MADRID, 30 (EUROPA PRESS) La descoberta del Bosó de Higgs és el descobriment científic de l'any, segons la revista 'Science', que ha elaborat un rànquing amb els èxits més importants de la ciència del 2012, i entre els quals també destaquen la seqüenciació del genoma del Denisovan, l'aterratge de 'Curiosity' o el gran avanç fet amb l'enginyeria genètica. El passat 4 de juliol, els investigadors que treballen en els experiments del Gran Colisionador d'Hadrons (LHC) del CERN van anunciar el descobriment del Bosó de Higgs, l'última peça que faltava del Model Estàndard de Física de Partícules, gràcies a la qual s'espera poder explicar com altres partícules elementals obtenen la seva massa. Per a la publicació, "cap avanç científic recent ha generat més enrenou" que aquest i ha recordat que els mitjans de comunicació van incloure aquesta fita entre les seves notícies més destacades i es va convertir en un dels temes del moment a les xarxes socials, a tot el món. En el segon lloc, la revista ha situat la seqüenciació genòmica del Denisovan, una espècie humana trobada a Sibèria i que està emparentada amb els neandertals, un estudi que es va realitzar a partir d'un fragment d'un dit petit i diverses peces dentals i en el qual es va utilitzar una nova tècnica per seqüenciar l'ADN degradat i apunta que es tracta d'una fita que ha "llançat nova llum a la història de la humanitat". En la classificació també destaca el gran avanç que s'ha produït el 2012 en enginyeria genètica, concretament pel que fa a la nova tecnologia d'edició del genoma (TALENs), desenvolupada per científics estatunidencsi que es tracta d'un sistema més barat i ràpid, que permet modificar genèticament o inactivar gens específics amb més habilitat. També en el camp de la genètica, 'Science' inclou entre els més destacats el projecte Encode, que qualifica com "la investigació de més envergadura actualment al camp de la genòmica" i que ha aconseguit, a través de 30 estudis diferents, que el que es considerava ADN escombraries no és en absolut una deixalla, sinó que juga un paper clau en la regulació dels gens, per la qual cosa obre la porta a desxifrar per què pacients amb la mateixa malaltia evolucionen de manera diferent. Els neutrins també són presents en aquest rànquing després que, el reactor de Daya Bay (Xina) aconseguís realitzar les últimes mesures necessàries per descriure els canvis que es produeixen en aquestes partícules, les més camaleòniques del món subatòmico, una fita que aplana el camí per als experiments que busquen una asimetria en el comportament de neutrins i antineutrins, que podrien ajudar a explicar per què l'univers conté tanta matèria i tan poca antimatèria.