels espanyols.
