I, mentrestant, els carrers guarnits...

Sé que fa molts dies que no em trobeu per aquí. Massa feina, massa dispersió d’activitats i, sobretot, massa sensació de desconcert. El desconcert no significa que no tingui clar de quin tema parlar-vos, sinó, precisament, tot el contrari. Estem vivint uns moments tan convulsos, hi ha tantes coses a dir, tantes tecles a tocar, que no sé per on començar. Llegeixo articles, opinions, queixes. I sento que em flaquegen les forces per reprendre un discurs que, al meu entendre, ja no presenta escletxes.

El país, la llengua, l’economia, les retallades, l’ensenyament, la independència, la repressió policial, els aturats, la recollida d’aliments, la prima de risc, les infraestructures, els mercats, els bancs, les obres públiques, els peatges, els trens de rodalies, els desnonaments, la pobresa, les pensions, la llibertat d’expressió, les hipoteques, les relacions exteriors, Europa, la Merkel, en Berlusconi que torna per tocar els nassos, el conflicte de Gaza i el de Síria, els nens explotats, el planeta que s’escalfa irremissiblement, les espècies en perill, la contaminació...

I, mentrestant, els carrers guarnits i el Nadal a la cantonada. I les persones i les famílies, que subsistim com podem amb cara de babaus, preguntant-nos que coi està passant. I encara pitjor... què coi passarà?

No sé què dir-vos. Volia animar-vos a continuar lluitant i tenint confiança. Segurament ha de ser així. Però no sé com fer-ho sense que les meves paraules es converteixin en una d’aquelles detestables frases de Paulo Coelho que corren per les xarxes socials. Per tant, em limitaré a enviar-vos la meva més sincera felicitació nadalenca.

Que hi hagi bona comunicació, si més no, entre la família i els amics. I que el 2013 no sigui tan horrible com ens han predit.
Fins aviat, amics.


Anna Maria Villalonga
Professora associada de la Universitat de Barcelona
Facultat de Filologia (Departament de Filologia Catalana-Secció Literatura)