Amb la plantada a favor de la sanitat

Preservar el model de salut i fer-ho sobretot de les possibles retallades que, malgrat els nous escenaris, es podrien produir durant aquesta legislatura que acabem d’estrenar. Aquesta és la principal reinvindicació de la plantada de ciutadans i professionals de la salut que, des de fa algunes setmanes, protagonitzen tancaments i acampades en diversos hospitals i centres de salut de Catalunya, seguint el rastre de l’esperit del 15-M.

La política de retallades, en el qual s’ha prioritzat l’aplicació de mesures d’impacte immediat, segueix afecant als ciutadans i posa en risc un model de salut d’excel•lència, reconegut internacionalment. Aquestes mesures d’impacte immediat no només posen en risc la seguretat i l’atenció dels usuaris, sinó que, en alguns casos, el que s’ha fet és posar en joc l’adherència als tractaments per part d’aquells col•lectius amb una situació més fràgil, com les persones grans, amb malalties cròniques o que passen dificultats econòmiques.

Per què abans d’introduir fòrmules de repagament, com l’euro per visita o el nou sistema de copagament de medicaments, no s’ha apostat per repensar, des de la reflexió, el nostre sistema de salut? És evident que partim d’un sistema excessivament medicalitzat, on el pes específic encara recau en la malaltia i l’ús massiu de fàrmacs i molt poc en l’educació per a la salut.

Per què, per una vegada per totes, no ens atrevim a construir un sistema on el pes sigui la promoció de l’autocura i fer que ciutadans cada vegada més responsables de la seva salut? Les infermeres i infermers tenim la clau que ha de permetre aquest gir, perquè des de sempre treballem acompanyant, ajudant i motivant la persona perquè decideixi i prengui el control de la seva salut.

Però les mesures d’ajustament aplicades fins ara a les organitzacions han afectat especialment al col•lectiu infermer i actualment treballem en una situació límit, motivada per les amortitzacions en els contractes laborals, la no cobertura de jubilacions i les reduccions de les jornades laborals.

El sobresforç i la sobrecàrrega que patim com a professionals té un impacte en la qualitat de l’atenció als usuaris. Sovint, la infermera, per manca de temps, es veu obligada a realitzar la seva pràctica per tasques, de manera fragmentada, cosa que impedeix respondre a la situació individual o a la complexitat de la persona.

Si reforcem decididament el paper de la infermera, oferint les dotacions de personal adequades, evitant posar obstacles perquè desenvolupi el seu rol professional i tenint cura del col•lectiu, acabem reforçant el ciutadà, perquè, finalment sigui ell el protagonista de la seva salut, fer-lo menys dependent i freqüentador del sistema i, per tant, acabi millorant l’ús que fa d’aquests serveis.

Ser valents i caminar cap aquesta direcció, plantant-se, si cal, no només és una mesura de responsabilitat política, sinó també una obligació que tenim ciutadans i professionals si el que volem és preservar el nostre sistema de salut, fent-ho des de l’eficiència i, per què no dir-ho també, des de l’austeritat.


Albert Tort i Sisó
President
Col•legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona