La carrera de la rata

diumenge, 30/12/2012

rata.jpg

Un hotel que no em puc permetre. Un vi que tampoc. Una vida que no és la meva (…) I mentre es va fotent l’ampolla de vi, ell em va parlant d’independència, de diaris que val la pena llegir, que cal aventurar-se a l’estranger. I jo no puc (ni vull) concentrar-me; el vi és molt bo, molt car, però vi, i jo acostumo a beure poc (…) bla,bla,bla… Ara m’explica com hauria de ser l’educació, la sanitat… I segueixen les preguntes: Que si soc fotògraf o periodista? que si voto esquerres o dretes? bla,blabla (…) Tracto de semblar interessant (bla,bla,bla) em parla d’estacions d’esquí, dels Alps, de l’Empordà, de Nova York,  de festes, de cultura i gent desconeguda per a mi… Demana una ampolla de vi nova (I jo no penso pagar)… Encara més cara i encara més bona (bla,bla,bla). Que on visc? a Cornellà?. Ràpidament canvia de tema. No te res més a dir. S’ha descuidat de fer la veritable pregunta. sóc ric o pobre?.

Titànic

dissabte, 28/07/2012

12072001XB009.jpg(…) No sé, capità Smith. No hauria de ser vosté qui s’autoanomeni “el millor”, no?. Ja sé que és tard, hem begut cava del bo, tot és luxe i jaja i blabla, però (…) Sí. jo també hi era quan van dir que el Titànic era el més millor (…) Potser sí que sóc un incult, un hippi, un demagog (…) és clar que és important que hi hagi prous salvavides i barques per a tothom i prismàtics!  Què collons  és això de què els vigies no tenen prismàtics! (…) Tant me fa els luxes, els metres, les tones, la velocitat, les estadístiques i qui la té més llarga (…) Jo el que vull és que vosté m’ho expliqui. Però claret, a poc a poc i ben explicat!… Més dir el que cal i menys explicar-me lo bona que és l’orquestra. Que toquin tant com vulguin… I si pot ser que toquin Batiskafo Katiuskas… A veure si li busquem una banda sonora ben bonica a aquesta història.

Obsolescència programada

dimecres, 11/07/2012

IMG00169-20120708-1154.jpg

 

És quan dormo molt que els ulls se’m mouen ràpid . Quan em sobren les paraules. Em sobra l’ obsolescència programada i  el pelotazo, la bombolla , Eurovegas, la gana, la hipoteca, la retallada, Adelson, crisi, escurabutxaques, surprime, preferents, borsa (…) És quan dormo que el riure se m’escapa. Quan m’imagino a un concert dels Antònia amb l’Emma. Quan somio fotos del nostre delta (…) I  vull recordar els somnis. Recordar el color de la Vespa, el nom del gat, el cel, la calor del sol damunt la pell, la síndria enganxifosa als llavis, el pont damunt el riu (…) I ja podran venir a retallar-ho tot. A destruir-ho tot per salvaguardar el seus privilegis(…) No podran sotmetre mai els somnis. I això que sembla tan poca cosa, és molt (…) i ells es pensen que estan construint una torre de cristall per als seus fills. I el que no saben, és que jo, en somnis, he vist un munt de nens destruint el seu món. He vist clarament que tenen l’obsolescència programada.

 

Putes

dilluns, 2/07/2012

Terrenys-Agrari-Llobregat-XAVIER-BERTRAL_ARAIMA20120507_0109_20.jpg

Avui he vist i fotografiat un home que em cau molt bé. El President Maragall (…) La cita era a la plaça del Palau Sant Jordi. L’he vist de lluny, passejant feliç. Caminant orgullós per l’anella olímpica. S’ha apropat a un petit mirador des d’on es veu L’H i el Baix Llobregat (…) Des d’aquell mirador es veu el Parc Agrari (…) No m’imagino altres polítics, d’aquí a 20 anys, passejant orgullos0s per Eurovegas (…) Finalment relaxats (…) Gaudint de saber que 8 mil o 10 mil  escurabutxaques era la millor idea del món. Veient el mapa del que va ser la comarca, l’àrea metropolitana i Catalunya,  dient “Jo hi era!”. I  multant amb tota tranquil·litat els clients i les prostitutes del Raval i el Camp Nou… I les prostitutes d’hotel (Què caram!) A las dels hotels dient-li putes, i llestos. Si ens hem de relaxar comencem fent-ho en el llenguatge. I al cap a la fi, el que passa a Eurovegas es queda a Eurovegas.

El caganer

diumenge, 24/06/2012

2012061401XB025.jpg

És curiosa la història. Passen uns fets determinats (determinats). Que canvien el curs de las coses. Els contemporanis ho viuen i en són part. Ho gaudeixen o ho pateixen. Els noms propis són milers (…) Passen els anys i apareix la història. Els historiadors i els llibres. I agafen els fets. Els compacten en dècades, en períodes i en successos. I en treuen conclusions. Defineixen i enfoquen les coses i, de vegades, jutgen. I sempre ho titulen ( o és la història la que jutja) (…) I llavors pot passar que en el futur, tot això de l’euro, la bombolla inmobiliaria, la corrupció,  la crisi, les retallades, la prima de risc, l’educació,  l’atur, Eurovegas(…) Potser això un dia s’encabeixi en un únic capítol dels llibres de text dels nostres néts. I la història (que no els historiadors) esborri tots els noms irrellevants. Tots aquells perfils mediocres que no hauran servit per res dins els fets. Tecnòcrates mediocres amb les ulleres graduades a curta distància (…) Amb la història pot passar com aquell dia a Betlem. On tothom més o menys va fer les seves necessitats, però els contes només recorden el caganer.

