Opinió

A vegades els astres s’alineen, com el 1966, quan es van publicar en un sol any el Blonde on Blonde de Bob Dylan, el Pet Sounds dels Beach Boys i el Revolver dels Beatles. O com el maig de 2009, quan el Barça va fer el 2-6 al Bernabéu, el gol d’Iniesta a Stamford Bridge i posteriorment el triplet. En meteorologia els astres es van alinear la temporada 1962-1963. Del setembre d’aquell any daten les inundacions més greus de les que tenim constància, i el dia de Nadal, com haureu vist repetidament els últims dies, va nevar com no ho ha tornat a fer a les comarques a l’entorn de Barcelona. Per si això fos poc, el febrer de 1963, per la Candelera, va tornar a nevar fins a la línia de la costa.

Per nostàlgia d’uns, i enveja dels que encara no hi érem, aquests dies no hem parat de veure imatges d’aquell Nadal, i ens ha voltat pel cap la pregunta de si això es pot tornar a repetir. Està clar que no en tenim ni idea de si el mes que ve hi haurà una situació similar, o si passaran dos-cents anys abans no es repeteixi, però sí que podem entreveure quines possibilitats hi ha. Se sap que el 1887 es va produir una nevada bastant similar, però també sabem rebuscant entre les dades de l’Observatori Fabra, que ens els últims 100 anys, no hi ha hagut cap més nevada que hagi superat els 25 centímetres al Tibidabo.

És complicat saber quants dies a l’any tenim condicions perquè nevi a cota 0, perquè fa falta saber no només les temperatures registrades a peu de terra, sinó també la situació a les capes altes de l’atmosfera. Però sí que podem agafar-nos a la quantitat de precipitació (sigui d’aigua o sòlida) i preguntar-nos quants cops en tots aquests anys han caigut 60 o més litres en un sol dia, com els que es calcula que van caure aquell Nadal del 62 a Barcelona. La cerca ens porta a una resposta de 66 dies en 100 anys, però, alerta, si ens hi mirem més, i ho dividim per estacions, ens trobem amb un fet que segurament molts ja intuïu, d’aquests 66 dies, 40 es produeixen a la tardor, 7 a la primavera, 11 a l’estiu i només 8 en els mesos d’hivern.

D’aquí en traiem que en els darrers 100 anys a Barcelona només hi hagut precipitacions de més 60 litres en un sol dia a l’hivern un cop cada 12 anys. Podem posar el filtre més avall, i imaginar, no una nevada de 60 centímetres, però sí una de 45. Tot i així trobem que només hi ha hagut 18 dies en 100 anys a l’hivern amb aquestes característiques, per tant passem a un cop cada 5 anys i mig. Evidentment a aquestes dades caldria sumar-hi el fet que aquest fos un dia de molt de fred i amb condicions per nevar.

Queda clar que això no és cap estudi seriós, perquè si ho fos hauríem de començar, per exemple, tenint en compte que pot haver-hi una precipitació continuada de 60 litres que hagi caigut entre dos dies, però des de l’enfocament de la quantitat de precipitació podem fer-nos una idea una mica millor de la dificultat que es repeteixi una nevada d’aquest estil a la costa. Sincerament crec que, com diria l’avi de La Competència, jo això ja no ho veuré. Tant de bo m’equivoqui.

A la foto la família Ventura-Corbera al terrat de casa seva al carrer Sant Pere de Rubí, la foto ens l’ha fet arribar en Francesc Massana.

Es va acostant el pont de la Puríssima i cada cop es pot anar perfilant amb més detall la previsió del temps. Donem resposta, doncs, a cinc preguntes concretes que potser us estan voltant pel cap:

Risc de pluges? Ben poc. Un front deixarà neu al Pirineu a última hora de divendres, i dissabte a primera hora podrien descarregar xàfecs curts però intensos en algunes comarques de Girona. Serien fenòmens aïllats, en tot cas. On és més probable que hi plogui dissabte al matí és a Menorca i al nord de Mallorca. La resta dels dies hi haurà molt més sol que no pas núvols.

El millor dia per esquiar? Potser el dia amb més males condicions serà dissabte, no tant per la neu, que sembla que en tot cas en caurà durant la nit de divendres a dissabte, com pel vent, que pot bufar amb cops puntualment forts, sobretot al vessant nord. Dijous i diumenge és quan creiem que hi haurà més sol.

