La “Ley de Mejora de la Calidad Educativa” impulsada pel Govern Espanyol estableix un atac sense precedents al model d’Escola catalana i posa en perill l’equilibri i la cohesió social que ha assolit el sistema educatiu en els darrers 30 anys. Una integració d’èxit de tots els alumnes en una única escola amb independència del seu origen on es garanteix el domini de les llengües castellana i catalana al finalitzar l’educació. Un model que ha evitat, des dels anys 80, la segregació dels alumnes monolingües castellans, la immigració d’aleshores.
Relegar la llengua catalana a una assignatura residual en el conjunt del sistema educatiu destrueix el model d’immersió lingüística que ha esdevingut un èxit reconegut arreu en matèria de llengua i d’integració social.
De confirmar-se la propostes del Ministre Wert, que l’esborrany conegut incorpora, cal articular una resposta social àmplia, transversal i sostinguda en el temps que incorpori totes les sensibilitats socials majoritàries que a Catalunya coincideixen en la defensa del català.
Des del sindicalisme autònom que representem la USOC reiterem el nostre compromís per la llengua i el model d’Escola catalana. És un patrimoni que no podem deixar perdre, una riquesa cultural perquè permet, no sense dificultats, la pervivència de la llengua i la cultura catalana, que d’altra manera estarien en perill de desaparició.
L’escola catalana és un patrimoni pedagògic perquè la convivència genera aprenentatge, i perquè treballa per aconseguir una ciutadania trilingüe. A més, suposa un patrimoni social perquè no segrega l’alumnat per la llengua que parla. Tenim una escola acollidora i plural des del punt de vista lingüístic, que contribueix cada dia a fer la societat catalana més respectuosa i democràtica.
Finalment, l’escola catalana és també un patrimoni polític. En un camp de confrontació ideològica i política com és l’educació, el model d’escola catalana que tenim és la línia política que ha generat més consens en la història. No el podem deixar perdre.
Qualsevol temptació d’alterar aquesta situació sobre la base d’una hipotètica injustícia totalment allunyada de la realitat ha de ser contestada, tant si es tracta d’un globus sonda, una maniobra de distracció, una agenda política conjuntural o estructural. Perquè amb la llengua no es juga Sr.ministre !
Tenim una obligació social amb les noves generacions i moral amb les anteriors que tant van lluitar per la recuperació del que mai pot perdre un poble, la seva llengua. I per si encara algú té dubtes, sr. Wert ho subscriu una sindicalista de Sabadell nascuda a Herrera del Duque (Extremadura).
Antònia Gil Carrasco
Secretària general
USOC
