Divendres, 21 de desembre de 2012 | 17:16
Vostè es troba a: Inici > Opinió >

Gabinet de crisi

Llegir edició en: ESPAÑOL | ENGLISH
Versió Mòbil Subscriu-te al butlletí Subscriu-te als rss Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter
ROBERT PASTOR
Gabinet de crisi
Robert Pastor
20/12/2012 13:24
El nou govern basc presenta alguns trets de gabinet de crisi. No només perquè la lluita contra les dificultats econòmiques és el primer objectiu declarat pel ja lehendakari Iñigo Urkullu, que deixa la reivindicació sobiranista per a la segona part de la legislatura, sinó per les dimensions reduïdes respecte dels anteriors, en un gest d’estalvi en les despeses públiques.
El nou equip es redueix a vuit consellers, amb paritat perfecta, de quatre dones i quatre homes. Tots presenten dues característiques comunes: capacitació acadèmica i professional, i antecedents d’activitat política, en institucions i amb càrrecs públics.

Especialment significatius en aquest sentit són les incorporacions, com a titular de Justícia, Administracions Públiques i portaveu de Josu Erkoreka, fins ara el portaveu del grup nacionalista al congrés dels Diputats, i com a responsable d’una acció especialment important en els temps actuals, Ocupació i polítiques socials, de Juan Maria Aburto, que era el Tinent diputat general (vicepresident) de la Diputació de Biscaia.

Potser el nomenament més sobtat ha estat, però, el de la parlamentària autonòmica alabesa Estefania Beltran de Heredia al capdavant de Seguretat, nom renovat per a l’antic departament de Interior, i primera dona oficialment en aquest càrrec, que implica el màxima comandament sobre la ertzaintza.

Urkullu no ha dubtat tampoc en incorporar independents, persones de fora del seu partit, i en algun cas titulars de càrrecs amb administracions d’altres colors: la vicerrectora de la Universitat del País Basc Cristina Uriarte per a Educació, Política lingüística i cultura, i Ana Isabel Oregi, arquitecta que va tenir diversos càrrecs de segon rang en govern anterior, per a Medi Ambient i Política Territorial.

El metge i director successivament de dos dels principals bascos, Jon Darpon, és el titular de Salut, un altre nom canviat per a l’antic de Sanitat, que enllaça amb el precedent d’un altre metge: Iñaki Azkuna, membre del govern Ardanza i ara acalde de Bilbao.

Desenvolupament econòmic i competitivitat queda en mans d’una ex viceconsellera amb Ibarretse, amb la màxima titulació universitària: Arantza Tapia. I el titular d’Hisenda i Finances és Ricardo Gatzagaetxebarria, lletrat, parlamentari autonòmic electe i ex director de l’Institut Basc d’Administracions Públiques.

La renúncia a iniciar el camí independentista d’entrada no garanteix, però, al nou govern basc, facilitats per mantenir-se estable des de la minoria relativa.

De fet, als “territoris històrics”, les diputacions tenen greus problemes per tirar endavant els pressupostos que voldria el partit governant. A Guipúscoa, està virtualment aprovat el d’EH-Bildu, amb el suport dels socialistes (PSE-PSOE). A Biscaia i Àlaba, totes les forces d’oposició han presentat i mantenen esmenes a la totalitat. I ja se sap que els ingressos, les hisendes que recapten, són les tres territorials.

D’entrada, a més, els enfrontaments amb el govern Rajoy es mantenen. La sentència del Constitucional que va impedir Patxi López acomiadar-se pagant l’extra de Nadal als funcionaris es vol resoldre avançant la de l’estiu al gener, i es busca una esquerda legal per evitar el copagament sanitari.

Com previst, tot i l’agraïment oficial d’Urkullu al seu predecessor pel bon i fàcil traspàs dels afers del govern, ja ha sortit el retret de l’excés d’endeutament de l’executiu de López, que l’hauria portat de poc més de l’1 per cent a més de l’11, en termes de relació amb el PIB. Res a veure, encara i però, amb el 70 per cent que s’estima per al conjunt d’Espanya.

I si la dimensió reduïda del govern acabat d’estrenar tingués un motiu afegit? I si el que s’ha fet es “reservar lloc”, per si es presenta més endavant l’oportunitat d’una nova coalició amb el PSE, com anys enrere? De moment, un canvi habitual, clau i automàtic amb l’arribada de governs de color diferent no s’ha produït. Al capdavant de la televisió pública continua Alberto Surio, nomenat per l’executiu anterior, i una de les seves primeres decisions i declaracions ha estat que mantindrà la retransmissió dels discurs de Nadal del Rei, que en temps anteriors no s’oferia.

Robert Pastor
Periodista

Envia'ns el teu comentari
*
*

* Camps obligatoris
Llegir edició en: ESPAÑOL | ENGLISH
CatalunyaPress - redaccio@catalunyapress.cat | www.catalunyapress.cat
RESERVATS TOTS ELS DRETS. EDITAT PER ORNA COMUNICACIÓN SL | Mapa Web
Inscrita en el Registre Mercantil de Barcelona al tom 39480, foli 12, full B347324, Inscripció 1