Encara farà vent? El mestral ja perdrà força dimecres al vespre, però un front reactivarà el vent, en aquest cas de nord, durant el dissabte. La tramuntana serà intensa al Pirineu, Empordà, Catalunya del Nord i Vall de l’Ebre, però el vent no bufarà d’una forma tan general com aquest dimarts i dimecres.

Es repetiran les glaçades del cap de setmana? És probable que diumenge torni a glaçar a l’interior, però de forma més dèbil i sense temperatures tant baixes com les del cap de setmana. Les temperatures aniran pujant i baixant degut als canvis de massa d’aire, i en tot cas divendres s’entreveu com el dia més càlid. Cal tenir en compte que entre un dia i un altre hi hauran canvis que fàcilment podran ser d’uns cinc graus.

I a la resta de la península i per Europa? Una profunda borrasca creuarà Europa durant el pont, dijous i divendres seran dies de fort vent i pluges en països com el Regne Unit, França o els Països Baixos, i de cara a dissabte i diumenge les pluges, també intenses, afectaran sobretot Itàlia, els Balcans i Grècia. Darrere aquesta borrasca entrarà aire molt fred, de manera que prepareu-vos per un cap de setmana de ple hivern si aneu a ciutats com París, Berlín, Amsterdam o Praga. A la península dijous i divendres una borrasca farà ploure a Galícia i en general a tot l’àmbit cantàbric. Divendres aquests xàfecs també arribaran de forma més feble a Madrid i Andalusia. El cap de setmana farà més bon temps i en general a la península l’ambient serà més de tardor que no pas d’hivern.

Si necessiteu més detalls recordeu que a http://www.ara.cat/meteo hi trobareu una previsió concreta per al vostre municipi.

Falta encara una setmana sencera per encetar aquest pont de quatre dies que segur que molts espereu, i per ara poques coses clares hi ha sobre el temps que podria fer. La dinàmica de canvis constants que hem engegat aquesta setmana sembla que tindrà continuïtat la setmana que ve, no entrarà per ara cap anticicló, i per tant, sense que hi hagi pluges extenses en perspectiva, el temps anirà canviant força durant la setmana vinent, amb alguns dies de fort vent, i sobretot pujades i baixes de temperatura.

Una borrasca afectarà l’oest de la península entre dimecres i dijous, deixarà xàfecs extensos i vent fort en àmbits com Galícia i Astúries. Aquesta borrasca no ens afectaria de ple, però dijous i divendres el cel podria quedar bastant tapat i caurien precipitacions febles al Pirineu. Això passaria amb una cota de neu força alta i amb temperatures més suaus que els últims dies.

Un cop la borrasca arribi al Mediterrani, ara per ara s’entreveu la possibilitat que es pugui reactivar, això passaria durant el cap de setmana. Dissabte i diumenge baixarien clarament les temperatures, faria vent, i hi hauria alguns xàfecs, que ara per ara s’intueixen més probables al País Valencià i a les Illes que no pas a Catalunya.

En resum, costarà precisar què pot passar a la segona part de la setmana que ve, però sembla que podríem començar el pont amb poc fred i acabar-lo amb temps d’hivern. Difícilment tindrem quatre dies radiants, amb el pas dels dies caldrà anar concretant si serà un pont amb temps canviant i algun xàfec, o si hi haurà alguna tongada de pluges i nevades més seriosa. El que sembla clar és que de neu no els en faltarà als que s’acostin al Pirineu, ja que aquesta setmana n’ha caigut amb alegria, amb gruixos de més de 40 centímetres en alguns punts de la cara nord. Ho testimonia aquesta imatge del Port de la Bonaigua que hem rebut avui via twitter.

Era el 7 de novembre de 1982, un diumenge de just fa 30 anys, que el papa Joan Pau II deia missa al Camp Nou i visitava Montserrat, els que recordin aquesta efemèride potser recordaran també que va ser un dia de pluja continuada que va acompanyar el seguici en tot moment. A Barcelona la pluja no va passar d’anècdota, però al Pirineu s’hi estava estava produint mentrestant l’episodi d’inundacions més extens i abundant registrat a Catalunya. Entre el 6 i el 7 de novembre a la Molina hi van caure 556 litres, i el màxim de l’episodi van ser els 610 litres caiguts a Pi de Conflent, a la Catalunya del Nord, en aquest cas en 3 dies, entre el dia 6 i el dia 8. Les pluges van destacar sobretot per la seva extensió i van caure especialment a les capçaleres dels rius, l’augment dels cursos fluvials va ser brutal i diversos rius es van desbordar, entre ells el Segre al seu pas per Lleida.

