crisi

Editorial d'Enfocant.net

Aquell partit mesiànic que s'autoarrogava ser "la voluntat del poble" s'ha fotut una bona patacada, i no ha estat precisament pels mèrits dels altres partits que concorrien en aquestes eleccions.

Si llegim aquestes eleccions en clau sobiranista el que està clar és que la coalició Convergència i Unió té les hores comptades. Duran ha estat posant pals a les rodes al "procés" des del primer dia de campanya electoral. Un missatge contradictori, defensar el ser partidaris de construir "estructures d'estat" i subterfugis diversos enlloc de la simple i clara independència, ha fet que efectivament l'encara majoria social sobiranista hagi anat optant per gent que no té aquesta mena de complexes a l'hora de parlar (pujada ERC + entrada de les CUP).

Comunicat de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca sobre la mort d'Amaya Egaña quan la comissió judicial es disposava a desnonar-la.

Avui s'ha comès un nou crim. Amaya ha mort a Barakaldo quan la comissió judicial es disposava a desnonar-la. Repetim: no és un suïcidi, és un genocidi financer, és un crim que es podria haver evitat si els responsables dels successius governs -PSOE i PP- haguessin adoptat les mesures que la societat civil duem anys reclamant.

Us reproduïm aquest article d'en Pau Juvillà, membre de la CGT de Catalunya i de la CUP de Ponent, on es desmunta la hipòtesi de la fractura social pel tema nacional, al contrari de la fractura social realment existent per exemple amb la bombolla immobiliària.

El desembre del 2009 es va dur a terme, dins de la primera onada de consultes sobiranistes, una taula rodona a la sala de plens de l'Ajuntament de Tàrrega amb Àngel Colom (CiU), Joan Tardà (ERC), Antoni Comín (PSC), Francesc Pané (ICV), Adam Majó (CUP) i Roger Granados (Rcat).

El debat, com no podia ésser d'altra manera, va girar entorn de la independència del principat, amb unes veus a favor, d'altres mes contemporitzadores i només dues en contra, les del PSC i les de ICV que apostaven per continuar dins d'Espanya, el socialista amb reformes de la constitució, i el ecosocialista amb el federalisme, esgrimint ambdós, en contra de la independència, el risc de fractura social.

Blog de Raimundo Viejo Viñas.

Les retallades anunciades per Rajoy agreujaran la recessió fins a 2013”: així titulava El País el paquet de mesures amb el qual s’inicia el protectorat econòmic imperial de la UE i els mercats. El titular podria haver estat un altre no menys consistent i corejat: “No és una crisi! És una estafa!”. Al cap i a la fi, estem assistint a la pitjor operació d’extorsió que hàgim conegut.

Blog de Jordi Martí Font

És a l’estiu, aquest estiu que ara passa, l’estiu del 2012, quan els governs de Rajoy, Fabra, Bauzà i Mas (tots al servei dels amos rics que ens porten com a societat cap al penya-segat) han premut més l’accelerador.

I no ho fan per malícia sinó per pura cobdícia. Ens apliquen les mateixes polítiques d’espoli que fa una dècada aplicaven a les perifèries de l’Imperi i que nosaltres combatíem demanant la condonació del seu deute extern. Dèiem que era una forma d’imperialisme, una forma de dominació colonial. I més enllà de totes aquestes paraules, el que realment suposava era pura cobdícia. Cobdícia que els feia bombardejar la perifèria igual que ara bombardegen el mig centre i demà el centre si en poden recollir beneficis. I no és cap metàfora no pensada. Com les bombes, els rescats, els crèdits, etc., suposen la destrucció total del que toquen alhora que fan rics els qui llencen les gràcies a la seva cotització borsària. Alhora els efectes colaterals que produeixen comporten la destrucció del que s’anomenava “estat del benestar” i el dret de conquesta aplicat a les seves restes, que són convertides ràpidament en dividends per als que llencen les bombes. Negoci rodó. Cobdícia extrema.

Article d'Àlex Tisminetzky, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda. Article publicat al núm. 281 del setmanari Directa.

Centenars de persones immigrades a l’Estat espanyol han perdut als darrers mesos el dret a percebre l’atur i han estat obligats a retornar els diners rebuts en aquest concepte. El motiu? Haver sortit del territori espanyol.

Un dia qualsevol, si algú s’apropes a xafardejar per algun dels jutjats socials de Barcelona, segurament es sorprendria de la llarga llista de noms d’origen magrebí que demanden l’INEM. També es podria preguntar què tenen els ciutadans del Marroc contra aquest organisme, tot i que la pregunta correcta seria la contrària: que té l’INEM contra les persones d’origen magrebí?

