Artur Mas ja és president

Ha estat un debat estrany. Hom ha tingut la sensació que molts dels diputats que s'asseuen en el Parlament de Catalunya, esperen poc d'aquesta legislatura, tret que duri menys que l'anterior. Fins i tot l'escenificació de l'enamoramient CiU i Esquerra, sense data de noces sobiranistes, ha quedat una mica kika, perquè Junqueras, d'optimisme, no en transmet molt que diguem. Vaja, que no és l'alegria de l'horta sarssuelera. malgrat la seva aparença de pajès bonàs. I la seva parella de fet, em refereixo a la política, naturalment, tampoc està per a molts pasdobles, perquè el seu espòs de tota la vida va per Madrid demanant diàleg a qui se li posa a tret a canvi d'una mica d'amor, tot i que sigui efímer, perquè tem perdre la suite del Palace, tan durament aconseguida.

Després del debat, doncs, ja tenim president, i perquè se'n assabenti de la que li espera, un minut abans de ser-ho ha sabut que Rajoy l'ha portat davant el Constitucional per la qüestió del "novíssim" impost bancari, perquè els seus socis d'Esquerra tinguin la sensació que els seus "nous col·legues" els han pres el pèl, perquè, saber, si havien de saber, que un govern en funcions no pot aprovar cap impost d'aquestes característiques i en canvi si podia fer-ho quan hagués estat investit, pocs dies després. És de manual, per la qual cosa les sospites d'enganyifa apareixeran amb les primeres "disensions".

Ser president de la Generalitat és, per a qualsevol català, un immens honor i, per tant, que en tinguem ja un en aquesta desena legislatura, és una satisfacció per a tots. I per això, nosaltres, els periodistes, d'aquesta casa, li desitgem al nou president salut i sort en la seva gestió. Tant de bo ho faci tan bé que no hàgim de retreure-li cap errada ni cap decisió equivocada. Això, voldria dir que comencem a sortir de la crisi i que les ciutadanes i els ciutadans d'aquest país hem recuperat part de l'estat de benestar que ens han arrabassat en els dos últims anys. Un Artur Mas nou i dialogant ens vindria molt bé als catalans i una oposició rigorosa i constructiva, encara millor. Sort, doncs, per tothom.

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es