… i la grapa

dijous, 24/05/2012

12021401XB011.jpg
I vaig conèixer al Capdevila. Jo estava amb el Melcion,  i va parlar-nos  de que faríem un pòster cada dia. La millor foto del món cada dia. Que allò era molt important. Que el fotoperiodisme ens el creiem molt. Que serien les pàgines centrals de l’edició de paper, que hi hauria una versió d’Ipad (…) I jo vaig pensar que a veure que passaria amb això del pòster (…) I llavors van arribar els primers dies. 544×354 mm de foto!.  I la gent va començar a opinar sobre el que fèiem. I a sentenciar que aquelles pàgines acabarien desapareixent.

I aquí segueix el nostre pòster. 538 dies seguits fent-ho. Fins i tot hi ha un home que es diu Josep que en fa expos! (…) Tot i anar tan car el paper, i tan escàs l’espai, el fotoperiodisme ens el creiem (…) .   I només puc dir que tot és cert. I que les coses estan vives, que ens queda molt per aprendre, que les seccions canvien i les coses apareixen i desapareixen… I la grapa i el mirades segueixen al seu lloc. I ara també a la web.

A la ville de…

dimecres, 2/05/2012

1234434364004.jpg3,2,1…  Eurovegas A la ville de (…) A principis de maig, van dir que ho dirien (…) I aquí seguim. La gran nació catalana esperant si el senyor americà ens tria. I aquí seguim sense saber exactament que és el que el nostre govern els ha ofert. Quins terrenys? A quin preu? Quins beneficis fiscals, laborals… Aquí estem esperant que els nostres governants recordin que tot allò que fan, tot allò que ofereixen i tot allò que accepten ho fan en nom nostre. Que no son señoritos que poden fer i desfer sense explicacions. Que tenen la obligació, almenys moral, d’informar-nos escrupolosament de les coses… Que som al 2012!… Que l’economia ha retrocedit 20 anys, però el calendari no.

Guanya la banca

dilluns, 26/03/2012

_A7J8011.JPG El món al que visc canviarà. El delta pel que m’agrada córrer desapareixerà. Veuré mil camions, paletes i sorra a l’aire (…) Però és el món de la meva filla el que realment canviarà. El casino guanya; ella perd. Perd l’oportunitat de viure un futur millor quan aquest desert de la crisi acabi (…)  No seran els de  l’Upper Diagonal els que perdran. És la majoria qui perd. Perd poder ser  Massachussets, perd l’educació, el futur sostenible, el territori (tant de bo el defensessin com la llengua),  Catalunya, l’ I+D, la cultura, les lleis, els drets socials, les dones (…) És així el joc. Són així les estadístiques. El casino sempre guanya.

Mentrestant gaudiré del que tinc… Obres sota casa. El soroll, la fuita d’aigua al carrer i el paleta que li diu “Toma mama Chicho!” a la veïna… I jo (que avui faig festa) me’n vaig a còrrer una estona pel Parc Agrari.

Leica

dissabte, 17/03/2012

Gat-cartro-Xavier-Bertral_ARAIMA20111115_0122_20.jpgFeliç de retrobar-me amb l’amic Samu. Veure’l igual que sempre. I tant Feliç… Amb un World Press a la butxaca!.  Avui gràcies a ell m’he sentit fotoperiodista (…) Veient-lo tornaria a triar aquest ofici mil vegades (…) El seu somriure no ha canviat. És un somriure preciós i sincer (…) El mateix somriure amb el que un dia va regalar-m la seva (meva) gateta… La Leica. Aquella gata amb la qual vaig compartir anys, fotos i siestes…  i que tants cops em va fer pensar en el  Samuel Aranda.

Es fa de nit

dilluns, 27/02/2012

11100401XB205.jpg

Tots els diners, esforços i anys de treball al voltant del riu Llobregat llençats? Això és el que volem fer per donar un futur als nostres fills? (…) I de tot allò de l’eficiència energètica, què se n’ha fet?. No volíem  atraure tecnologia?,  i l’l I+D?…  Les smart cities, les ciutats del Nord d’Europa en las quals fixar-nos, la sostenibilitat? (…) Què n’hem fet de les nostres conviccions? Com faran anuncis ara els d’Estrella? (…) Perquè una cosa és clara. Si enviem a la puta merda el Baix Llobregat i el sepultem sota una muntanya de formigó i diners… Allò de llevar-nos d’hora ben d’hora no servirà de res. A Eurovegas, la millor hora per blanquejar diner, conèixer mafiosos i anar de putes serà a partir de mitjanit.