Aquest passat divendres 13 el consell de ministres del govern Rajoy va aprovar una sèrie de retallades (aka "reformes") que ja deixen més que clar que no ens trobem al davant d'un simple rescat bancari, tal i com comenta Manuel Castells en un duríssim article ("Intervención") que fa una crida a les eleccions anticipades. Hem estat intervinguts i per qui tingui algun dubte encara sobre la qüestió, aquí té el pdf amb el memoràndum [en anglès] on es detalla la intervenció i el seu calendari, on es menciona entre d'altres coses, la pèrdua d'independència del Banc d'España, suposem que per la seva actuació impresentable durant la bombolla immobiliària, o bé, els punts que justifiquen les retallades socials (punt 29 del citat memoràndum en endavant). Els detalls del paquet de mesures encara s'estan descobrint ara -per exemple la pèrdua de la renda d'inserció si un aturat trepitja simplement un país estranger-.

Així, el govern del PP, rememorant en certa mesura actituds passades que els hi van costar el govern al seu moment, ha decidit ignorar els mitjans de comunicació estatals a l'hora d'estimar l'impacte econòmic de les mesures. Durant l'aprovació d'aquest paquet de mesures, realitzada entre aplaudiments de la bancada dels diputats del Partit Popular -al contrari que les llàgrimes de la ministra italiana Fornero-, una diputada del PP, Andrea Fabra, de la família Fabra de Castelló, va proferir una frase ("Que se jodan") que ha incendiat primer la xarxa i després el carrer. Així, milers de persones van protestar contra aquestes mesures davant les seus del PP i del PSOE de moltes ciutats de l'estat. Al respecte us reproduïm la notícia realitzada per Jesús Rodríguez i publicada al Setmanari La Directa (@La_Directa).

Les seus del Partit Popular van reviure ahir a la nit algunes imatges que reservàvem a la memòria des del 13 de març de 2004. Amb unes dimensions més acotades i transmutant aquell 'Queremos saber' per un 'No queremos pagar', les mobilitzacions van assenyalar el Partit Popular que, malgrat han passat més de 8 anys segueix liderant Mariano Rajoy.

Blog de Jordi Martí Font

Si ens mirem a poc a poc els arguments que utilitza el president del Govern espanyol per justificar les immenses retallades presentades l'11 de novembre del 2012, veurem que només n'hi ha un que sigui real, que tingui lògica i alhora que sigui creïble: “No podem triar”.

Rajoy i la colla dels criminals encorbatats i engominats que l'aplaudien mentre exposava de què aniria el paquet de mesures destructores de les actuals consdicions de vida a l'Estat espanyol, inclosa la filla de son pare Andrea Fabra, resumien la idoneïtat de les mesures en aquest lacònic “No podem triar”.

Blog de Jordi Martí Font

Se'ns pixen a sobre, diuen que plou i la colla d'imbècils que els fan de claca demà, o avui mateix, diuen que "no es podia fer res més", "que sobretot, unitat, tingueu confiança", "és que Madrid ja se sap", "que nosaltres sempre hem estat europeistes..." i que toca callar i esperar. Que es posin l'Europa dels mercaders a on els càpiga.

Aquest 27 de maig TV3 retransmet la Marató de la Pobresa. El programa, en paraules dels organitzadors: "...combinarà la divulgació i la sensibilització amb l'entreteniment: reportatges, entrevistes amb testimonis, voluntaris, professionals de les entitats i experts, accions al plató i connexions amb les activitats. En definitiva, volem mostrar les moltes cares de la pobresa al nostre país a partir de persones en situació de risc o d'exclusió social i també a partir de la feina de les entitats que des de fa temps treballen transversalment en aquest terreny." Com ja ens tenen acostumades les televisions, tot es focatlitza en històries individuals, defugint les raons socials, econòmiques, estructurals, de decisions polítiques, etc, que fan que hi hagi una societat amb aquestes diferències tan grans en jerarquies de riquesa i poder. A banda de l'espectacle, el programa també serveix per fer donatius, és a dir, per substituir les polítiques de redistribució de la riquesa per l'almoina i la caritat. Donatius que es poden fer a un compte de La Caixa, amb la qual cosa no és gens estrany el silenci que practica aquesta televisió al voltant de les concentracions i cassolades que tenen lloc cada tarda a la seu central de l'entitat financera.

Tot seguit reproduim tres articles crítics amb aquesta iniciativa: "La Marató de la Hipocresia, motius per un boicot" publicat al blog Reflexions d'un arqueòleg glamurós, "La Marató per la pobresa: un exemple per entendre la dinàmica present i futura del capitalisme" de Josep Manel Busqueta, publicat a La Directa i "La pobresa té causes. Les causes tenen responsables. La pobresa té responsables" de Iolanda Fresnillo, de la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament. I com ens recorden els realitzadors d'aquest vídeo: "si recaptéssim els diners de l'evasió fiscal dels més rics obtindríem 9000 vegades els ingressos recaptats en una marató de tv3".