A la segona de les jornades possibles, la sessió d’investidura del Parlament Basc ha culminat amb el relleu del president. Patxi López es va acomiadar amb una valoració positiva del seu mandat, especialment en matèria econòmica, per la menor incidència de la crisi sobre el territori. D’entrada, assumirà el seu paper de cap del grup socialista a la cambra, en espera de noves responsabilitats dintre del PSOE, compatibles o no.
En la sessió definitiva, Iñigo Urkullu, el candidat del PNB, va obtenir la designació com a nou cap de Govern, només amb els 27 vots de la seva pròpia formació, però amb la facilitat indirecta de la resta de forces. Els 21 d’EH-Bildu han mantigut el suport a la seva candidata, Laura Mintegi, i la resta de representats, els socialistes del PSE-PSOE, els del Partit Popular i l’únic membre de la UPyD, s’han abstingut sistemàticament.
L’anècdota del dia va ser el retard en l’inici de la sessió, perque un accident a uns túnels de l’autopista va tallar el trànsit, retenint diversos diputats de Guipúscoa, entre els quals la mateixa Mintegi.
La legislatura, amb tot, no serà gens fàcil per al govern monocolor i en minoria d’Urkullu. No més que per a Artur Mas a Catalunya amb un suport de poc més de la tercera part dels 75 escons totals d’aquell legislatiu. Proporcioalment, els 21 d’EH-B “pesen” més en les decsions que es puguin prendre que ells mateixos d’Esquerra (sobre 135).
En les primeres maniobres a les assemblees dels territoris històrics (les “Juntas Generales”) i en diverses manifestacions sobre projectes de recentralitzacio del poder al Govern, en detriment de les Diputacions Forals, l’acord entre independentistes radicals y socialistes, amb l’adhesió de Maneiro, l’home de Rosa Díez.
La temuda –o pretesament temuda- des de l’Estat, coalició dels sobiranistes ja es veia a venir com a impossible, a diferència del que passa al Principat. Les sumes dificulten, tant com les distàncies ideològiques, la formació de majories alternatives estables, tret del retorn a la cooperació entre els nacionalistes històrics i els socialistes, que sumarien 43 dels 75 parlamentaris. Potser massa i tot, perquè deixaria l’oposició “constitucionalista” en mans del PP i la independentista en els d’EH-B, amb una temptació encara més evident de fer servir totes les armes, demagògia inclosa, davant l’opinió pública.
Urkullu no en tindria prou, ni és moment –un altre paral•lelisme amb Catalunya- de pactar amb un PP del qual ha dit el mateix president sortint, poc sospitós de separatista, que el president espanyol Rajoy “envaeix competències” del govern basc cada divendres, amb les successives mesures que aprova el Consell de ministres. L’acord, impopular, els deixaria amb (27 i 10) a falta d’un per la majoria absoluta.
En canvi, el risc de derrota davant l’oposició es fa evident amb la suma d’EH-B, socialistes i UPyD (21-16 i 1, per a un total dels 38 necessaris, que podien imposar acords des d’una òptica d’esquerres.
A tot això, i malgrat les condicions relativament favorables que permet el Concert Econòmic, el nou lehendakari no podrà defugir les retallades. Per donar exemple, ja ha avançat que el seu nou gabinet, que confirmarà dilluns, tindrà una estructura reduïda en un 20 per cent respecte de l’anterior.
Un altre aspecte destacat per Urkullu en el discurs d’investidura és la intenció de portar endavant una política de normalització i pacificació, que culmini el procés iniciat amb la renúncia a la violència per part d’ETA. En això el consens és àmpliament majoritari, a fregar de la unanimitat. Mostra recent, de fa pocs dies, ha estat la participació de totes les forces representades en l’ajuntament de Sant Sebastià, de Bildu al PP, en el més recent homenatge a “totes” les víctimes del terrorisme. Quelcom insòlit al llarg de dècades, i esperançador.
Els qui durant anys vam seguir professionalment l’actualitat política i social al País Basc, entre d’altres dites fèiem servir la frase que, en aquest seguiment, ens podia passar qualsevol cosa... tret d’avorrir-nos.
Robert Pastor
Periodista
