Vist que l'alta adreça del PSC no vol fer el que podria ser el millor: un procés de refundació o un congrés extraordinari. Vist que els dirigents amb capacitat de substituir als quals estan portant per la senda del desastre prefereixen com es diu en el mus "jugar a noies". Sabent a més que molts dels motius que hi ha per no analitzar de forma coherent les opcions que es tenen és l'amor d'alguns per la cadira, li ofereixo a l'alta direcció un full de ruta alternatiu que ens eviti anar a la irrelevancia política.
Reorganitzar el grup parlamentari per evitar perdre alcaldies clau
En l'actual llista de diputats electes del PSC hi ha un gran nombre d'alcaldes. En una situació com la que té el PSC en la que en les properes municipals es va a jugar la seva existència i pot perdre aquestes alcaldies clau (solament cal analitzar l'evolució dels vots en els últims cicles electorals), que sense elles perdria el magre poder institucional que encara reté, el millor que pot fer és que aquests alcaldes es dediquin a exercir d'alcaldes i no agafin l'acta de diputat.
En la resta de la llista hi ha suficient talent per suplir-los, ja que amb 20 diputats no podràs tenir cap dedicat "a temps parcial". L'època dels alcaldes-diputats-miembrosdelaejecutiva s'ha d'oblidar ja, i que cadascun faci una única funció amb cos i ànima.
Construir un discurs econòmic creible i socialdemòcrata
Ho deia
menys seriós que ara, però la socialdemocracia necessita un discurs econòmic propi creible. Dir "no a les retallades" no serveix, diguem que retallaríem, com evitaríem els efectes més perniciosos d'aquestes retallades, d'on trauríem millor finançament i fem oposició a un govern el discurs econòmic del qual fa aigües. Per dirigir la comissió d'economia millor apostar per Rocío Martínez en temes macroeconòmics i en Montse Capdevila per a temes d'empresa i comerç, que en Maurici Lucena el discurs del qual que frega les tesis properes a les austríaques neoliberals no crec que sigui el que millor ens convingui per fer oposició (i a la meva oponió, tampoc govern). Encara que la crisi de la socialdemocracia sigui profunda, almenys aquestes dues diputades són bastant coherents en aquest àmbit.
Apostar pel federalisme però anar amb la línia més realista i posibilista: ficar-ho en la consulta
Continuar apostant per una reforma de la constitució en plena majoria absoluta del PP i amb un PSOE que no sabem si va o ve en aquest tema, és pràcticament suïcida. És no entendre un comino que els resultats indiquen que els federalistes no ens han cregut amb aquest discurs. Per mi la jugada mestra seria recolzar la convocatòria d'una consulta que inclogui l'opció federalista. S'atreviria CiU o ERC a negar que aparegui l'opció federalista en la consulta?. Sí, és anar més enllà de la constitució, el PSOE es posarà que trina, però així passem a ser nosaltres el centre del debat nacional i no ser un actor irrellevant. El millor que pot fer el PSC per al projecte d'un estat federal és ficar-se en la consulta i hackearla amb aquesta proposta. Una aposta audaç pel federalisme pot ser la que faci que sigui visible com el mal menor per a molts, però per a això ha de ser audaç i creible.
Reestructurar el grup parlamentari al Congrés
A causa de les diverses caramboles, una d'elles que lamento profundament, el grup de diputats al congrés del PSC necessita certa reestructuració. Alguns passos que són necessaris a Catalunya necessiten d'un recolzo en les corts creïble. Ara sí que té cert sentit que es facin gestos perquè el Grup del Congrés del PSC es constitueixi com a tal i tingui veu pròpia. Al PSOE li interessa més veus fent oposició i ara ja no hi ha l'excusa de ser el primer grup del Congrés (amb o sense els diputats del PSC no s'aconsegueix), i el PSC necessita credibilitat i capacitat d'articular un discurs federalista propi sense ingerencias pròpies o estranyes.
Tot això sense haver de tocar cadires, ni exigir congressos extraordinaris.
