ARA Ciència

El dia de Nadal va fer 50 anys de la Gran Nevada que va afectar a moltes comarques del litoral i prelitoral català. Sens dubte la més important del segle passat, tal i com ho demostren els registres meteorològics i les nombroses fotografies realitzades. El fred també va ser notícia durant aquelles dates, malgrat no es van assolir rècords de temperatures mínimes.

Enguany, sota el domini de les altes pressions, hem tingut un temps completament oposat al que es va viure aquell Nadal. Si a més a més afegim la presència d’una massa d’aire càlid en alçada, poc habitual en aquestes dates, podem dir que durant les últimes jornades s’han respirat aires de primavera a molts punts del nostre país. Diumenge passat es van registrar temperatures màximes superiors als 20ºC a la costa. Les inversions tèrmiques van ser molt marcades, especialment a alta muntanya, amb valors extraordinàriament alts si els comparem amb els que es van assolir a les valls i fondalades de l’interior, on l’aire fred quedava estancat i afavoria la formació de boires.

El que no és gaire freqüent en aquesta època de l’any és la formació de boires costaneres, típiques dels mesos de març i abril. El constrat de temperatures, entre l’aigua del mar i l’aire càlid en alçada, va donar lloc a la formació d’una extensa capa de núvols baixos a bona part de la mediterrània occidental que només s’endinsava uns quants centenars de metres sobre terra ferma. La reducció de la visibilitat va ser notable, donant lloc a un ambient més fred i humit.

El satèl·lit Aqua de la NASA va obtenir la següent imatge on es pot observar com la boira cobria tota la costa catalana, així com el sud de França i algunes comarques de Castelló.

24-12-2012

Barcelona es va tornar a despertar el dia de Nadal coberta de blanc, però aquesta vegada pel blanc de la boira. N’Alfons Puertas, observador meteorològic de l’Observatori Fabra, va fotografiar aquest mar de núvols sobre la ciutat comtal.

Capvespre amb boira (24-12-2012)

Sortida de Sol (25-12-2012)

Ara fa una setmana va començar un notable canvi de temps que va obrir les portes a l’hivern. Les precipitacions van guanyar terreny i van afectar a gairebé tot el país. La neu va arribar novament al Pirineu, inclús de forma generosa al seu vessant nord. Això ha fet que diverses estacions d’esquí hagin iniciat la temporada aquest passat cap de setmana. També va nevar feblement en alguns punts de la Catalunya central i del prelitoral, a cotes no gaire elevades.

Montseny nevat, 28/11/2012 (Autor: @Vakapiupiu)

Posterioment va ser el torn del vent de component nord, que es va deixar sentir amb força als dos extrems del país i als cims més elevats de la serralada pirinenca. Un cop va encalmar, les temperatures van davallar sense cap tipus d’obstacle, assolint valors de ple hivern malgrat trobar-nos a principis del mes de desembre. Les glaçades han estat pràcticament generals. Com és habitual, les més intenses s’han produït a les comarques del nord i l’interior del país. Però fins i tot a la façana litoral, on la presència del mar frena el descens tèrmic, algunes localitats van registrar temperatures mínimes al voltant dels 0ºC.

Glaçada a Ardenya (Tarragonès), 02/12/2012 (Autor: @rodamet)

Les últimes nevades han fet canviar completament el paisatge del Pirineu. Només cal que comparem la superfície coberta per la neu d’aquestes dues fotografies, realitzades amb deu dies de diferència pel satèl·lit Terra de la NASA.

Als que ens agrada la meteorologia, són moltes les estones que passem mirant el cel, observant els núvols i els diversos meteors que hi tenen lloc. Llevar-se ben d’hora no sempre és fàcil però de vegades té la seva recompensa. Per exemple, veure sortir el Sol. Un magnífic espectacle, diferent cada dia, que ens ofereix la natura.

A continuació vull compartir amb vosaltres algunes de les sortides de Sol que durant les últimes setmanes he pogut veure i fotografiar des del Passeig Marítim de Barcelona.

El darrer canvi de temps ens ha traslladat, de forma transitòria, de la tardor a l’hivern. A Catalunya, durant aquestes últimes jornades, hi hagut una gran varietat de fenòmens meteorològics. A continuació trobareu un resum dels més significatius a través de les fotografies realitzades per diversos observadors i aficionats a la meteorologia.

Durant la tarda del passat dijous, els aiguats van ser notícia a la comarca del Baix Camp, on es van arribar a acumular més de 160 litres per metre quadrat. A l’endemà va ser el torn de la comarca del Garraf. La tempesta va descarregar amb força sobre Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú. En Crispín Parra, des de la Roda de Barà, va fotografiar l’enorme cumulonimbus responsable de l’aiguat i les posteriors rierades. I després de la tempesta, va arribar la calma, tal i com ens mostra la fotografia d’un doble Arc de Sant Martí.

Dissabte a la tarda, la inestabilitat es va concentrar a les comarques de la costa central i sud de la Costa Brava. Els ruixats i les tempestes van ser localment forts i acompanyats de calamarsa. En Tony Marzoa va captar com la riera d’Arenys de Munt tornava a baixar ben carregada d’aigua. Poca estona abans, davant la costa del Barcelonès i Maresme, es van poder observar tres mànegues (també conegudes com a caps de fibló o trombes marines). Oriol Rodríguez va poder-ne fotografiar-ne un parell des de la Platja dels Pescadors de la ciutat de Badalona.

La neu també va fer acte de presència al vessant nord del Pirineu. Els cims de les muntanyes van quedar ben emblanquinats, amb gruixos de neu que van arribar fins als 15 centímetres al Port de la Bonaigua. Al Pallars Sobirà, en Ramon Baylina i la Conxi Ciurana van gaudir i fotografiar aquesta darrera nevada.

