Notícies

Dilluns  31.12.2012  13:35

El doctor Broggi citant sant Agustí: 'Estima i fes el que vulguis'

Us oferim alguns fragments de reflexions que el doctor Moisès Broggi va deixar escrits al llibre 'Reflexions d'un vell centenari'

 

'He conegut persones que m'han deixat una forta empremta i he viscut moments d'especial intensitat. He vist el rostre del sofriment, de la mort, però també de l'amor i del compromís. Estic fermament convençut que la humanitat pot i té el deure de fer un món més just i igualitari.' Apleguem algunes de les reflexions que el doctor Moisès Broggi va deixar escrites en el llibre 'Reflexions d'un vell centenari', quan comptava cent-tres anys d'edat.

El camí de la destrucció
'És evident que l'amenaça de les armes (nuclears) no és el camí que porta a la seguretat, sinó al contrari: ens porta a la més gran de les inseguretats. Quina és, doncs, la sortida? Fóra, ni més ni menys, suprimir les causes de les guerres, que s'estan incrementant visiblement al nostre món. Naturalment que, perquè això succeeixi, s'hauria de detenir la fabricació d'armes i destinar els recursos i tot l'esforç a la lluita contra la fam i la pobresa dels uns i l'hiperconsimisme dels altres, procurant reduir ls grans desigualtats existents, que clamen justícia i inciten a la rebel·lió i a l'agressivitat.'

Un futur per a Catalunya, Espanya i Europa
'Catalunya i Espanya són un dels problemes que li queden per resoldre a Europa. Catalunya està subordinada a Espanya, no hi ha una relació d'igualtat en les seves relacions. Al llarg de la història s'han viscut circumstàncies molt diverses, però gairebé mai no ha estat possible l'enteniment entre els dos pobles. Hi ha el fet que es tracta de personalitats diferents, però també unes relacions econòmiques sempre desfavorables per a Catalunya. La solució és la separacio amistosa, com en el seu moment van fer Suècia i Noruega o Anglaterra amb les colònies. Una separació que permeti continuar col·laborant econòmicament i culturalment, però des d'una posició d'igualtat i no de domini d'una part sobre l'altra. (…) Cal tenir en compte que les motivacions i les forces que empenyen vers la unió dels pobles i la globalització del poder (a Europa) són imparables, ja que entre aquestes cal posar-hi el sentit de supervivència de la humanitat.'

Sense cultura no hi pot haver democràcia
'Sense cultura no hi pot haver democràcia autèntica ni convivència. És molta la feina a fer en aquest terreny. Falta cultura i, especialment, falta cultura democràtica. Com s'explica sinó, que polítics corruptes siguin elegits a les urnes? L'autèntica democràcia és difícil, però és l'única sortida. Mai la resposta és un llibertador, que només mira per ell.'

Ens manca educar en l'altruisme
'La categoria d'un poble no depèn del seu exèrcit ni dels seus comandaments militars, sinó de les seves entitats culturals i docents. (…) L'educació té dos vessants. Un està dedicat al coneixement de la tècnica i de les coses, a l'estudi dels fenòmens que ens envolten. L'altre, al coneixement interior. I és en aquest segon on fallem més. Recordo la primera vegada que vaig anar als EUA després de la Guerra Civil Espanyola. Vaig visitar Nova Anglaterra i la biblioteca de Boston. Allà, a la llinda de la porta d'entrada hi havia una placa amb una dita que m'ha quedat gravada tota la vida: "En el nostre món, l'ordre i la llibertat només poden coexistir en presència de la cultura".'

Comiat
'Ara que sento que la vida passa tan de pressa, ara que el meu cos val tan poc, ara que no desitjo cap bé material i que visc amb el record de tants fets i tantes persones estimades, m'adono que la història de la humanitat no deixa de repetir-se. Veig que les desigualtats són cada vegada més grans. Que els poderosos dominen els més dèbils. Que l'egoisme ganya l'altruisme. Des de la perspectiva de la meva vida, el millor ensenyament el trobo en sant Agustí: "Estima i fes el que vulguis". Estic convençut que només aprofundint en l'amor i la generositat la humanitat sortirà endavant.'