Se’ns dubte un dels fets que han marcat aquells aiguats, més enllà de les dues desenes de víctimes mortals que van ocasionar, va ser el fet que un poble sencer va desaparèixer: Pont de Bar, a l’Alt Urgell, que estava situat a la vora esquerra del Segre va quedar totalment arrasat per una esllavissada i es va haver de reconstruir. 6 anys després dels aiguats el President Pujol hi acudia a inaugurar un altre cop el poble, ara en un nou emplaçament, situat a una altura superior i en un lloc més segur.

A la imatge les acumulacions de precipitació de tot l’episodi, la figura està extreta d’un treball que fa alguns anys va publicar la doctora Maria del Carmen Llasat, experta en situacions meteorològiques adverses de la UB.

No sé si es nota o no, però procuro no parlar gaire del canvi climàtic. Tinc la sensació que hem arribat a un punt de saturació en el que s’ha aconseguit que la gent s’immunitzi totalment davant d’aquest problema i simplement l’hagi integrat en el seu grup d’opinions políticament correctes. La culpa d’això diria que és compartida, i que sobretot reposa en el fet que les conseqüències del canvi climàtic no les notem de sobte, bruscament, en forma d’alguna cosa que ens faci escarmentar, sinó que tenen una escala de temps llarga que ens passa bastant per alt.

Malgrat això el problema hi és, i és seriós. S’ha enfocat i estudiat des de punts de vista múltiples, i en aquest sentit molt poca cosa de nou hi tinc a aportar, però aquest matí remenant dades històriques, n’he trobat una de força clara i senzilla. Quants dies a l’any se superen els 30 graus? Doncs bé, agafant la sèrie de dades més llarga de les que tenim a Catalunya, la de l’observatori de l’Ebre, apareix un gràfic prou clar.

És curiós observar com durant la dècada dels 80, el nombre de dies ronda en general entre els 65 i els 75, mentre a la primera dècada del 2000 la forquilla ja se situa a grans trets entre els 80 i els 90.

Fixeu-vos que que fins a 2009 mai s’havia arribat a 100 dies amb més de 30 graus, però en canvi 3 dels últims 4 anys han assolit o superat aquest llindar. D’alguna manera és com si l’estiu s’hagués allargat mig mes des dels vuitanta, o un mes sencer si tenim en compte les últimes dades.

Tot això ha passat en una escala de temps com perquè com a mínim dues generacions n’hagin estat testimonis, però sembla clar que la nostra memòria no és bona per percebre-ho amb claredat, o si més no com perquè ens dispari algun tipus d’alarma seriosa.Elaboració pròpia. Font: AEMET.

Corria l’any 1983 i a la televisió local de San Francisco necessitaven un home/dona del temps per a l’estiu. Al fotògraf Michael Jang li van encarregar fotografiar tots els candidats. Ara, gairebé 30 anys després, aquelles fotos que es deuen haver passat anys i panys al fons d’un calaix, s’han convertit en una de les seves col·leccions. Podeu veure-les totes al seu web. Ho he trobat al blog Ateneu Popular, gràcies al Daniel Julià.

“Sempre igual! Plou el cap de setmana i després tota la setmana fa un sol que fon les pedres”, un clàssic que haureu sentit o pronunciat ahir o avui als bars, ascensors, i demés indrets de converses tòpiques. Després d’un dissabte plujós de principi a fi, la temptació de creure que algú ens vol mal és forta, però com ja hem explicat en alguna ocasió en aquest diari, això que plou més els caps de setmana s’ha estudiat sense poder demostrar res més que no sigui que la pluja no hi entén de calendaris.

Avui us porto uns càlculs força curiosos, una freakada meteorològica de les grosses. Agafant les dades dels observatoris de l’Agència Estatal de Meteorologia, i fent servir un petit algorisme, he calculat quants dies de pluja hem tingut repartits per dies de la setmana, comptant com a dia de pluja, qualsevol que hagi registrat 0,2 mm o més. A la primera taula hi veieu les dades històriques, i entre parèntesi de quin any daten, ja que depèn de l’observatori, a sota hi ha una taula dels dies de pluja fins ara aquest 2012. Aquest any, com es pot comprovar clarament, sí que tenim motius per queixar-nos, ja que a la majoria d’observatoris analitzats, la proporció de dissabtes i diumenges plujosos és bastant superior a la normal. Agafant molts anys de dades no sembla haver-hi cap significació estadística.

