ESCLAUS DEL S.XXI

Torno a estar per Barcelona i em fixo en si trobo rastres de la crisi. Efectivament, veig molts més taxis en verd que abans, menys gent comprant als grans magatzems, al mercat... etc. L'únic lloc on la bogeria consumista sembla que es manté vigorosa és a la flamant botiga d'Apple de la Plaça Catalunya. Dada interessant... Pujo a l'autobús i em sobta una nova modalitat de publicitat: els sostres, les parets i part de les finestres del 44 estan folrades amb publicitat de telèfons mòbils, tauletes portàtils, i altres artilugis de mida petita i pantalla tàctil. I és aque avui dia, si tens entre vint i quaranta anys i no tens watsapp, una blackberry o alguna cosa per l'estil, no ets ningú.

L'argument que fa servir la gent de la meva generació és simple: comunicar-se amb aquestes aplicacions és gratuït. El que no diuen, és que evidentment, al cap del mes, la seva factura de telefonia mòbil és molt més elevada que la meva, i que cada pocs anys, la propia tecnologia està preparada per quedar-se obsoleta i haver de comprar un aparell nou, que no te res de barat. Ja som doncs, esclaus d'allò que em creat.

Amb tot això, no pretenc anar en contra del progrés, ni dels avatatges evidents, de la tecnologia. Però sí que crec que ens estem passant de frenada. Tenim uns estris sofisticadíssims, que fem servir finalment, per comunicar missatges de gran importància com un “estic al bus, ara arribo”.

El poder dominant, al llarg de la història sempre ha volgut que els ciutadans no penséssin gaire. Ara, les grans empreses del món estan a punt d'aconseguir que tots plegats estiguem cada vegada més atontadets. Viatgem al metro distrets, estem a classe distrets, caminem distrets pel carrer. I és que mentre tinguem les mans ocupades no pensem, ni ens preguntem coses, ni ens fixem en l'entorn. És així com tots anem amb el nostre mòbil supersònic però no en adonem si a la cantonada de la feina hi ha algú que ens està demanant almoïna cada matí.


David Abelló
Periodista