BARCELONA, 18 (EUROPA PRESS) Un total de 9.856.000 de persones declara saber parlar català, el màxim nombre de parlants fins avui, malgrat el "moment molt difícil" que travessa la llengua, segons l'Informe Sobre la Situació de la Llengua Catalana de 2011, encarregat per l'Observatori de la Llengua Catalana. Sota la coordinació del director de la Xarxa Cruscat, Miquel Àngel Padilla, i el tècnic de la institució, Natxo Sorolla, el document plasma dades que reflecteixen els acusats desequilibris territorials en les competències del català, ha explicat la vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Mariàngela Vilallonga. Segons revela l'informe, el 80,9% dels habitants de Catalunya, el 71,5% de les Illes Balears, el 58,3% del País Valencià, el 34,5% de la Catalunya del Nord i el 79,2% d'Andorra utilitzen el català de manera habitual en diferents àmbits de la seva vida diària. Els territoris amb les competències lingüístiques més altes són les mateixes mostrades des de l'any 1986, com les Garrigues, el Solsonès i altres zones de la zona interior de Catalunya, mentre que les regions de València i les Pitiüses són les que presenten més dèficits de competències en català. Padilla ha atribuït aquestes diferències a les polítiques lingüístiques empreses pels governs del PP designats en aquestes localitats. Segons el director de Cruscat, "atacar l'àmbit de l'ensenyament en aquests llocs pot tenir conseqüències negatives", segons ha explicat tot referint-se al descens de parlants potencials de les zones. De l'informe, Sorolla n'ha destacat que "4,4 milions de persones tenen el català com a llengua inicial" --el català tenia 9,1 milions de parlants el 2003--, en relació amb la capacitat d'atracció del català per la seva classificació per part de la població com la seva llengua d' 'identificació'. "La catalanofonia ha disminuït en qüestions territorials", ha resumit Padilla, que ha ressaltat també que la situació actual de crisis no permet potenciar noves mesures per contrarestar els plantejaments igualitaris empresos i impedeixen beneficiar les llengües minoritàries.