Durant el cap setmana ha estat notícia el fort vent que ha bufat als dos extrems dels país i als cims del Pirineu. En aquests sectors, els cops de vent màxims van superar àmpliament els 100 km/h. L’onatge va ser notable, especialment a l’àrea del Golf de Lleó. En Josep Pascual va captar com diumenge al matí, a l’Estartit, els forts cops de vent aixecaven l’escuma del mar.

El més destacable d’aquest canvi de temps ha estat el fort descens experimentat per les temperatures. Les glaçades han arribat a les comarques del nord i l’interior del país. Aquest dilluns, la ciutat de Vic s’ha llevat amb una temperatura de -4ºC. Sobre la vegetació s’ha acumulat una fina capa de gebre, tal i com ens mostra la fotografia presa per en Manel Dot.

Durant la tarda del passat 17 de setembre de 2012, un coet Soyuz es va enlairar des del cosmòdrom de Baikonur (Kazakhstan) amb l’últim dels satèl·lits europeus. Es tracta del MetOp-B, el segon dels tres que componen el programa de satèl·lits Meteorològics Operacionals (MetOp).

Aquesta iniciativa, desenvolupada per l’Agència Espacial Europea (ESA) i l’Organització Europea per a l’Explotació de satèl·lits Meteorològics (EUMETSAT), proporciona serveis per a monitoritzar el clima i millorar les prediccions del temps. L’objectiu és observar la Terra de forma ininterrompuda fins, com a mínim, l’any 2020 des d’una òrbita polar. El satèl·lit envoltarà la Terra a 817 quilòmetres d’altura amb un període de 101 minuts.

MetOp-B continua el treball de MetOp-A, llançat el 2006. Aquests satèl·lits transporten una gran quantitat d’instruments de precisió per a monitoritzar paràmetres com la temperatura, la humitat, la velocitat del vent, així com els seus efectes sobre els oceans i les concentracions d’ozó i altres gasos atmosfèrics.

Com MetOp-A continua operatiu, els dos satèl·lits treballaran en tàndem, una configuració que permetrà obtenir encara més dades sobre el clima de la Terra.

Font d’informació consultada: SINC

A punt de complir-se set anys de la tragèdia de l’huracà Katrina a Nova Orleans, la tempesta tropical Isaac avança pel Golf de Mèxic en direcció de l’estat de Louisiana. El Centre Nacional d’Huracans (CNH) preveu que es converteixi en huracà de categoria 2, tocant terra entre aquesta nit i la matinada de demà.

Isaac pot provocar importants inundacions i un augment del nivell del mar de fins a 4 metres. Això ha dut a les autoritats a ordenar l’evacuació de les zones més exposades dels estats l’Alabama, Mississipí i Louisiana.

Abans d’arribar al Golf de Mèxic, Isaac va passar per Haití, provocant la mort de 19 persones i la desaparició de sis més. Els danys en vivendes i agricultura han estat considerables. A l’illa de Cuba, més de 25.000 persones van ser evacuades. Afortunadament no hi ha hagut cap víctima i poc a poc van tornant a la normalitat. Posteriorment, la tempesta tropical ha colpejat el sud de l’estat de Florida, amb vents màxims sostinguts superiors als 100 km/h. Isaac és la novena tempesta tropical de l’actual temporada de huracans a l’Atlàntic Nord.

Al nostre país, amb una extraordinària varietat geogràfica i una àmplia diversitat climàtica, no plou per igual a cadascuna de les 41 comarques que el conformen. Però malgrat les excepcions, des de fa molts mesos la sensació és de que està plovent poc i la sequera es va agreujant dia rera dia.

Només cal mirar l’estat en que es troben els boscos. Més enllà de l’elevat risc d’incendis (malauradament aquest estiu ja n’hem patit molts), diverses espècies d’arbres s’estant assecant i inclús morint com a conseqüència d’aquest dèficit hídric. El nivell dels embassaments també comença a davallar de forma significativa. Ara mateix, els pantans de les conques internes catalanes estan al 67% de la seva capacitat màxima, quan ara fa un any la reserva d’aigua era del 87%.

Per a veure realment quant ha plogut, només cal que ens fixem en els registres pluviomètrics dels observatoris meteorològics. Un bon exemple és el de l’Observatori Fabra de Barcelona, que funciona ininterrompudament des de l’any 1914. A la següent gràfica podem veure la precipitació recollida durant els últims dotze mesos comparada amb la precipitació mitjana mensual, és a dir, la que hauria d’haver caigut en cadascun dels mesos.

El pluviòmetre del Fabra va recollir un total de 482,9 mm, quan la precipitació mitjana d’aquest període és de 651,4 mm. Això vol dir que ha plogut un 25,9% menys del que és habitual. Només dos mesos destaquen per haver plogut per sobre la mitjana: novembre de 2011 (les precipitacions van ser molt qüantioses a tot el país) i abril de 2012 (un mes ben primaveral). La resta dels mesos van tenir una precipitació igual o inferior a la mitjana. En quatre d’aquests, els registres pluviomètrics van ser inferiors als 5 mm. Inclús al desembre de 2011 no va caure ni una sola gota.

Aquesta situació de sequera es repeteix, amb major o menor intensitat, a molts dels observatoris repartits pel territori. L’estiu continua avançant i de moment segueixen sense arribar les esperades precipitacions. Tard o d’hora hi haurà un punt d’inflexió. Confiem en les pluges de la tardor, si pot ser sense grans i sobtats aiguats.