La fallida del Institut d'Alta Tecnologia (IAT), una fundació creada l'any 2001 per construir i gestionar un centre de diagnòstic per imatge al Parc d'Investigació Biomèdica de Barcelona (PRBB), ha fet aflorar un nou frau milionari de diners públics a la sanitat catalana. Segons fa públic el diari El País.

“L'IAT havia de ser un model d'excel·lència i una brillant col·laboració entre sector públic i privat. Formada per tres hospitals finançats per la Generalitat (Mar, Clínic i Vall d'Hebron) i un holding privat (CRC corporació sanitària, empresa líder a Catalunya en el sector de diagnòstic per imatges), la fundació va acabar no obstant, sol·licitant el concurs de creditors l'octubre de 2011”, afirma el citat diari.

Segons l'administrador concursal de IAT i la auditoria Faura-Casas, a la qual el Jutjat de primera instància 46 de Barcelona ha encarregat un peritatge, CRC es va aprofitar del seu control sobre la fundació per obtenir irregularment d'ella quantiosos recursos i fins i tot desviació cap a les seves empreses filials subvencionades i tot tipus de materials comprats amb fons públics, tot això al mig d'un caos de gestió en el que ara els tècnics miren de posar una mica d'ordre. Tot sempre segons el que publica EL País.


“En total, l'administrador concursal, estima en 5,3 milions els diners que el grup CRC deu a la fundació. La meitat d'aquest import prové d'un crèdit tou concedit al 2002 pel aleshores Ministeri de Ciència i Tecnologia. Per tot això, l'administrador considera que 'existeixen responsabilitats per part dels gestors de CRC. El que ha passat tampoc deixa en molt bon lloc als responsables dels tres hospitals públics afectats, que amb la seva manca de control van permetre que passes tot”, exposa l'article.

La història de l'IAT comença al juliol de 2001, quan una filial del grup CRC i l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària van crear la Fundació IAT. Als dos socis fundadors s'hi va sumar l'Hospital Clínic al gener de 2003 i la Vall d'Hebron a l'octubre de 2004. En tots els casos l'aportació inicial va ser de 60.010 euros, ampliada amb uns altres 100.000 euros per cadsa part l'any 2005. “Diners que els centres ja poden donar per perduts”, cita El Pais. Per tant, els tres hospitals perdrien 160.000 euros per la seva aportació fundacional.


CDR controlava la fundació
CDR no va aportar ni una quarta part d'aquests fons inicials, però els hospitals li van cedir el control de la fundació amb un contracte firmat a l'abril de 2002, que li atorgava els poders “de direcció, gestió, administració i direcció mèdica”d'IAC.

El domini de CDC sobre la gestió d'AIT li va permetre obtenir grans ingressos des del primer moment. Pel servei de direcció el contracte establia 50.000 euros anuals, sumat a una important variable per cada prova diagnòstica per imatge realitzada. L'informe de peritatge alerta però que realment CRC cobrava molt més a IAT per aquest concepte. Tal i com revela El País, “al 2008 CRC va ingressar en realitat 109.256 euros, quantitat que al 2010 va pujar a 111.786 euros”.

“No obstant, aquestes quantitats eren només una petita part dels diners públics que CRC arribaria a gestionar si arribava a construir-se el “ciclotró”, el projecte pel qual va ser creat el propi IAT. Aquest equip, un accelerador de partícules, requeria una milionària inversió que al gener de 2002 va aportar el Ministeri de Ciència i Tecnologia. Va ser en forma de crèdit de 5,79 milions d'euros a tornar en quinze anys sense interessos i amb una carència de tres anys”. Tot amb una condició, que no s'utilitzés amb fins comercials, sempre segons escriu ElPaís.

Una condició que no va complir CRC ja que va oferir a empreses del sector farmacèutic i sanitari l'ús del “ciclotró”. Segons destaca l'administrador a El País: “La intenció de la fundació no era la de dedicar única i exclusivament el “ciclotró” per a finalitats d'investigació o docents sinó, molt al contrari, per a la seva explotació comercial”.

Però no va ser la única irregularitat de CRC en relació al crèdit. Segons l'informe pericial: “No va poder justificar la inversió per la totalitat de la quantitat prevista”, “cosa que va provocar que el ministeri li revoqués part del crèdit per 1,84 milions d'euros. Després d'alguns escrits i negociacions creuades entre 2006 i 2008, IAT va deixar a deure al Ministeri de Ciència 2,52 milions d'euros, import encara pendent. Així ho confirma el citat rotatiu.

Aquí no acaba tot. L'any 2008 la fundació va vendre a una empresa filial de CRC l'ús del “ciclotró” i les branques d'activitats susceptibles de ser comercialitzades. Era una operació que permetia esquivar les limitacions imposades pel Ministeri, però per l'administrador concursal suposava un frau.

El País afegeix que “l'administrador concursal va recórrer davant la venta del “ciclotró” a CRC i la seva filial CIM davant el jutjat de mercantil 6, que en una sentència del passat 12 de novembre ha resolt declarar-la nul·la”. A més cita: “Després de la venta del seu principal actiu, la fundació IAT va quedar reduïda a la mínima expressió, amb només quatre treballadors dels quaranta que tenia. Segons l'informe pericial de Faura-Casas i l'administrador concursal, no obstant, CRC va utilitzar en aquesta última etapa, de 2008 a 2010, a la fundació com una espècie de “tapadera” per comprar a cost zero tot tipus de materials i serveis”.

El País conclou: “ No va ser fins a finals de desembre de 2010 quan els tres hospitals públics implicats van 'reacciona', segons l'administrador concursal, 'reprenent el control efectiu de la fundació el 21 de febrer de 2011”. Finalment no es va aconseguir evitar la sol·licitud de concurs de creditors presentat per IAT a l'octubre del mateix any.

Segons una antiga alta font d'un dels tres hospitals que prengueren part en la fundació del CRC la primera senyal d'alarma els hi arribà quan van saber que el CRC havia deixat de pagar el lloguer. Tot seguit trobaren presumptes desfasaments comptables. Ho denunciaren al Protectorat de Fundacions de la Conselleria de Justícia de la Generalitat, la qual els hi suggerí que efectuessin una auditoria, cosa que dugueren a terme, segons consta en les actes dels patronats dels tres hospitals. No sembla que la Generalitat intentés prendre cap mesura.