Ahir van operar Tito Vilanova del rebrot del càncer de paròtide que ja el va afectar fa un any. El fet ha tingut el rebombori previsible i més encara per la causalitat de coincidir amb la recuperació d’Abidal del seu trasplantament de fetge i la recent Marató de TV3, precisament centrada en el càncer. Ara mateix només podem esperar que tot surti be i que entre la intervenció i el tractament faci net d’una vegada.
I mentrestant, també ens podem preguntar, que coi és la paròtide? I com de greus son els càncers de paròtide?
La resposta a la primera pregunta és senzilla. La paròtide és una de les glàndules salivals majors. Per fabricar la saliva disposem d’un seguit de glàndules repartides al voltant de la boca i la gola. N’hi ha de molt petites que generen la saliva per la gola, per les galtes o fins i tot pels llavis i s’encarreguen de mantenir un cert nivell de saliva per la boca en estat de repòs. Però a més, disposem de tres parells de glàndules salivals molt més grans i importants que són les que fan molta saliva per començar a pair el menjar. Poca broma, que una persona fabrica de mitjana més d’un litre de saliva cada dia.
La saliva fa moltes més feines de les que imaginem. A més de mantenir la humitat de la boca conté enzims que ajuden a començar la digestió dels aliments. Això és nota amb coses com el pa, que a mida que el masteguem l’anem trobant més dolç perquè l’amilasa va degradant els polisacàrids i alliberant sucres.
Però la saliva també és antibiòtica, regula l’acidesa de la boca, ajuda a cicatritzar les ferides que ens fem a la cavitat bucal i ajuda a mantenir-la lubricada i a lubricar el menjar perquè sigui més fàcil d’empassar. Hi ha vins que tenen molts tanins i que semblen deixar la boca seca. Això és perquè degraden les mucines de la saliva de manera que la capacitat lubricant es perd i la boca queda aspre.
Les glàndules sublinguals fabriquen saliva i l’alliberen per uns conductes que desemboquen sota la llengua. També hi ha les glàndules submandibulars, que són les que fabriquen més saliva de totes. Aquestes també estan a la part de sota de la boca, però cap al final de tot. I finalment hi ha les dues glàndules paròtides que són les més grans i estan situades des de les orelles fins al coll. De fet, la paraula paròtide vol dir “al costat de la orella”
Curiosament no totes les glàndules fabriquen el mateix tipus de saliva. Si es miren al microscopi es pot veure que les glàndules tenen dos tipus de cèl·lules secretores que fan secreció “serosa” o secreció “mucosa”. Unes fabriquen proteïnes solubles en aigua i les altres fan mucoproteïnes. La glàndula sublingual fa secreció mucosa, la paròtide la fa serosa i la submandibular fa dels dos tipus.
La producció està ben regulada a nivell nerviós. Curiosament tant el sistema simpàtic com el parasimpàtic indueixen la secreció, però un fa que es fabriqui una saliva més mucosa i l’altre la indueix més líquida. També hi ha un ritme circadiari; fem més saliva per la tarda, mentre que durant la nit quasi no en fem. I per descomptat tots sabem que ni tan sols cal menjar per fer saliva, només veure o olorar el menjar ja indueix la secreció i “se’ns fa la boca aigua”. És el que s’anomena “fase cefàlica” de la digestió. En canvi, la por inhibeix la síntesi i quedes amb la boca seca. Tot plegat una bona organització per mantenir la boca ensalivada en el punt just i de la manera més efectiva.
I pel que fa als tumors de la paròtide, doncs poden ser de diferents tipus més benignes o més greus, segons el tipus particular de cèl·lula que hagi esdevingut cancerígena. En el cas del Tito, i sense saber exactament de quin tipus es tracta, poca cosa es pot dir. Segurament el millor és deixar que els metges facin la seva feina sense entrar en el joc de les especulacions.
Sóc doctor en biologia i investigador del CSIC a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. A més de la recerca científica pura i dura, fa temps que aprofito les oportunitats de la xarxa per fer una mica de divulgació de la ciència.
