Les administracions locals són les entitats bàsiques de l'organització territorial de Catalunya, l'element primari de participació ciutadana en els assumptes públics i la primera peça de l'engranatge administratiu del nostre país. El món local és, sense anar més lluny, la veritable pedra de toc de Catalunya i, per tant, totes aquelles polítiques que injustificadament en menystinguin el seu paper han de ser contundentment rebatudes en favor de la defensa d'un model territorial que és el que tenim i el que volem continuar tenint.

Fa uns mesos, el govern espanyol presentà l'informe de l'avantprojecte de la llei per a la racionalització i sostenibilitat de l'administració local. Un informe que se centrava en la supressió de competències municipals, de nuclis de població, de regidors... al mateix temps que atorgava funcions a les diputacions pròpies d'altres temps, és a dir, control i vigilància del territori i dels seus habitants.

Des de la Diputació de Lleida ens vam manifestar totalment en contra d'aquesta reforma perquè entenem que sota el pretext d'una més gran eficiència i un més gran estalvi, el que realment s'estava fent no era altra cosa que posar les bases d'una recentralització administrativa, alhora que s'envaïen competències estatutàries sobre el model d'organització territorial propi de Catalunya, amb conseqüències nefastes per al model identitari, organitzatiu i econòmic de les nostres comarques.

Per tant, per poder rebatre amb els màxims arguments possibles els plantejaments del govern espanyol mitjançant indicadors econòmics objectius i inqüestionables, vàrem encomanar a un grup d'experts de la Universitat de Lleida, encapçalat pels professors Ignasi Aldomà i Ramon Morell, un estudi exhaustiu centrat en les comarques de Lleida sobre l'administració local, les seves funcions i el seu finançament.

Les conclusions de l'informe, presentat a principis de novembre a l'opinió pública, no poden ser més concloents: els ajuntaments petits són els que tenen un comportament més auster i eficient, ajustant la seva realitat a les fonts de finançament ordinàries, i, alhora, cobreixen satisfactòriament la prestació de serveis des de la proximitat a la població. I així mateix, són els que generen un estalvi net més alt per habitant i un endeutament menor. En definitiva, podem afirmar amb la més absoluta rotunditat que el problema del deute de les administracions públiques no el generen els ajuntaments i, encara menys, els que són més petits.

Segons els experts, si realment es vol millorar l'eficiència en la prestació de serveis bàsics a la població, el que cal és aprofitar els aspectes positius de l'organització actual de l'administració local, abans que buscar noves fórmules. És evident que la clau per a la supervivència dels municipis petits són els equipaments i els serveis. Són aquests els que garanteixen la mateixa qualitat de vida a tots els ciutadans i, molt especialment, mantenen vius els pobles amb una demografia més baixa.

Doncs bé, des del punt de vista d'ocupació del territori, l'estudi és ben explícit i assenyala les actuals administracions locals com una de les eines –si no la principal– que més contribueixen al manteniment de la sociabilitat local i l'assentament de la població al territori, en consonància amb les propostes de la Unió Europea que potencien les polítiques de suport a l'entorn rural. A això hi contribueix el fet que, per als experts que han elaborat aquest treball, els ajuntaments en el seu entorn rural juguen un paper imprescindible en el dinamisme econòmic del territori i del país en general.

En definitiva, aquest estudi sobre funcions municipals i finançament local a les comarques de Lleida és una radiografia de la nostra realitat local feta des de l'observança professional i acadèmica més rigoroses. Aporta un gran nombre de dades sobre la realitat local del territori i diverses entitats i institucions municipalistes de referència ja van mostrar, al seu dia, el seu interès per disposar d'aquest document.

La diagnosi i les conclusions d'administració local: funcions municipals i finançament local, a disposició també del govern espanyol perquè les tingui en compte, són una eina per entendre la realitat actual, però són extrapolables, també, al futur més immediat de Catalunya, perquè la base de qualsevol país són els municipis a partir dels quals es dreça tot un país i el futur Estat català.