Les eleccions al Parlament de la Generalitat d’aquest 2012 passaran a la història pel seu significat, i sens dubte també pel seu resultat. Baixen les forces més grans, pugen les petites. És sobretot significatiu l’auge de l’Esquerra d’Oriol Junqueras, l’ascens de Ciutadans i l’entrada al Parlament de les CUP. Són moltes les novetats, així que anem a pams.

Coses que no canvien: CiU guanya. Convergència i Unió segueix tenint el beneplàcit de la majoria de la població catalana. No obstant això, ha baixat fins als 50 escons. Baixa perquè tot partit que ha governat en època de retallades ha baixat, aquí i arreu d’Europa. I baixa també perquè s’evapora el seu electorat més conservador i menys nacionalista. Però no ens equivoquem. CiU “només” ha perdut 80.000 vots, i no obstant això ha vist reduïts els seus diputats a 12 escons. Meravelles de la regla d’Hondt, que que és el sistema de representació proporcional mitjançant el qual s’atorguen els escons. Malgrat aquest descens, ara CiU sap amb certesa que té un electorat que està per l’estat propi. Les decisions que prenguin a partir d’avui s’observaran amb lupa.

Majoria sobiranista. CiU juntament amb Esquerra, i les CUP sumen 74 escons, i són majoria per de tirar endavant qualsevol proposta per l’estat propi. També important: sumant-hi els d’Iniciativa i el PSC hi haurà al Parlament 107 diputats a favor del dret a decidir. No cal dir que xocaran en gairebé tot, però sabem que, almenys Esquerra, estendrà la mà. La intenció, segons fonts properes al partit de Junqueras i Rovira, es formar part d’un govern estable compartit amb CiU. Si el bon propòsit passa d’any nou, serà una clara victòria de l’independentisme català. Sinó, els pròxims quatre anys serà molt llargs per a la formació d’Artur Mas. Podem esperar-nos llargues negociacions.

Una lliçó d’humilitat i democràcia. Les enquestes feien preveure una davallada del PSC molt més sonada del que finalment ha estat. De fet, han perdut 75.000 vots aproximadament, menys dels que ha perdut CiU. Així que hem de reconèixer a Pere Navarro i al seu electorat una forta constància. Les enquestes ja havien previst l’auge d’Esquerra i Ciutadans, tot i que no tant com al final ha estat. Val a dir que l’augment de participació ha tingut un pes fonamental en tot plegat. Hi ha nous votants gairebé per a tots els partits. Sens dubte, una lliçó d’humilitat i democràcia.

Madrid no s’immutarà. Tant els polítics com la premsa espanyola han deixat ben clar que per ells aquestes eleccions eren un referèndum per a Convergència i Unió, i no unes eleccions plebiscitàries d’un sí o un no a la independència, que és com s’han venut a Catalunya. Des del biaix espanyol, no tinc cap dubte que les portades de dilluns parlaran més de la pèrdua d’escons de CiU, que de l’auge de l’independentisme en general. Val a dir que escric aquest article vora la mitjanit de diumenge i sense haver vist les portades de dilluns, però havent viscut el to d’alguns mitjans i de destacats polítics espanyols al llarg dels darrers dies, no cal ser endeví per pronosticar la seva reacció.

Amb aquests resultats Catalunya ha expressat que no vol sentir a parlar de majories d’un sol partit. No oblidem que les majories no deixen de ser anòmales en un sistema democràtic i parlamentari com el nostre. No passarà massa temps abans no sapiguem la configuració final del nou govern. De fet, CiU ja ha dit que vol un soci estable. Primer pas per un govern amb CiU i Esquerra? Possiblement. El cert és que la geometria estable ja no va enlloc i CiU necessitarà un soci fort. Val a dir que dos terços del parlament estan a favor del dret a decidir, i que per tant, el referèndum és molt probable. Aquest és un projecte transversal, no hi ha dubte que les properes setmanes seran més intenses que les que ens han precedit. Bona nit i bona sort.

http://marcperello.cat

Periodista. Cap d'Opinió d'IntocableDigital.Cat

•