Xavier Dilmé va remarcar, en fer les preguntes, que hi havia tres contenciosos administratius interposats per l'ampliació de la declaració i la inclusió, «discutible tècnicament», d'un entorn de protecció als Clots de Sant Julià. Dilmé va assenyalar que la revisió –«que no ha entès ningú»– s'havia fet atenent la petició d'una entitat «suposadament conservacionista» –SOS Empordanet–, amb responsables domiciliats a Barcelona i amb interessos urbanístics a la zona. Tresserras va respondre que s'havien seguit escrupolosament els procediments que marca la llei i que s'havia actuat «a partir de la documentació científica existent, informes positius sobre la conveniència de conservar el jaciment.» Tresserras es va mostrar disposat que els responsables de patrimoni mantinguin una reunió amb els quatre alcaldes dels municipis afectats per la declaració –Ullastret, Forallac, Serra de Daró i Fontanilles– per parlar dels efectes de la declaració de l'entorn protegit, «que no impedeix fer actuacions, però que les condiciona», va dir, i va acabar: «La voluntat del departament és de caràcter protector, no de perjudicar els ajuntaments.»

D'altra banda, el Canòdrom és finalment l'espai escollit per fer les funcions de foment de l'art contemporani emergent que tenia Santa Mònica abans de la seva polèmica reformulació. L'Ajuntament i la Generalitat tenen la voluntat i posicions força avançades per reconvertir aquest espai de la Meridiana de Barcelona en un motor de producció per als artistes emergents. El consistori ja va avançar al gener que l'acord era a prop i que hi havia finançament estatal que facilitava l'operació, atès que l'alt cost de la reforma de l'espai era un dels esculls que frenaven l'operació, que podria tenir un pressupost al voltant dels 3,5 milions d'euros. Tresserras, que apel·la a la prudència fins que estigui tot tancat, va avançar ahir que ben aviat es podria segellar el procés per constituir el consorci de gestió i convocar el concurs per a la direcció del centre, ja que «en poques setmanes» es donaran per resoltes les converses tant amb l'Ajuntament com amb l'Associació d'Artistes Visuals. El conseller va defensar ahir en la comissió de Política Cultural del Parlament el treball del seu departament per impulsar una xarxa de foment de l'art contemporani arreu del país. Així, a banda dels espais que ja estan en funcionament a Mataró i Girona, se n'obriran d'altres a Tarragona i Vic. Tresserras va haver de sentir ahir les acusacions de mentider que des de l'oposició li va fer la diputada de CiU Carme Vidal, que argumentava que el conseller no va voler dir a la comissió que es treballava amb la possibilitat d'un edifici al 22@. «Encara avui no hi ha cap contracte firmat i jo no puc usar el nom d'una empresa en públic», va raonar el conseller. Tresserras va insistir que el nou Arts Santa Mònica «cobrirà un espai desatès», ja que l'equipament fomentarà el «diàleg entre àmbits relacionats amb la creació que no acaben de trobar-se», com ara la ciència, l'arquitectura i els mitjans de comunicació, i deixarà en segon pla la vocació per l'art emergent. «Això, el departament ho havia d'activar», va insistir. Per la seva part, Vidal va reconèixer que la nova programació de Santa Mònica és «exquisida».

El conseller Joan Manuel Tresserras va fer també una reivindicació del Consell de les Arts, que avui es constitueix formalment després que el govern n'aprovés dimarts els estatuts que l'han de regir. «Hem anat tan de pressa com hem pogut, era una reivindicació històrica i me'l crec de manera radical», va sentenciar. El nou organisme s'estableix de manera provisional en dependències del departament, tot i que es treballa amb dues opcions per a la seu definitiva. «Els recursos que estaven compromesos els tindran i, si podem, més», va asseverar Tresserras. El nou Consell de les Arts disposarà d'un total de 27 treballadors.