Opinió

Sensació d’haver parat el cop. Bons resultats si ens atenem a les expectatives apocalíptiques. El lideratge es referma. I així una llarga lletania de tòpics i conceptes van anar succeint-se a la seu del carrer Nicaragua en conèixer que mantenien un 2 al davant del comptador de diputats del Parlament de Catalunya. És cert que la valoració dels resultats, com a mínim en calent, es basa tot sovint en les expectatives prèvies que hom té. Certament, els 16-18 escons que l’enquesta a peu d’urna atorgava al PSC no preveia una bona nit. Els 50 diputats de CiU i quedar-se en 20 diputats va “frenar” el cop.

És cert que el trencament de l’abstenció diferencial ha frenat la caiguda, i la fuga de vots cap a d’altres formacions ha resultat menys intensa del que es preveia. Segons les dades, a més, un 35% dels votants del PSC el passat 25N es van abstenir l’any 2010, per tant fins i tot va haver-hi certa mobilització. La polarització de la campanya ha amortit el cop.

Ara bé, farien malament al PSC de no llegir com cal els pitjors resultats de la seva història recent. Les dades indiquen que el 25 de novembre els socialistes només van retenir 1 de cada 2 votants. Més enllà d’aquestes eleccions, però, el següent gràfic ens dóna la dimensió històrica d’allò que ha passat: una erosió ràpida i constant. La caiguda és espectacular. Catalunya, fins fa poc, tenia un sistema en el que dos partits podien competir pel poder. Un sistema multipartidista moderat en el que fins i tot el PSC va arribar a guanyar eleccions amb vots (però no amb escons). D’aquest sistema d’alternança de partits però, hem passat a un altre sistema, amb una formació predominant, de la qual ningú dubta la seva victòria (CiU). El govern alternatiu, com a mínim a mig termini, només sembla que pugui arribar (si arriba) a través d’una coalició de partits.

D’altra banda, la distribució territorial dels vots del PSC indica, com era d’esperar, un important pes dels municipis propers a Barcelona i Tarragona. A Lleida i a les Terres de l’Ebre el percentatge de vot és també superior a la mitjana. En canvi, el el PSC va tenir més dificultats en municipis gironins.

Municipi amb menys suport: 36 municipis amb 0% de vot (Arbolí, Campelles, Estamariu, Fulleda, Senan, Siurana…)

Municipi amb més suport: Canejan (37.04%)

De l’anàlisi geografica dels vots d’ICV-EUiA se’n desprenen algunes idees que, no per conegudes, es poden tornar a subratllar. ICV és un partit que té el seu graner de vots, bàsicament, a l’àrea metropolitana de Barcelona. El Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat són comarques en les que les coses li han anat tradicionalment bé. De fet, és conegut que el votant d’ICV és eminentment urbà i, generalment (simplificant molt), amb formació elevada i ingressos mitjans-elevats. Aquest és un aspecte que molta gent observa com una contradicció, atès el discurs del partit, arrelat en la tradició de lluita obrera del PSUC. També cal recordar que ICV posa l’accent en les qüestions mediambientals i, curiosament (o no), és en aquells municipis més rurals on obté els pitjors resultats.

Com hem esmentat, ICV és un partit sorgit de la tradició obrera (comunista) que ha integrat sensibilitats ecologistes, emmirallant-se en d’altres partits ecosocialistes europeus. L’herència del PSUC, d’una manera o altra, sempre hi és present. En aquest sentit, hem volgut realitzar un exercici esquemàtic i veure les similituds en la distribució territorial del vot entre el del passat 25 de novembre i el del PSUC l’any 1980. L’objectiu era simplement observar si aquest “compromís” ha portat a eixemplar la presència territorial o el patró és semblant. El mapa següent mostra la distribució territorial del vot del PSUC en les eleccions del 1980, en les quals va obtenir el 18.77% del vot i 25 escons. Com poden veure, les semblances són notòries. (per canvis en els límits territorials municipals o en l’aparició de nous municipis, el mapa no és del tot comparable. Hem intentat fer-lo el més semblant possible a l’actual mapa municipal)

El graner de vots va ser de nou la conurbació de Barcelona. No obstant això, també s’observa que el PSUC era més fort als municipis de Tarragona i Lleida del que ho és actualment ICV.

Municipi amb menys suport: 23 municipis amb 0% de vot (Arsèguel, Estamariu, Ger, Gisclareny, Ivorra, la Vajol…)

Municipi amb més suport: Senan (23.53%)

Seguim amb les anàlisis breus del vot dels partits amb representació parlamentària. En aquest cas mostrem la distribució geogràfica del vot dels dos partits que s’oposaven més fermament a una eventual consulta: PP i C’s.

Com s’observa en el següent mapa, el vot cap a la formació d’Alícia Sánchez Camacho es va concentrar, principalment, en les comarques costaneres de l’àrea metropolitana (sobretot a Barcelona i a Tarragona). Les diferències amb el rerepaís són notòries: blau intens o força intens a la costa i a les comarques de l’interior el to és força més blanquinós. No obstant això, a banda de Lleida ciutat, dos territoris destaquen pel seu blau més intens: la Vall d’Aran i algunes comarques de les Terres de l’Ebre.

