ARA Criatures

Records de Nadal

“Qui no posseeix el do de meravellar-se i entusiasmar-se és com si no tingués vida, els seus ulls estan tancats.”

Albert Einsten  

No calen moltes paraules per desitjar-vos de tot cor un Bon Nadal. Cal animar-se amb les coses petites que ens porta Nadal i passar-ho bé com les nostres criatures.

Una imatge si que quedarà a l’entrada del meu bloc. Fotografia de Eugenio Forcano. (Fotos de Barcelona com/blog).

És un costum d’abans, la d’obsequiar al guàrdia urbà de la circulació o als metges, notaris, advocats, amb queviures, sense faltar-hi mai l’aviram. Concretament recordo com anàvem d’enfeinats a casa per sacrificar bestioles que regalaven al meu pare advocat, clients agraïts que convertien la nostra cuina en un galliner.

Fa anys i panys també es recita a moltes cases i ara, encara, a casa meva, fragments del poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. Aquí us deixo  un petit fragment que ens fa pensar en “misteris” del nadal.

“… Quan ve Nadal, la cançó del miracle
amb el pessebre de molsa i arboç,
ens fa pensar en unes ganes molt vives,
ens fa pensar en un desig de debò,
de donar coses al Noi de la Mare
coses que vinguin de dintre del cor,
perquè si és llum i misteri que espanta,
perquè si aguanta la bola del món…
… vol sentir-nos molt més a la vora,
ben acostats al voltant dels pastors,
i vol sentir a la pell les nostres ànimes
com l’alè de la mula i el bou..!”

Queden moltes tradicions com la del pessebre que és important… i sempre:

 Donar i rebre. Estimar i ser estimats per Nadal i per tot l’any, vet aquí el secret de la felicitat.

Gràcies per acompanyar-me en aquest espai de Criatures del Diari de l’Ara. El Nadal l’alegren molt les criatures i per això procurem que ho passin bé. Tot i que haguem de viure l’austeritat podem “perdre el temps” buscant joguines econòmiques o llaminadures. A ells els hi fa molta il·lusió picar el “tió” i trobar-hi finalment aquell carbó tan dolç, tan negre i tan especial i fer el pessebre o l’arbre. Tantes pràctiques que s’han fet tradició a moltes famílies. Els infants no les oblidaran com no les hem oblidat els adults d’avui.

Entrada publicada a La convivència, un trencaclosques, Valors el diumenge, 23/12/2012 a les 17:17.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.