Que els polítics viuen tancats en les seves cabòries, allunyats dels preocupacions reals dels ciutadans és una cosa que tots patim. Però la desconnexió amb la realitat del programa de govern que estan negociant CiU i ERC arriba graus de deliri només explicables per la debilitat de CiU i el "brot psicòtic" d'Artur Mas.

És una evidència, plasmada en els informes dels principals bancs d'inversió als seus clients que el simple anunci d'un procés secessionista està tenint efectes devastadors sobre la inversió, estrangera i local, i està motivant decisions o estudis de deslocalització d'empreses.

El programa que negocien CiU i ERC, cas d'assolir l'acord, seria un autèntic desastre amb greus conseqüències per a tothom. El programa se centra a augmentar la pressió fiscal i crear estructures d'estat. Moltes de les propostes són irrealitzables –per exemple, Banc Públic– o contràries a l'ordenament jurídic –agència tributària exclusiva, estructures judicials pròpies, seguretat social etc. De fer-se realitat, es crearia una situació d'absoluta inseguretat jurídica –dos ordenaments jurídics contradictoris– el que ens portaria, com deia Fernando Onega a 'La Vanguardia' a un horitzó d'insubmissió, el que equival al caos. I el desordre és just el contrari del que necessitem per abordar la crisi econòmica que, per cert, només mereix referències genèriques al programa.

En lloc de desmantellar institucions sense sentit com les diputacions o els consells comarcals, el programa pretén crear un estat elefantiàsic. Just el contrari del que és adequat. En lloc de retallar en burocràcia, aquesta s'augmenta i totes les retallades van a la despesa social. Augmenta l'estat, però ja no és un estat del benestar. Un gran estat per fer realitat els deliris de poder de polítics populistes amb tocs autoritaris.

Els dirigents de CDC –Duran és l'únic que tracta de posar una mica de seny– estan atrapats en la seva fugida cap endavant. Mas va equivocar la seva estratègia cremant les naus en recerca de la majoria absoluta. Ara només la seva dimissió pot recompondre les coses i evitar que CiU acabi en mans d'ERC, que ja maneja el timó de la nau i la dirigeix ​​amb entusiasme contra el penya-segat. Les dificultats polítiques i judicials dels principals dirigents de CDC són la cirereta del pastís.

El programa allunya també Catalunya de les polítiques europees de lluita contra la crisi, cosa que no faria més que accentuar el rebuig de les institucions europees al procés secessionista.

En resum, un programa que no talla les retallades socials, però en canvi augmenta la pressió fiscal i la despesa pública en burocràcia. Que crea inseguretat jurídica i allunya els inversors. Un programa que ens allunya d'Europa. En definitiva un programa contra Catalunya i els catalans.