Municipi amb menys suport: 22 municipis amb 0% de vot (Abella de la Conca, Arsèguel, Capolat, Sant Jaume de Frontanyà…)

Municipi amb més suport: Bossòst (28.05%)

Quant a C’s, el patró és el mateix, però molt més intens. El graner de vots és essencialment en comarques barcelonines. Destaca principalment el Maresme, els dos vallesos, el Baix Llobregat, El Baix Penedès, el Tarragonès o el Garraf. En la resta de territoris, blancor generalitzada, a excepció de la Vall d’Aran.

Municipi amb menys suport: 108 municipis amb 0% de vot (Alins, Bellprat, Capafonts, Gaià, Peramola…)

Municipi amb més suport: Vila-seca (16.02%)

En la darrera entrada apuntàvem algunes hipòtesis que podien ajudar a entendre els resultats de la CUP. Abans, però, recordem: la CUP va aconseguir un total de 126.219 vots (3.48%) i tres diputats. Una suma important, atès que fins ara no estaven al Parlament i que en d’altres contextos de menys mobilització probablement els hauria atorgat més representació i, qui sap, un escó per Girona.

Però anem al gra. L’altre dia ens preguntàvem: si comparem els municipis on la CUP té regidors respecte els que no en té, són més bons o més dolents els resultats?

Aquesta pregunta ha surat aquests dies en els ambients tertulians del país, amb una part important dels opinadors assegurant que havia patit un cert efecte Bildu. La CUP, com Bildu –diuen- es tracta d’una formació molt ideològica que quan ha d’assumir responsabilitats pateix un desgast electoral. Tot i que la CUP governa a pocs llocs, podria haver patit un efecte semblant. Ha estat així?

El passat 25N el percentatge de vot a la CUP en llocs on no té regidors fou del 4.15%. Per contra, allà on en té fou del 6.5%. Anàlisis estadístiques més acurades assenyalen que aquesta diferència és veritablement significativa. En el gràfic següent (a l’esquerra, “sense regidors, amb regidors”) hi trobareu les prediccions de vot pels municipis que tenen i no tenen regidors de la CUP. El punt negre o blanc és el valor predit, és a dir, allò que esperaríem trobar en un municipi amb o sense regidors agafat a l’atzar. Els ‘bigotis’ és la incertesa a partir de la qual podem fer una afirmació. Per tal d’interpretar el gràfic, heu de mirar si els bigotis es “trepitgen” o no. Si no es trepitgen, com és el cas de tenir o no regidors, l’efecte és estadísticament diferenciat (veure nota metodològica de l’article).

La segona hipòtesi que llençàvem era: La CUP ha tret més bons resultats allà on hi ha més atur?

Si analitzem el gràfic, veiem que els bigotis dels municipis amb atur baix (en el primer quartil) i alt (en el tercer quartil) es toquen. Per tant, la resposta és negativa: la CUP no ha tret més bons resultats allà on hi ha més desocupació, uns resultats que són robustos si utilitzem diferents indicadors econòmics (nombre d’ocupats, contes de cotització…).

La tercera hipòtesi: La CUP ha tret més bons resultats allà on disposa d’ateneus i casals populars?

Segons la base de dades construïda aquests dies (gràcies a tots els internautes per l’ajuda), hi ha 86 ateneus o casals populars (“llocs del rotllo”) al Principat. Com bé sap el nostre lector, aquests són els espais on generalment sorgeixen assemblees locals de la CUP que finalment decideixen fer el salt a la política institucional. El percentatge de vot de la CUP allà on hi ha ateneus/casals populars és del 4.5% i en municipis on no hi ha ateneus/casals populars és del 4.2%. Per tant, no hi ha diferències. De fet, les dades apunten a quelcom interessant (veure nota metodològica): l’existència de casals correlaciona amb el fet de tenir regidors de la CUP al municipi, però no amb un vot més elevat en les passades eleccions. Una lectura d’aquest darrer resultat podria ser el fet que la candidatura CUP-AE al Parlament ha recollit vot més enllà dels sectors de l’electorat que eren propers a aquests moviments de l’esquerra independentista. Per comprovar aquest extrem caldria disposar de més dades de mobilització (antiretallades, 15M, altres moviments socials, etc.) i sobretot fer una anàlisi més acurada a nivell metropolità.

Finalment, una última idea: la CUP ha tret més bons resultats allà on hi ha més persones nascudes a Catalunya i en municipis més petits. La diferència en aquest últim aspecte és força gran.

Amb tot, s’observa en les dades que estar present en el nivell municipal és un dels factors amb més pes per explicar el vot de la CUP en les passades eleccions catalanes. No es percep cap efecte Bildu (cal dir que la CUP és l’alcaldia a tres municipis), sinó l’efecte contrari al desgast: poder implica visibilitat i, per tant, facilitat de fer arribar el projecte. Com a mínim, en les passades eleccions. A nivell local ja són figues d’un altre paner.

Municipi amb menys suport: 21 municipis amb 0% de vot (Arres, Espot, la Quar, Susqueda…)

Municipi amb més suport: la Vilella Alta (34.48%)

——————————————————————————–

Nota metodològica: Els municipis on la CUP té regidors poden ser no representatius dels municipis catalans, fet que implica que podem patir un biaix de selecció si només tenim en compte aquests municipis. El fet que els municipis tinguin ateneus o casals es correlacioni amb tenir regidors però no amb el vot ha permès realitzar un model Heckman en el qual la presència de casals s’ha utilitzat com a variable de selecció. El model inclou altres variables de control, com densitat, presència d’immigrants, distància a la capital o variables a nivell de comarca. Els valors predits i els IC s’han calculat mantenint la resta de variables a la mitjana.