Aquest matí remenant la sèrie de dades de l’aeroport del Prat, he pogut comprovar que els 27,2 graus de mínima de dilluns, són el valor més alt mai registrat en tota la sèrie, és a dir, la de diumenge a dilluns va ser la nit més calorosa al Prat des de 1924. L’anterior datava de 2006, l’1 d’agost d’aquell any el termòmetre no va baixar dels 26,8 graus. No hi ha cap altra mínima més registrada de més de 26 graus, i només 15 de més de 25 (deixant de banda totes les d’aquest mes d’agost).

Crida encara més l’atenció aquesta segona dada: el Prat ha encadenat 5 nits consecutives sense baixar dels 25
graus, un fet totalment insòlit, ja que fins ara com a molt s’havien passat dos dies seguits sense baixar dels 25 graus, i això, tot i així, només havia passat dues vegades des de 1924.

El fet que una temperatura mínima sigui molt alta no és només degut a la massa d’aire càlid que ens afecti, sinó també al fet que hi hagi alguns intervals de núvols durant la matinada. Si això passa, aquests núvols fan de tap, i eviten que la calor acumulada durant el dia pugui marxar a la nit.

Per cert, he trucat a la delegació de Barcelona de l’Agència Estatal de Meteorologia, propietària de les dades i encarregada de gestionar-les, i efectivament m’han confirmant la dada, no sense afegir un ‘y qué, vas a hacer una gran notícia sobre el cambio climático?’. Un comentari amarat de cinisme, que diu moltes coses i cap de bona, de fet dóna per un post sencer que intentaré redactar aviat, aprofitant que costa dormir.

Fa pocs dies vam parlar en aquest mateix blog del model SKIRON de la Universitat d’Atenes, que preveia els nivells de concentració de pols segons la dinàmica atmosfèrica. Doncs bé, l’onada de calor que comença avui podria fer arribar la pols del Sàhara fins a centreuropa segons aquest mateix model. El mapa que veieu correspon a la previsió de cara a la tarda de diumenge. La glopada càlida que també es farà notar en aquests indrets i en països com França, pot fer que els nivells de pols en suspensió s’acostin als 100 micrograms per metre cúbic d’aire als Alps entre diumenge i l’inici de la setmana que ve.

Aquí el nivell de concentració de pols també serà més gran que en la darrera onada de calor, diumenge es podria arribar a acumulacions de fins a 150 micrograms de pols per metre cúbic d’aire a l’entorn del Pirineu.

Intentant posar banda sonora a aquest post, m’ha vingut al cap una versió de Girl From the North Country del Dylan, que van fer els Mojave 3. Serà perquè tenen nom de desert suposo, o per la sensació que en el paisatge de la cançó no hi ha res 100 quilòmetres a la rodona. En qualsevol cas Dylan té un encàrrec:

Si vas allà on neva amb força / on els rius es glacen i s’acaba l’estiu / fixa’t en si ella porta un abric que l’abrigui prou / que la protegeixi dels vents que hi xiulen

Queda dit.

Costa de creure, però aquest matí l’Organització Meteorològica Mundial ha emès un tuit informant que la setmana passada es va registrar una onada de 20 metres! d’alçada a prop de la costa de l’illa Tasmània, al sud-est d’Austràlia. L’onada la va registrar una boia del servei meteorològic australià, i de confirmar-se la validesa de la dada, es tractaria d’un nou rècord mundial, que superaria l’anterior onada de més de 18 metres que va capturar una boia de la Met Office britànica a l’Atlàntic, a l’oest d’Irlanda l’any 2007.

Per fer-se una idea de la brutalitat del fenomen, es pot comparar amb l’altura que farien 6 autobusos de dos pisos apilats l’un sobre l’altre. Sembla que no pugui ser. He pogut rescatar un mapa de superfície d’aquell dia, del 6 d’agost, on s’hi dibuixa un fort corrent de sud, tot i que la borrasca que el provoca no és especialment profunda.

Cal aclarir que no és una onada que hagi espetegat a cap port, sinó que ha estat mesurada a alta mar per un sensor incorporat a una boia.